Espanya va ser el país europeu amb més excés de morts durant la primera onada de la pandèmia

Les morts derivades de la pandèmia de Covid-19 no només tenen a veure amb el nombre de persones que van perdre la vida després de contraure el virus. També es tracta dels que van morir per les conseqüències indirectes de la crisi sanitària, econòmica i social que entre el febrer i el maig va inundar el món en forma d’una primera gran onada. En aquest període, Espanya va ser el país europeu que va experimentar més excés de mortalitat. Una nova anàlisi de les defuncions registrades durant aquests mesos assenyala un increment del 38% en les morts registrades al país; el més elevat de tot Europa.

Aquestes són les conclusions que es desprenen d’un estudi internacional publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Nature Medicine’, en què s’analitzen els registres de morts (per totes les causes) entre el febrer i el maig a 21 països (19 europeus, a més d’Austràlia i Nova Zelanda). La investigació va prendre les dades setmanals de morts en aquests llocs des de l’any 2010 fins a mitjans de febrer del 2020 i, a partir d’allà, van crear un model per pronosticar les morts esperades aquest any (si la pandèmia de Covid-19 no hagués posat el món potes enlaire). Aquesta xifra va ser comparada després amb les morts reals reportades durant aquest període per estimar així l’excés de morts derivades del context.

Els resultats apunten fins a 206.000 morts addicionals derivades de la primera onada. És a dir, 206.000 vides que, si no fos per la pandèmia, no s’haurien d’haver perdut. Espanya, Anglaterra i Gal·les destaquen com els territoris amb l’excés més gran de mortalitat registrada en aquest període. A Espanya, les dades oficials parlen de 43.000 morts més de les esperades entre el 13 de març i el 22 de maig, de les quals només 27.000 es poden atribuir directament a la Covid-19.

Efectes adversos de la pandèmia, més enllà del virus

Ara, la gran pregunta és: ¿a què es deu aquest excés de morts no atribuïbles al virus? Els investigadors parlen d’atenció mèdica negada (o endarrerida) a causa de la saturació del sistema sanitari durant aquest període (en la qual s’inclou la falta d’atenció als pacients crònics i els retards en els diagnòstics). De pèrdua d’ocupació i ingressos. Interrupció de les xarxes de recolzament social. De l’augment d’autolesions, accidents domèstics i violència dins de les llars. Dels efectes derivats dels canvis en el consum d’aliments, alcohol i drogues. D’una infinitat de factors que no tenen res a veure directament amb el virus però que, d’una manera o una altra, han marcat la realitat d’aquest 2020.

¿Si el virus és el mateix, per què hi ha països amb més excés de mortalitat que d’altres? Els investigadors responsables d’aquest treball reconeixen que, més enllà de les dades analitzades, no poden proporcionar una explicació clara a aquest fenomen. Les diferències en la mortalitat registrada durant la primera onada podrien deure’s a un ventall de factors que no tenen a veure res amb la biologia del virus. Començant, per exemple, per les característiques de les poblacions afectades (quant a envelliment, prevalença de malalties cròniques i factors de risc). A la gestió política a la pandèmia. I a la preparació del sistema sanitari, entre d’altres.

L’esperança de vida perduda a Espanya

Diversos investigadors contactats per aquest diari coincideixen a assenyalar els resultats llançats en aquest estudi com a «sòlids» i «esclaridors». Vista en perspectiva, la situació d’Espanya no surt ben parada ni amb els països del seu entorn ni en el panorama internacional. Però per entendre a fons tots els errors comesos durant la primera onada de la pandèmia, els experts assenyalen que faran falta més investigacions centrades en la idiosincràsia espanyola.

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

«Aquest estudi de ‘Nature Medicine’ llança algunes conclusions demolidores. Amb les dades a la mà, els investigadors destaquen que només amb les característiques de la població no es pot explicar que alguns països tinguin més excés de mortalitat que d’altres. Allà entren en joc factors socials i ambientals com l’estat de la vivenda, la inversió en sanitat, la capacitat d’aplicar mesures (i que la població les compleixi)», argumenta l’epidemiòleg Javier del Águila, expert independent a aquesta investigació.

«En el cas d’Espanya cal tenir en compte que la pandèmia va impactar de manera diferent segons la comunitat autònoma. La situació registrada a Madrid, que al seu dia va ser l’autonomia més afectada, no es pot comparar amb la de les Canàries, les Balears i Galícia, per exemple», explica Sergi Trias-Llimós, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un estudi (preliminar) liderat per aquest científic apunta que, de fet, la primera onada de la pandèmia va rebaixar l’esperança de vida dels espanyols de manera desigual. Els homes van perdre 2,7 anys de mitjana i les dones de la capital, fins a 2. Aquest mateix indicador, extrapolat a la mitjana dels espanyols, minvaria un 0,8 la mitjana d’anys de vida al país.