Carrera espacial catalana

El nanosatèl·lit Enxaneta, el primer de la Generalitat, ja està en òrbita

Es llegeix en minuts

Després de dos intents frustrats, el satèl·lit Enxaneta, el primer projecte espacial totalment dependent de la Generalitat de Catalunya, està en òrbita després d’haver sigut llançat aquest dilluns del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan.

L’Enxaneta és el primer dels dos nanosatèl·lits que posarà en òrbita l’Administració catalana per millorar la connectivitat de Catalunya i l’observació de la Terra.

El llançament s’ha registrat a les 7.07.12 (hora peninsular espanyola) des de la base espacial de Baikonur, situada en una zona remota entre el mar d’Aral i la ciutat d’Astanà. L’Enxaneta anava a bord del coet Soiuz 2.

La Generalitat portarà a terme aquesta missió en col·laboració amb les empreses Open Cosmos i Sateliot, en el marc de l’estratègia NewSpace de Catalunya, que busca impulsar el sector aeroespacial, convertint-lo en un àmbit tractor de l’economia.

L’objectiu del Govern és que aquest sector generi 1.200 llocs de treball en els pròxims 4 anys i 280 milions d’euros de facturació.

El conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha seguit el llançament des del CosmoCaixa a Barcelona, acompanyat del director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (Ieec), Ignasi Ribas, i altres experts del sector.

Aquest nanosatèl·lit possibilitarà connexions 5G a través de la internet de les coses (IoT), ha explicat Puigneró en un discurs després del llançament: «És la culminació de dos anys de treball i esforços de molta gent de fora i de dins del Govern, i el seu nom representa l’essència i l’esperit de l’enorme tradició castellera». És «un gran dia per a Catalunya», ja que, ha afegit Puigneró, «avui estem ajudant a construir un país d’oportunitats i progrés per a tothom». «Estem fent possible que el poble més petit de Catalunya pugui tenir l’empresa digital més gran del país», ha afirmat.

Desenvolupament econòmic i social

«Hem posat les bases perquè qualsevol ciutadà, visqui a Tírvia, Prat de Compte o al carrer Muntaner de Barcelona, tingui els pròxims anys les mateixes oportunitats per desenvolupar-se econòmicament i socialment, perquè tenir accés a la internet de les coses serà la base de la nova economia digital», ha destacat Puigneró.

Pel conseller, «la connectivitat és avui un dret econòmic i social del segle XXI, un potent instrument de cohesió territorial, d’igualtat d’oportunitats i progrés per a tothom».

Notícies relacionades

«No serem un país social si no som un país digital, i això vol dir ser un país connectat, per terra, per mar i per l’espai, en definitiva, connectat al futur», i en aquest sentit, ha remarcat: «Invertir en connectivitat és la millor garantia de treball i progrés per a tothom».

Per Puigneró, aquest ha de ser «l’any del punt d’inflexió de la digitalització de la nostra societat i de la nostra economia», mentre ha considerat que, per encarar el futur, «cal apuntalar l’economia amb l’aliança de coneixement, empresa, ecologia i administració».

Temes:

Generalitat