¿Què és l’aprenentatge per competències?

A partir del curs que ve, l’aprenentatge per competències dominarà les escoles i instituts, com recull la nova llei d’educació (‘llei Celaá’). No és que la memorització –actualment una mica injuriada– desaparegui de cop de les aules. Els alumnes aprendran continguts, efectivament, però hauran de saber-los aplicar per desenvolupar destreses i aptituds. Un exemple: no es tracta tant d’aprendre de memòria el llibre de text de llengua i literatura, sinó de ser capaç de defensar una idea en un debat, distingir fets d’opinions, o muntar una obra de teatre.

L’aprenentatge per competències –l’expressió més utilitzada en tots els manuals de nova pedagogia– són «coneixements que et porten a actuar en el món de manera diferent», explica Elena Martín, catedràtica de Psicologia Evolutiva de la Universitat Autònoma de Madrid i membre del grup d’experts convocats pel ministeri d’Educació per traçar les línies generals dels nous currículums. «No es pot ser competent sense memòria, però l’objectiu és que els estudiants acabin l’ESO amb coneixements útils i amb capacitat per afrontar els reptes d’un ciutadà del segle XXI: consum responsable, solució pacífica de conflictes, ús segur de la tecnologia, igualtat, respecte pel medi ambient...

«No només és que aprenguin llengua, per exemple, sinó que sàpiguen fer coses amb les paraules i que tinguin competència comunicativa. Per exemple, debatre una idea, redactar notícies d’un diari o escriure i interpretar una obra de teatre. És important que llegeixin llibres, sí. Però sobretot han de tenir ganes de continuar llegint un cop acabin l’institut», resumeix Guadalupe Juver, professora de secundària de llengua i literatura.

El nou currículum ha sigut presentat avui en societat per la ministra d’Educació, Isabel Celaá, que ha deixat clar que les aules no poden ser alienes als desafiaments actuals, com la revolució tecnològica i la crisi mediambiental. «La reflexió que hem de fer tots és què s’ha d’aprendre a l’escola, com cal fer-ho i per a què», ha resumit Celaá, per a qui la transformació del sistema educatiu espanyol és «urgent i inajornable» perquè l’aprenentatge memorístic «no és suficient». El nou model –ha insistit la ministra– homologa el sistema educatiu espanyol amb l’avantguarda europea i internacional. «Busquem una educació inclusiva, equitativa i de qualitat», ha conclòs.

L’equip de Celaá està treballant en un reial decret per desenvolupar els nous currículums. Les comunitats autònomes –que tenen competències educatives– també hauran de dissenyar i aprovar els seus propis plans per aplicar-los a les escoles, que tenen autonomia curricular.

«No es tracta ni de buidar de continguts els currículums ni de rebaixar-los. Es tracta de fer una selecció. ¿Què necessites saber abans d’acabar l’ESO? L’important no és saber molt, sinó tenir eines per aprendre el que s’hagi d’aprendre», ha destacat César Coll, professor de Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona i un altre dels experts del grup nomenat pel ministeri. «No ens podem limitar a revisar o actualitzar els continguts, sinó que cal canviar els currículums». El nou model tampoc implica la desaparició dels exàmens. Des de fa bastants anys, les avaluacions no només depenen dels controls, sinó d’altres tipus d’exercicis que els estudiants realitzen al llarg del curs.

Notícies relacionades

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

A matemàtiques i a ciència i tecnologia serà necessari que els alumnes «comprenguin el món utilitzant el mètode científic». La competència digital inclourà l’ús «segur, saludable, sostenible, crític i responsable» de les noves tecnologies. Els alumnes d’avui són els ciutadans del futur, així que l’objectiu dels nous currículums és que els estudiants tinguin l’habilitat d’actuar com a «ciutadans responsables» i que participin plenament en la vida social i cívica.

El canvi de model implicarà un canvi d’actitud entre el professorat, a qui anirà dirigit una campanya de sensibilització. El Govern està convençut que tindrà la complicitat dels mestres i de les comunitats autònomes a l’hora d’emprendre aquesta mena de revolució a les aules.