Termini fatídic
Sixena: 56 setmanes
L’assumpte de les pintures murals de Sixena i del seu trasllat a la sala capitular del monestir aragonès no deixa de sorprendre’ns i d’avisar-nos amb insistència de l’estultícia humana. Convertit en un afer polític de lesa pàtria, ha esdevingut, "en paral·lel a la reclamació de les peces al Museu de Lleida a partir del desmembrament vaticà de la diòcesi ilerdenca" (el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione de 1995) i fins als esgarips judicials del govern de l’Aragó, un pou sense fons de ximpleries i nicieses. L’última, en una de les seves habituals compareixences histriòniques, la del conseller de Cultura aragonès, Pedro Olloqui (ulleres de pasta, amb un aire Risto Mejide, i sempre, sempre, amb un mocador de fireta a la butxaca de pit de l’americana), que ha afirmat, sense cap tipus de vergonya intel·lectual, que les pintures "representen l’esplendor dels antecedents i la posada en marxa de la idea d’Espanya". Una idea que, com tothom sap, ja era ben vigent cap al 1200 després de Crist. Amb aquell estil que deia, arran de l’última providència del jutjat de primera instància número 2 d’Osca, Olloqui també ha dit que l’execució de la sentència és "irreversible", amb una exagerada "paradinha" a la i, de tal manera que ha convertit l’entusiasme institucional ("I-rreversible!") en una escena de vodevil.
Aquest diumenge, en una entrevista a EL PERIÓDICO, Albert Velasco, la persona que segurament hi entén més i que acaba de publicar Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema, encara tenia alguna esperança que la desgràcia estètica, moral i política d’aquest trasllat forçós ("si les pintures acaben marxant, el que veurem serà una hecatombe") tingués un final feliç: "Vull pensar que hi ha possibilitats que es quedin", en base a la idea que la jutgessa Rocío Vargas havia demanat l’aportació de noms de possibles integrants d’una comissió d’experts. La recent resolució ha negat l’esperança, tant de la hipotètica comissió com de la intervenció de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, perquè sembla ser que no és oportú consultar l’IPCE, segons Vargas, perquè, en ser depenent del Ministeri de Cultura i pel fet que el Ministeri és membre del patronat del MNAC, aleshores esdevé un "organisme de part" i, doncs, parcial.
Cada nou episodi de l’afer Sixena és un gra més d’aquest rosari on els misteris de dolor superen els de glòria. La jutgessa, que esdevé experta en trasllats i s’atreveix fins i tot a escurçar els terminis de la devolució (unes 56 setmanes fatídiques), adverteix que s’ha de dur a terme amb "la màxima prudència, cautela i diligència", unes circumstàncies que xoquen entre elles, perquè la diligència implica rapidesa, mentre que les altres dues pressuposen serenitat i consciència de la fragilitat. Justament tot allò que ignoren les instàncies judicials i polítiques, o que, pitjor, essent-ne conscients, fan com si res. Velasco diu que "alguns experts apunten que en el moment del desmuntatge el que acabarem veient serà una pluja de pintura". Una pluja que caurà com una plaga bíblica sobre tots aquells que ho hauran fet possible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
