"Ens estan enfrontant"

Una setmana després de l’incendi de la mesquita de Piera, i poques hores abans de la manifestació de repulsa d’aquest atac intencionat, la Sofia descansa en un banc de l’únic bar de la urbanització de Can Claramunt, un dels 19 barris de muntanya d’aquesta localitat de l’Anoia. Entre rialles, es refereix a l’incendi amb un comentari que ja corre pel barri: "¿A què et refereixes, a la barbacoa de la mesquita?". Cada vegada són més els veïns que, sense embuts, culpen els immigrants magribins de tots els problemes que pateixen i justifiquen l’atac com un acte de defensa dels més joves del municipi (tot i que, una vegada confirmada la intencionalitat del foc, les hipòtesis de les causes segueixen obertes). També augmenten les amenaces que rep el col·lectiu magribí. "Passi el que passi, no et preocupis, nosaltres som els culpables de tot", fa broma el Khalid, un nano de 18 anys que la setmana que ve ha de deixar el centre de menors de Piera i es veu dormint al carrer. En pocs mesos, la ràbia i l’odi s’han anat canalitzant entre uns i altres. "Ens estan enfrontant", resumeix la Laura, que treballa de dependenta en una gasolinera.

Fa set anys que la Sofia va arribar a Can Claramunt. Veïna de l’Hospitalet de Llobregat, va acompanyar fins aquest lloc la seva mare, malalta de càncer, per complir el seu somni. "Vam obrir juntes un bar que ara està tancat. Ella es va morir i jo em vaig quedar. La vida aquí, ja ho veus, estem deixats de la mà de Déu: els carrers són plens de clots, a la Guàrdia Urbana ni se la veu", es queixa. Fa una setmana li van robar el mòbil i la moto. "El mòbil va ser un nano marroquí; la moto ja no ho sé, però no tinc gaires dubtes que no devia menjar pernil", segueix. El Luis, un altre de veí i amic, l’escolta i va fent que sí amb el cap. "Hi ha massa immigrants, sobretot els joves, que van contra nosaltres", afirma. "Aquí hi ha molta gent amb ganes de venjança", assenyalen.

En aquestes urbanitzacions és on hi ha el gruix de la població de Piera. El segle passat eren masies i camps: els amos els van parcel·lar i els van vendre a veïns de l’àrea metropolitana que van construir segones residències. Alguns les van revendre, d’altres es van quedar i molts les van perdre durant la crisi financera. N’hi ha que estan ocupades per famílies ateses per serveis socials, d’altres s’han convertit en fàbriques de marihuana i d’altres són xalets, més o menys exclusius. En una d’aquestes cases hi viuen els pares del Juan, que han estat anys convivint paret amb paret amb una plantació indoor en una casa abandonada. "Al final la va tapiar el meu pare", diu el jove. Explica que fa anys que els veïns s’han organitzat contra les ocupacions en patrulles. I ara aquests xats continuen més actius que mai. "És per aquí on es colen els vídeos, el TikTok, el discurs de l’odi. La gent que viu aquí sempre s’ha sentit molt abandonada: aquest carrer el va asfaltar el meu pare. Creuen que en l’Ajuntament ja no s’hi pot confiar. I ara s’agafen a la ultradreta", assenyala el noi. Ell ja fa mesos que se n’ha anat d’aquest poble. "Estic ben fart de veure com creix l’odi".

"Som els ningú i cada un fa el que pot", diu l’Emilio, al nucli de Can Canals. També ho té clar. "El problema de Piera és la seguretat". ¿En quin sentit? "Que els moros no paren de robar. No vull generalitzar, però n’estem tips".

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

Piera surt al carrer i apel·la a preservar la "convivència" entre les comunitats

Por entre migrants

Entre alguns migrants ja va arrelant la por. "Als immigrants també ens roben, ¿saps? Però no anem pel carrer assenyalant a ningú", diu el Sasha. "Sigui com sigui, som aquí, hi ha esperança. L’odi sembla que està guanyant. Però jo de por no en tinc. Que passi el que hagi de passar, però jo soc de Piera, soc català i no faig mal a ningú. O sigui que aquí em quedo", afegeix el Yahia.