Dades de l’INE

Espanya va perdre 106.000 habitants el 2020, coincidint amb la pandèmia

  • És la primera vegada des del 2016 que es registra un descens de les xifres de població

  • A 1 de gener del 2021 al país hi havia empadronades un total de 47.344.649 persones

  • L’edat mitjana dels espanyols és de 43,8 anys

Es llegeix en minuts

Durant el 2020 la població empadronada a Espanya va descendir en 106.146 persones, el 0,2%, l’1 de gener del 2021 es va situar en 47.344.649 habitants, primer any que cau des del 2016, en coincidència amb la pandèmia de coronavirus.

Segons el Padró Continu difós aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el descens de la xifra neta d’espanyols va ser del 0,2%, en 79.815 persones, fins a 41.936.827 en total, mentre que la població estrangera es va reduir el 0,5%, en 26.331 persones, fins a 5.407.822. L’1 de gener del 2020 la població d’Espanya era de 47.450.795 habitants, després d’haver ascendit en els quatre anys anteriors especialment gràcies a la immigració. 

Del total de ciutadans empadronats, 41.936.827 tenen nacionalitat espanyola (el 88,6%) i 5.407.822, estrangera (l’11,4%). Aquesta última xifra és una dècima menys que l’any anterior i representa el primer retrocés després de tres anys a l’alça. Entre els estrangers, els pertanyents a la Unió Europea (UE-27) baixen en 37.870 (un -2,3%), mentre que els no comunitaris creixen en 11.539 persones (un 0,3%).

Aquest és el primer any en què la població total d’Espanya, inscrita al Padró Continu, disminueix després de quatre anys consecutius augmentant. El número d’espanyols baixa dels 42 milions a què s’havia arribat per primera vegada l’any passat. Quant als estrangers, tot i que decreixen, es mantenen per sobre dels 5,4 milions.

51% dones i 49% homes

Per sexes, el 49% del total d’inscrits al padró són homes i el 51,0%, dones. Entre els espanyols hi ha més dones (51,1%), mentre que entre els estrangers hi ha més homes (50,1%). Per lloc de naixement, el 84,6% de la població ha nascut a Espanya i el 15,4%, a l’estranger. Per nacionalitat, el 94,3% dels espanyols ha nascut a Espanya, davant el 9,7% dels estrangers.

Per edats, el 15,1% de la població té menys de 16 anys; el 35,5%, entre 16 i 44 anys; el 29,7% té entre 45 i 64, i el 19,7%, 65 o més anys. Per nacionalitat, les diferències més acusades en el percentatge d’edat entre espanyols i estrangers es donen en el grup de 16 a 44 anys. Així, el 33,1% dels espanyols es troba en aquest grup d’edat, davant el 53,9% dels estrangers.

L’edat mitjana és de 43,8 anys

L’edat mitjana de la població inscrita al padró és de 43,8 anys. Des de l’inici del segle XXI, l’edat mitjana ha augmentat 4 anys. La dels espanyols és de 44,7 anys i la dels estrangers, de 36,6 anys (la dels ciutadans de països pertanyents a la Unió Europea és de 38,9 anys). Les edats mitjanes més altes entre les nacionalitats predominants es troben als ciutadans britànics (53,6 anys), alemanys (49,4) i francesos (42,8). Al contrari, les més baixes corresponen als ciutadans hondurenys (30,3 anys), pakistanesos (31,2) i marroquins (31,7).

Les comunitats autònomes més poblades a 1 de gener del 2021 són Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid. Per la seva banda, les que tenen menys població són La Rioja, Cantàbria i la Comunitat Foral de Navarra.

L’últim any, la població empadronada ha disminuït en la majoria de comunitats autònomes i només ha augmentat en cinc. La Comunitat de Madrid (34.297 persones menys), Catalunya (23.551 menys) i Castella i Lleó (13.637 menys) experimenten els descensos més grans de població en termes absoluts entre l’1 de gener del 2020 i l’1 de gener del 2021, mentre que els augments de població més grans es produeixen a la Regió de Múrcia (6.687 persones més), Castella-la Manxa (2.571 més) i Cantàbria (1.403 més).

En termes relatius, els descensos més grans de població es registren, juntament amb les ciutats autònomes de Melilla (-1,0%) i Ceuta (-0,8%), al Principat d’Astúries (-0,7%), Castella i Lleó (-0,6%), la Comunitat de Madrid i Extremadura (totes dues, amb un -0,5%). Al contrari, la Regió de Múrcia (0,4%) i Cantàbria (0,2%) presenten els augments més alts.

Més britànics i colombians

Els estrangers inscrits al Padró Continu pertanyents a la UE-27 sumen 1.580.066. Dins d’aquests, els més nombrosos són els romanesos (639.261), els italians (256.115) i els búlgars (117.267). Entre els estrangers no comunitaris destaquen els ciutadans marroquins (869.661), els colombians (290.053) i els britànics (280.022).

Entre les principals nacionalitats, els augments més elevats durant el 2020 es troben entre els ciutadans del Regne Unit (17.137 més), Colòmbia (17.003 més) i Veneçuela (8.505 més), i els descensos més grans, entre els de Romania (-28.117), Bolívia (-7.944) i l’Equador (-7.771).

Notícies relacionades

En termes relatius, i entre les nacionalitats amb més nombre d’estrangers, els increments de població més grans es registren entre els ciutadans del Regne Unit (6,5%), Colòmbia (6,2%) i Hondures (5,7%). Per la seva banda, Bolívia (-8,6%), Equador (-5,9%) i Romania (-4,2%) presenten els descensos més grans. Per grups de països, els més nombrosos són els ciutadans de la UE-27, que representen el 29,2% del total d’estrangers. Els segueixen els de l’Àfrica (22,1%).

Les xifres que es publiquen aquest dimarts són un avanç provisional. Les definitives, una vegada finalitzi el procediment per a la seva obtenció, i després de l’informe favorable del Consell d’Empadronament, s’elevaran al Govern abans de final d’any, per a la seva aprovació mitjançant reial decret, que serà publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).