crisi sanitària

Brussel·les insta a aprovar nous fàrmacs anti-Covid

  • La Comissió Europea vol tres tractaments nous per a l’octubre i cinc abans que acabi el 2021

  • La nova estratègia inclou, igual que amb les vacunes, la negociació de compres conjuntes

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Fins ara l’Agència Europea del Medicament (EMA) només ha autoritzat un fàrmac per tractar la Covid-19: el tractament antiviral remdesivir. L’objectiu de la Comissió Europea és aconseguir l’autorització de tres fàrmacs nous més per al mes d’octubre i dos més abans que acabi el 2021. Per a això, ha presentat aquest dijous una nova estratègia que preveu invertir 90 milions d’euros per finançar projectes d’investigació, assajos clínics, anàlisis de noves opcions terapèutiques i cadenes de subministrament.

«Les vacunes salven vides, però encara no poden erradicar la Covid-19. Si volem limitar les hospitalitzacions, accelerar els temps de recuperació i reduir la mortalitat, hem de donar un fort impuls als tractaments. Els pacients d’Europa i d’arreu del món haurien de tenir accés a medicaments contra la Covid-19», argumenta la comissària de sanitat, Stella Kyriakides. Fins ara l’EMA només ha autoritzat la comercialització a la UE d’un tractament, mentre que manté l’avaluació contínua de tres més i ha emès l’avaluació científica de 57 tractaments en desenvolupament.

El nou pla de Brussel·les inclou accions i objectius concrets: aconseguir tres fàrmacs nous per a l’octubre del 2021 i dos més per a finals d’any, a més de set revisions contínues de fàrmacs per a finals d’any, en funció dels resultats de la investigació i el desenvolupament. Igual que amb l’estratègia centralitzada de compra de vacunes, la intenció de la Comissió és negociar contractes en nom de la UE per a l’adquisició dels fàrmacs que obtinguin l’autorització de l’EMA abans de finals d’any de manera que els Vint-i-set n’aconsegueixin un accés ràpid mitjançant terminis administratius més curts.

90 milions de finançament

En matèria d’R+D+I, l’estratègia preveu invertir 90 milions d’euros en estudis de població i assajos clínics per establir vincles entre els factors de risc i els resultats sanitaris amb l’objectiu d’aconseguir informació útil per a pacients que pateixen Covid persistent. El pla també preveu crear d’aquí al mes de juliol un accelerador de la innovació pel que fa a les opcions terapèutiques que donarà suport als tractaments més prometedors en totes les fases, des de la investigació preclínica fins a l’autorització de la comercialització. La idea és establir una cartera d’almenys 10 opcions i determinar el juny del 2021, com a molt tard, quines són les 5 més prometedores.

Notícies relacionades

La nova estratègia també preveu accelerar l’aprovació d’assajos clínics. Per a això, Brussel·les destinarà un total de 7 milions a generar millors dades sobre la seguretat d’assajos clínics i a avaluacions ràpides. A més, destinarà 5 milions a l’anàlisi de possibles fàrmacs, capacitats de producció i cadenes de subministrament i 40 milions més per recolzar la fabricació i distribució dels nous tractaments.

«La situació de moltes unitats de cures intensives a tot el continent continua sent crítica. Hem de dirigir els nostres esforços tant a les vacunes com a les opcions terapèutiques, perquè són dues vies potents i complementàries per lluitar contra la Covid-19», afirma el vicepresident per a la Promoció del Mode de Vida Europeu, Margaritis Schinas.