«Pagar el meu deute amb Endesa és un gran alleujament»

No recorda quan va ser l’última vegada que va menjar peix fresc. «Aquesta nit ho celebraré amb un llenguado... per fi», somriu Encarna Contreras. Celebrarà que s’acaba el seu martiri. Que s’acaben les trucades a les quatre de la matinada exigint-li que pagui els més de mil euros que deu de rebuts de la llum endarrerits. S’ha acabat caminar a les fosques per casa per por d’encendre una bombeta. Abrigar-se amb mantes pel temor d’encendre la calefacció i que això augmenti encara més el deute que té amb Endesa. La companyia i les administracions pagaran els seus rebuts de la llum endarrerits. A ella, i a més de 35.500 llars en la seva mateixa situació. Fa vuit anys que va deixar de pagar els subministraments: «Vaig triar menjar», confessa.

Contreras és veïna de Gavà (Baix Llobregat). Té sis dècades a la seva esquena, però afirma que la pitjor va ser l’última. Va arribar al 2008 amb una feina estable i ben pagada a Phillips. Després de la crisi financera, l’empresa va tancar i ella va anar a l’atur. Va trobar feina netejant habitacions d’hotel, però de forma puntual. Va patir maltractaments de la seva exparella. Va perdre el pis. Li van diagnosticar apnea greu, fibromiàlgia i osteopatia degenerativa. Va començar a dormir amb un respirador. I el 2012 sobrevivia amb una prestació de 426 euros al mes per estar a l’atur i tenir més de 55 anys. «Demanava diners als meus pares i germans per pagar la llum», reconeix. Fins que no va poder més. El 2014 va decidir que preferia pagar la llista de la compra que els rebuts d’Endesa.

Una setmana sense llum

Llavors encara no existia la llei catalana que protegeix els clients vulnerables, i Contreras va estar una setmana sense llum a casa. «Recordo que em vaig haver de menjar el menjar del congelador perquè es posava dolent. Que em feia llum amb les espelmes i que no podia dormir perquè sense el respirador m’ofegava», explica. L’ajuntament li va pagar 400 euros per tornar a reconnectar-se al corrent elèctric.

Notícies relacionades

Endesa condonarà el 72% dels rebuts endarrerits de les famílies més vulnerables

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

En els últims cinc anys, Contreras sap que hi ha una la llei que li reconeix el dret a tenir llum a casa. «Tot és gràcies a l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, ells em van ajudar a lluitar», assegura. El problema era que el deute amb Endesa anava augmentant mes a mes. «Em trucaven a tota hora les empreses de recobrament per dir-me que pagués. ¿Però com puc pagar si no tinc un duro, si he d’anar al banc d’aliments perquè em donin menjar?», responia a les empreses de recobrament. És cert que té electricitat, sí. Però també molta por que el deute amb Endesa augmenti. Quan el sol es pon a casa seva, hi deixa d’haver llum. «Em moc a les palpentes», admet. Fa cinc anys que no encén la calefacció. I es dutxa una vegada per setmana per temor de gastar més.

Els acords firmats aquest dilluns són un abans i un després en la seva vida. Es paga el seu deute del passat i del futur. «És un alleujament. Crec que viuré més tranquil·la», assumeix. «Ara, quan vegi un número ocult ja no tremolaré», afegeix. Hi ha dies en què li han arribat a trucar 100 vegades. «Un dia els vaig dir que em tiraria un tret», sospira. Tot acaba, per fi. I confessa que aquesta nit tornarà a menjar un llenguado. La vedella la deixa per més endavant. «Ha arribat el dia en què podré cuidar de mi mateixa».