Procés extraordinari

Benjamín Coyos, un argentí a Barcelona pendent de la seva regularització per crear una empresa de reformes: «Vinc capacitat per intentar ajudar»

Benjamín Coyos, un argentí a Barcelona pendent de la seva regularització per crear una empresa de reformes: «Vinc capacitat per intentar ajudar»

Zowy Voeten / EPC

3
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

Benjamín Coyos és una de les entre 150.000 i 200.000 persones sense papers que la Generalitat calcula que viuen a Catalunya i que s’acolliran a la regularització extraordinària que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts. Aquest argentí de 21 anys va arribar a Barcelona el mes d’agost passat, i a diferència de moltes de les persones que busquen acollir-se a aquesta mesura, no va arribar a Espanya per diners ni per estudis, sinó, tal com relata ell mateix, «per aventura o diversió». A la seva ciutat natal de Villa María, a la província argentina de Córdoba, Coyos havia acabat els estudis universitaris sobre el sector immobiliari i treballava a l’empresa constructora familiar amb el seu pare i al seu germà. I tot i que la idea era simplement fer un canvi d’aires, el bagatge en el sector l’ha empès a tirar endavant el seu propi projecte a Barcelona. Amb la regularització, espera poder donar-se d’alta d’autònom i poder fer les coses més tranquil amb una empresa de renovació d’edificis».

Coyos veu negoci a Barcelona, on aprecia que molts immobles «han quedat molt antics al passar dels anys». Com considera que, ara per ara, seria massa ambiciós entrar al món de la nova construcció, planteja crear una companyia especialitzada en les «renovacions d’estructura». «Jo vinc de l’Argentina totalment capacitat i vinc a intentar ajudar», resumeix. Assegura que quan va arribar a Europa no tenia el projecte al cap. «Ho vaig decidir aquí... Vaig arribar i el camí em va portar a això», explica.

Aquest camí ha estat marcat per uns mesos de prudència atesa la seva situació administrativa. Coyos diu ser un afortunat. «Tinc una germana vivint aquí des de fa tres o quatre anys; quan vaig arribar vaig passar per casa seva, tot i que molt ràpid vaig aconseguir un pis a Gràcia amb els meus amics. Vaig tenir molta sort», relata. 

I és que no és fàcil demostrar solvència als propietaris sense tenir un permís de treball. Coyos atribueix la seva sort a haver conegut «col·legues i compatriotes argentins» que «just tenien un pis que encaixava amb el meu perfil». No és difícil tenint en compte que, segons l’informe ‘Joves de Barcelona. Retrat i tendències 2025’, més de la meitat de la població jove de la ciutat va néixer fora del país. La nacionalitat més freqüent entre aquests joves és, precisament, l’argentina (9,1%).

«Si fas les coses bé, pots caminar tranquil pel carrer»

Aquesta gran comunitat argentina a Barcelona també va portar Coyos a conèixer FEDELATINA, una entitat que aglutina organitzacions llatinoamericanes de Catalunya i amb la qual ara està gestionant el seu procés de regularització. Per a Coyos, no ha sigut complicat. «Només d’arribar, vaig demanar empadronar-me, així que he lliurat la còpia de la sol·licitud del padró que indica la data en què vaig arribar», explica el jove, que pensa acreditar així que porta més de cinc mesos a Espanya en el moment de presentar la sol·licitud. Quant al document que acrediti no tenir antecedents penals, l’altre gran requisit de la mesura, explica que va poder aconseguir el document a través d’un col·legi d’advocats a l’Argentina. «Va ser un tràmit de 24-48 hores i va costar uns 16 euros», explica. 

Notícies relacionades

Una altra de les coses que li van permetre trobar un pis tan ràpid a Barcelona, que comparteix amb dos argentins amics seus, va ser el fet d’estar treballant al sector immobiliari. I és que fins ara, per poder cobrir les seves despeses, Coyos es va apuntar a una aplicació d’intercanvi de favors amb què anava fent petits treballs d’obres i reparacions que li pagaven en mà. Ara espera poder ampliar la seva activitat i fer-ho legalment.

Coyos assegura que, més enllà d’estar en estat irregular o no, «si fas les coses bé, sense molestar ningú, pots caminar tranquil pel carrer». I posa un exemple que ha viscut: «Estava en una obra gran i va venir la policia a revisar el lloc. Jo mateix li vaig dir que estava en estat irregular i l’agent em va contestar que a Espanya faltava mà d’obra, i que no serien capaços de fer alguna cosa contra gent que treballa de bones maneres».