La desescalada del 9-M

Barcelona s’omple de festes de carrer per celebrar el final de l'estat d'alarma

  • Els ‘botellons’ inunden places, avingudes i platges durant la primera nit sense toc de queda

  • La pràctica majoria dels congregats ni porta mascareta ni respecta les distàncies de seguretat, i entre els assistents hi havia turistes europeus vinguts per a l’ocasió

Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mai unes campanades van ser tan desitjades, tan esperades ni tan freqüentades. Alguns fins i tot van comprar raïm per celebrar l’arribada de les 12 de la nit del 9 de maig, el final del toc de queda. Centenars de persones van omplir els carrers de Barcelona abraçades a ampolles d’alcohol i a ritme de música. «Avui comença un any nou, una nova era. S’ha acabat la Covid i la pandèmia», explicaven desenes de joves (i no tant) que es van concentrar en places i avingudes. La policia va mirar de dispersar-los. En alguns casos ho van aconseguir. En d’altres va ser «missió impossible», segons el diagnòstic d’un agent de la Guàrdia Urbana.

Van sonar les 12 de la nit i Barcelona va emetre un terrabastall. Dels terrats, finestres i balcons del barri de Gràcia es van sentir càntics, crits, aplaudiments i xiulets. «Bon Any Nou» cridaven molts des dels balcons. Al cap de pocs minuts, les places es van començar a omplir. A la del Sol, per exemple, un grup de dones van entonar la tornada de ‘Libre’ de Nino Bravo. D’altres, cervesa en mà, van decidir donar puntades de peu a un ninot de filferro que representava el coronavirus. «És clar que és una nit especial, per fi podem sortir al carrer», afirmava el Sergi, un jove que va fer una festa a casa amb amics, es va empassar el raïm amb les 12 campanades i tot seguit no va dubtar a buscar festa per la ciutat.

En menys de mitja hora la plaça de la Virreina es va omplir de gom a gom. Confeti, serpentines, molt alcohol i zero mascaretes es van apropiar del lloc. La Berta, una noia d’uns vint anys, no deixava de ballar i somriure. «Avui és un dia per celebrar», deia. El Roger admetia que tenia «certa por» de contagiar-se malgrat ser enmig del tumult. «¿És egoista? Potser. Però hem perdut un any de les nostres vides. Només ens volen per treballar però necessitem sortir al carrer», afirmava la Sofia, una jove 23 anys que treballa en una ‘start-up’.

«Hem perdut un any de les nostres vides. Només ens estimen per treballar, però necessitem sortir al carrer»

«Estic tan emocionada que crec que ploraré», afirmava la Montse, amb la mascareta sota la barbeta. «Això ha sigut duríssim, jo necessito sortir, conèixer gent nova i enrotllar-me amb algun desconegut», deia la Montse, una lleidatana de 26 anys, establerta a Gràcia. «Escolta, que això semblava la postguerra, començarem un any nou», deia la Carla, una altra noia d’uns vint anys que al costat del seu grup d’amics no amagava que a part de diversos vasos carregats de ginebra també havia pres altres substàncies psicotròpiques. Enmig del tumult, Ali Mozzam tornava a vendre cerveses per un euro. «Fa gairebé tres anys que soc a Espanya sense papers, però bé, avui almenys guanyaré 20 euros», explicava el pakistanès, que durant aquests mesos treballa en obres sense contracte i viu en un pis atapeït.

«Jo ja passo de la Covid, ja n’hi ha prou, ens estem perdent la nostra joventut»

A la 1.45 hores, prop de 500 persones omplien el passeig Lluís Companys front l’estupefacta mirada de la policia. «Avui ens tocarà armar-nos de paciència», afirmava un agent de la Urbana. «La gent es pensa que la pandèmia s’ha acabat...», deia. El cert era que es veia de tot menys mascaretes i distàncies de seguretat. «Aquesta nit és per desfogar-se, per celebrar que ja som lliures, que s’ha acabat aquesta dictadura», afirmava el Luca, un jove italià vestit amb perruca blava i una faldilla de tutú. «¿Et penses que vaig així cada dia? Això d’avui és per emmarcar», deia. «Sembla que el món s’hagi acabat i comença de nou aquesta nit», deia l’Eleonora, una jove argentina de 28 anys que treballa de cambrera en una pizzeria. «És que avui és el final d’una era, un nou començament», afirmava la María, una estudiant de Belles Arts vinguda d’Elx. ¿No et fa por infectar-te? «Jo ja passo de la Covid, ja n’hi ha prou, ens estem perdent la nostra joventut», deia.

«Disperseu-vos i poseu-vos la mascareta»

A les dues de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos irrompia al lloc. «Feu el favor de posar-vos la mascareta», deia la policia. De mala gana, insults i al clamor de «llibertat», els festaires van anar abandonant el lloc fins que els antiavalots els van envoltar. En mitja hora van sortir per potes pels carrerons del Born i el lloc va quedar pràcticament buit a dos quarts de tres de la matinada.

No obstant, la festa no va acabar. A les tres de la matinada, prop de 500 persones continuaven de festa a la plaça dels Àngels, davant el MACBA. El Jordi, un noi de 35 anys enfundat en un vestit ajustat de lluentons i amb un gorro de Pare Noel no deixava de ballar reggaeton al ritme d’uns altaveus aliens. «Celebrem que avui comença un any nou, sense toc de queda», afirmava amb un cubalibre a la mà. D’altres, com el José Luis, anaven una mica més enllà. «Celebrem que s’ha acabat la Covid, i proposo que el 9 de maig sigui dia festiu nacional».

. «Celebrem que s’ha acabat la Covid, i proposo que el 9 de maig sigui dia festiu nacional»

Les platges també es van tornar a omplir. A les quatre de la matinada, més de 300 persones s’ajuntaven a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. «He vingut amb cotxe expressament per a aquest cap de setmana. A França hi ha restriccions però aquí no, es pot sortir al carrer. La veritat és que no m’esperava aquest nivell de festa, estic gratament sorprès», afirmava el Batiste, un tècnic de llums vingut des d’Avinyó. Sense mascareta, i clarament ebri, negava qualsevol temor de ser contagiat. «Al meu país només et pots reunir amb una altra persona, això d’aquí és impensable», deia somrient el Henry, un jove alemany que també va visitar Barcelona aprofitant el final de les restriccions. «No porto mascareta perquè estic vacunat», es defensava.

Notícies relacionades

«Això és patètic, indignant i ofensiu. Ningú porta mascareta i la policia no fa absolutament res», afirmaven dos nois d’uns trenta anys, el Fran i el Diego, al mig del passeig marítim. Els nois havien decidit fer un tomb per la ciutat aprofitant el final de les restriccions, però l’espectacle que van veure a la sorra els va avergonyir. «S’han burlat de mi per portar mascareta. Una noia francesa em deia que per què la portava, que la pandèmia ha acabat», deia el Diego.

Mentre uns se sorprenien, d’altres, a les 4.30 hores amb prou feines es podien sostenir drets de camí a casa. A la fi, la nit es va acabar i només els que no poden escapar de l’asfalt, les persones sense llar, dormien entre els centenars de llaunes i ampolles d’alcohol escampades com rebutjos.