«És molt trist haver d’ingressar a l’uci un pacient que ja hauria d’estar vacunat»

Teníem nou llits de crítics per 100.000 habitants i els països més pròxims entre 12 i 15 i Alemanya, 30. Això provocava que, durant pics assistencials, lligats al període gripal, tinguéssim escassetat.

L’arribada de la Covid, ¿què va implicar en el primer moment?

El principal problema va ser, precisament, que no hi havia prou llits i es va haver de fer un desplegament molt ràpid, en espais improvisats i amb un equipament no òptim. Hi havia, per exemple, pocs respiradors, per la qual cosa es van haver d’utilitzar els dels quiròfans, el transport, les places de toros, les clíniques veterinàries... Després de l’estiu, ja s’han disposat espais més ben dotats i amb més equipament.

¿Què van fer per coordinar el treball entre diferents hospitals?

Abans que la situació fos complicada, la SEMICYUC va preparar un pla de contingència per donar resposta a l’increment tan fort de la demanda. I cada setmana fèiem una reunió dels caps de servei de les ucis de tot Espanya, en què es compartia informació d’aspectes organitzatius i tractaments, sobretot dels serveis que tenien més pacients, als altres. I vam publicar documents sobre triatge, tractaments, etc. que també van anar ajudant els intensivistes a homogenizar el servei.

Però va arribar un moment que va ser tan gran l’expansió del virus i la falta de recursos que no es va poder atendre tots els pacients. ¿Es podria haver evitat?

El triatge forma part de qualsevol activitat mèdica, l’important és que tots tinguem criteris homogenis i el criteri mèdic prevalgui. Per exemple, quan un ha de fer un trasplantament de pulmó, té una llista on hi ha els pacients prioritzats. En les cirurgies, també hi ha una llista d’espera.

Però encara avui, el Ministeri de Sanitat i les comunitats no han elaborat unes instruccions comunes de priorització per a les ucis, ¿continuen sent necessàries?

Ara ja no és tan necessari perquè podem ingressar a les unitats de crítics tots els que pacients que obtenen un benefici. Però sí que hi ha altres factors que l’Administració podria regular i que tenen importància en l’equitat. I és que costa entendre que un hospital hagi de parar l’activitat quirúrgica perquè està tensionat i un altre, al mateix territori, no. Sembla més raonable que compartim tots els recursos abans de parar l’activitat.

¿Què pensa un professional al saber que hi ha pacients que es queden sense tractament per falta de llits o que es desprogramen operacions?

Sempre és molt frustrant i trist veure persones que no arriben al tractament. Cada dia tenim centenars de pacients que ingressen i que haurien d’estar vacunats però no ho estan perquè s’ha pres una decisió de priorització o hi ha hagut una decisió administrativa que ha retardat la vacuna. És a dir, quan es prenen decisions de vacunar un grup sí i un altre no, segurament pesa molt en la decisió l’efecte advers de la vacuna, però no estem considerant els efectes de no vacunar, una cosa que veiem cada dia, perquè ens venen molts pacients dels grups d’edat que ja haurien d’estar vacunats. Per al clínic és molt frustrant i trist haver d’ingressar un pacient a l’uci que ja hauria d’estar protegit.

¿Quines decisions administratives, segons la seva opinió, han retardat la vacunació?

Hi ha decisions que s’han entretingut als despatxos. Per exemple, quan han aparegut efectes secundaris de trombes poc freqüents, l’EMA ha hagut de reavaluar les vacunes [la d’AstraZeneca i la de Janssen] i la presa de decisions s’ha ajornat innecessàriament.

¿Com ha canviat la feina a les ucis amb la pandèmia?

Ha canviat de forma molt important. Amb les ucis tan esteses, hem hagut d’organitzar el personal, que fa un horari més de torns, el que obliga a fer més guàrdies. Els espais són també més flexibles, igual que el perfil dels professionals. A més ha canviat la gestió dels recursos materials. Abans treballàvem amb un estoc per a temps curts; ara sabem que hi ha fluctuacions de subministrament, per la qual cosa tenim estoc per cobrir contingències de mesos. 

Gràcies a un coneixement cientificoclínic més gran, ¿la mortalitat de pacients Covid a l’uci ha baixat?

Sí, ara està per sota del 20%, quan al principi es va arribar a mortalitats de fins al 40%. Si bé no crec que baixi gaire més, perquè a les ucis entren els pacients més greus.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Després de l’aprenentatge del que ha passat en la pandèmia, ¿quins canvis a mig i llarg termini necessitaran els hospitals?

Ha quedat clar que el nombre de llits uci s’ha d’augmentar fins als 12 o 14 per 100.000 habitants. Però per fer-ho cal formar més intensivistes, no n’hi ha prou amb 200 places MIR a l’any. A més, s’ha de crear l’especialitat d’infermeria intensiva.