Lluita contra la inactivitat física

Caminar 10.000 passos al dia és una qüestió de salut

  • Caminar s’ha convertit en una prescripció sanitària per combatre una altra pandèmia mortal, la del sedentarisme

  • L’OMS recomana un passeig diari d’una hora i mitja per reduir el risc de tenir malalties

Caminar 10.000 passos al dia és una qüestió de salut
5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

En una de les seves cites mèdiques, Roger Ebert, el crític de cine més popular dels EUA (mort el 2013 per un càncer), va sortir de la consulta amb la següent recepta sanitària: caminar. A partir de llavors, Ebert recorria la seva ciutat, Chicago, cada dia amb la mateixa disciplina amb què prenia les seves medicines. No és un cas aïllat. Molts facultatius prescriuen caminar als seus pacients. No és una pseudoteràpia. És ciència. És salut.

Brussel·les acaba de treure una campanya recordant als ciutadans que els peus estan disponibles les 24 hores. A Barcelona, i a Madrid de forma més tímida, moltes escoles s’han mobilitzat per demanar entorns per als vianants més segurs que no estiguin dominats per l’automòbil. El metro de Bilbao recorda als viatgers que pujar escales en lloc d’utilitzar l’ascensor és una manera de fer exercici. Moure el cos importa. 

Per més que el duo còmic Pantomima Full hagi fet un dels seus àcids i divertidíssims vídeos burlant-se de la gent que fa exercici simplement caminant, passejar és sinònim de benestar físic. El sedentarisme mata. Ho diu l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana donar un mínim de 10.000 passos diaris, una caminada, més o menys, d’hora i mitja. Malgrat que van entrar al mercat als anys 90, les polseres d’activitat digitals –podòmetres– ara viuen un autèntic boom, com les aplicacions del mòbil que compten passos.

La inactivitat física constitueix el quart factor de risc més important de mortalitat a tot el món (6% de defuncions a nivell mundial). Només la superen la hipertensió (13%), el consum de tabac (9%) i l’excés de glucosa en sang (6%). El sobrepès i l’obesitat representen un 5% de la mortalitat mundial. Aquestes són les alarmants dades de l’OMS, que insta els ciutadans a moure’s per cuidar la salut. ¿Quant? Com a mínim 150 minuts per setmana d’activitat física moderada o 75 minuts si es fa de manera vigorosa.

Amb el teletreball instal·lat a moltes llars i la por que encara tenen moltes persones a entrar en un lloc tancat com un gimnàs, ¿quina opció hi ha per practicar exercici? Caminar a l’aire lliure. «És a l’abast de la mà de qualsevol. És barat, sostenible i recomanat per a qualsevol edat. Ho podeu fer. Ho heu de fer. ¿El motiu? La salut. És igual la velocitat. Si voleu caminar de pressa, perfecte. Si no, al ritme que pugueu. Si cada setmana augmenteu mil passos als que ja esteu fent, estareu disminuint les probabilitats de mort per qualsevol malaltia. A més passos, menys índex de massa corporal», afirma Sara Tabares, entrenadora personal i coautora d’‘Entrena bien, vive mejor’, un manual que lluny d’oferir un entrenament amb nom propi (una cosa que no sol servir per a res) aplica les evidències científiques a l’exercici físic i la vida saludable. 

«Caminar és una manera de reduir el risc cardiovascular. I també el de diabetis i obesitat»

Sara Tabares, autora d’‘Entrena bien, vive mejor’

«El millor exercici físic és el que es fa. I caminar ho és. Els seus beneficis en la salut són evidents. Practicar-ho és una manera de tenir menys paperetes per tenir una malaltia. Per començar, redueixes el risc cardiovascular. També el de diabetis i obesitat. El moviment és fonamental, és vida. El teu cos no es pot convertir en un llast», afirma Tabares, responsable del centre sanitari d’entrenament Performa, a València.

N’hi ha prou amb passejar per qualsevol zona verda de qualsevol ciutat per comprovar que molts caminants porten rellotges amb podòmetre incorporat. A moltes oficines on es treballa presencialment, el descans per dinar va acompanyat d’una caminada saludable. Persones que abans estaven apuntades a gimnasos ara contracten entrenadors per fer exercici a parcs i jardins. «L’activitat física és com un medicament. No tot s’hi val. És recomanable acudir a un preparador físic qualificat perquè prescrigui un exercici adequat a cada persona», diu l’experta.

Ciutats per caminar

«Caminar no és fer esport, però sí que és exercici físic», afirma Ana Montalbán, coordinadora de la Xarxa de Ciutats que Caminen, una organització sense ànim de lucre que des del 2013 treballa per fer de les urbs llocs on els veïns visquin millor des del punt de vista de la salut i el medi ambient. Anar a la feina amb bicicleta en lloc d’agafar el cotxe, no esperar l’autobús sinó fer el trajecte caminant, acudir a peu a comerços del nostre barri per fer la compra o visitar els avis donant una caminada en lloc d’anar amb metro són alguns dels consells que Montalbán ofereix als ciutadans que vulguin compensar totes les hores que es passen assegudes a l’oficina o a casa seva.

«Caminar no és fer esport, però sí exercici físic. Et cuides a tu mateix i cuides la teva ciutat»

Ana Montalbán, coordinadora de la Xarxa de Ciutats que Caminen

Fugir del terrible duo que implica el cotxe i l’oficina i apostar per fer trajectes a peu és una manera de cuidar-se a si mateix i cuidar la ciutat, fer de l’urbs un espai més amable, i reforçar els veïns com a grup humà. «Aposta per caminar, tot és més a prop del que sembla», diu la responsable de Xarxa de Ciutats que Caminen, que té disponible un mapa ‘online’ per mesurar distàncies i temps.

Notícies relacionades

Arquitecta de professió, Montalbán reconeix que caminar és sinònim de salut i també és la millor manera de conèixer la ciutat. «És una via per descobrir carrers que no coneixies, històries del teu barri. Amb aquesta caminada també fas gimnàstica mental, perquè vas assimilant informació. I també gimnàstica visual, perquè poses la mirada –habitualment fixada a l’ordinador, el mòbil o la tele– en l’horitzó i el paisatge.

Des que la pandèmia va començar a donar les primeres fuetades a Espanya, Ciutats que Caminen sempre ha defensat l’obertura de parcs, espais a l’aire lliure on el risc de contagi és moltíssim menor i que, no obstant, van patir el tancament a moltes ciutats. «No només parlem de parcs infantils, sinó de tota mena de parcs, espais verds que són fonamentals per a la salut física també en pandèmia», diu.