L’error que moltes famílies cometen amb l’anglès: més acadèmia no sempre ajuda

‘Adolescentes i anglès: ¿val la pena reforçar amb classes extraescolars?’, de l’investigador de la Universitat de Mondragon (Euskadi) Roberto Arias-Hermoso, conclou que assistir a una acadèmia privada marca la diferència en l’aprenentatge de l’anglès, però només en els primers cursos d’ESO, sent inapreciable a 4t. Amb l’exposició més informal a l’idioma (pel·lícules i sèries en versió original, música anglosaxona i xarxes socials en anglès) passa just el contrari. En els primers anys d’ESO amb prou feines s’aprecien diferències entre els qui tenen aquesta proximitat a l’idioma i els que no, però a partir de 3r i 4t d’ESO l’avantatge és notable.

«No es tracta de quantitat d’hores, sinó del moment i el tipus d’exposició. Moltes vegades pensem que més és millor, però la clau és combinar estratègicament diferents tipus d’exposició que s’ajustin a l’edat de l’alumnat», conclou l’autor de l’estudi.

L’investigador de Mondragon Unibertsitatea assevera que l’edat és el factor que més influeix en la qualitat de l’escriptura en anglès de l’alumnat. Els estudiants grans obtenen millors resultats en escriptura que els més joves. «La importància de l’edat pot semblar òbvia, però té implicacions molt importants. No es tracta només d’acumular hores d’aprenentatge, sinó de desenvolupament cognitiu i maduresa. A mesura que els estudiants creixen, millora la capacitat d’expressar-se per escrit, tant entre els qui van a una acadèmia com entre els qui no», assegura.

Per realitzar la seva investigació, Arias-Hermoso va analitzar la qualitat de l’escriptura en anglès de més de 500 estudiants d’entre 12 i 16 anys de cinc centres públics d’Euskadi, a qui va demanar redactar un text sobre nutrició. Tots ells aprenen anglès com a tercera llengua a l’institut (a més d’eusquera i castellà) i reben entre 3 i 4 hores setmanals de l’assignatura a l’aula. Aproximadament la meitat acudeix, a més, a una acadèmia d’anglès.

Extrapolable a una altra comunitat bilingüe com Catalunya, l’estudi demostra que no tots els tipus d’exposició a l’anglès tenen el mateix efecte a totes les edats. Les extraescolars sí que comporten avantatges en els primers cursos de secundària. «Els alumnes més joves que assisteixen a acadèmies obtenen millors resultats que els que no. No obstant, aquest efecte es va reduint al llarg d’ESO fins a desaparèixer. A 4t d’ESO, tenir classes de reforç ja no suposa un avantatge davant no anar-hi», explica l’investigador.

El gir a 3r i 4t d’ESO

Amb l ’exposició informal, passa el contrari. En els primers anys d’institut, veure pel·lícules o sèries en anglès, escoltar música anglosaxona o utilitzar xarxes socials en anglès no sembla tenir un impacte significatiu en el rendiment dels alumnes. Però a mesura que els estudiants creixen, això comença a marcar la diferència: a 3r i 4t d’ESO, aquestes activitats s’associen amb millors resultats en l’escriptura en anglès.

De la investigació d’Arias-Hermoso es desprenen conclusions interessants tant per a les famílies com per a les escoles. «Els pares i les mares han de començar a pensar que, amb l’anglès, no sempre més és millor. Hi ha molta literatura científica que també ha tirat per terra el mite que com més aviat millor. Molts nens comencen a anar a una acadèmia d’anglès amb tot just 4 anys, però als 8 anys amb prou feines hi ha bretxes en el coneixement de l’idioma entre ells i els que mai han anat a classes particulars», explica.

Notícies relacionades

Els alumnes catalans acaben l’ESO amb un nivell insuficient d’anglès malgrat estudiar-lo durant 10 anys a l’escola

L’OCU avisa: així actuen els ciberdelinqüents que buiden comptes bancaris sense robar la targeta

L’investigador de Mondragon destaca «la pressió» que senten molts pares amb l’anglès de cara al futur laboral dels seus fills i els recorda que no tot passa per una acadèmia privada ja que l’empenta a l’assignatura també pot venir de l’exposició informal, sobretot a mesura que compleixen anys. «Aquest aprenentatge accidental és més efectiu en els últims cursos d’ESO, però es tracta d ’ un hàbit que és millor alimentar des que són petits perquè ja el tinguin adquirit al complir els 15 anys», comenta. «A partir de certa edat, el contacte amb l’anglès en contextos reals, com són les sèries i la música, es torna molt valuós. Les famílies, i també el professorat, haurien de fomentar aquest ús informal per aprofitar els seus avantatges».

Canvis en l’aprenentatge

Segons l’opinió de l’investigador de Mondragon, seria recomanable que les escoles ampliessin l’estructura clàssica de l’anglès. «Estudiar la gramàtica està molt bé i no s’ha de deixar de fer. Però estaria bé imitar una mica el model de les acadèmies, que aposten per la part més comunicativa del llenguatge. A les escoles, els alumnes realitzen moltes presentacions en anglès, però se les emporten apreses de casa. L’ideal seria que tinguessin exercicis més naturals i utilitzessin la llengua per parlar de manera natural», insisteix l’autor de l’estudi. També admet que les acadèmies tenen un altre avantatge davant les escoles: les primeres adapten l’ensenyament per nivells, mentre que els docents d’institut s’enfronten a aules amb una gran varietat de nivells.