Ajornat un dia l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

Rússia ha posposat avui per un dia el llançament del coet portador Soiuz 2.1 amb un nanosatèl·lit català a bord i que havia d’enlairar-se a les 09.07 hora de Moscou (07.07 hora peninsular espanyola) des del cosmòdrom rus de Baikonur, al Kazakhstan. Segons el cap de l’agència espacial russa Roscosmos, Dmitri Rogozin, abans del llançament es va detectar un «augment de voltatge» i s’ha pres la decisió de posposar la missió, que es reprendrà demà, diumenge, a la mateixa hora. «Aquestes situacions poden passar», van explicar els conductors d’una transmissió en directe que es feia a la web de Roscosmos, abans d’interrompre l’emissió.

L’enlairament del nanosatèl·lit català s’emmarca en l’estratègia New Space de Catalunya, que busca impulsar el sector aeroespacial. Es tracta d’un dispositiu relativament petit (de la mida d’un bric i de poc més de tres kg de pes) que, no obstant, està destinat a inaugurar un projecte molt més ambiciós; una constel·lació de nanosatèl·lits d’òrbita baixa dissenyats per millorar la cobertura d’internet a Catalunya. Això, al seu torn, també suposa el primer pas de l’«aposta de futur» de la Generalitat en la indústria aeroespacial.

La missió s’enlairarà demà des del centre espacial de Baikonur al Kazakhstan. L’esdeveniment es podrà seguir en directe a través de la web www.ensposemenorbita.cat, que oferirà un senyal en ‘streaming’ a partir de les 6.30 del matí. Els astroaficionats, doncs, hauran de matinar per veure com s’engeguen els motors del coet rus Soiuz 2 encarregat de transportar el satèl·lit català a 500 quilòmetres d’altura, des d’on començarà la seva aventura.

«Aquesta missió posa la primera pedra d’una cosa molt més gran», reflexiona l’enginyer aeroespacial Miquel Sureda, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Aquest primer satèl·lit, per si sol, no podrà fer meravelles. Però quan hi hagi una constel·lació de satèl·lits com aquest podrem millorar la cobertura d’internet a tot el territori, desplegar la tecnologia 5G i portar connexió a àrees on fins ara no hi havia cobertura», afegeix l’expert en una entrevista amb aquest diari.

El viatge de l’Enxaneta

El dispositiu ha sigut batejat com ‘Enxaneta’; com el casteller que corona les espectaculars columnes humanes tan típiques de la tradició catalana. Seguint l’estela de la NASA, els responsables de la missió han posat en mans dels escolars catalans l’elecció del nom de la missió. El nom d’‘Enxaneta’, de fet, va ser proposat per cinc nenes d’entre vuit i deu anys de Vilassar de Mar, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Girona en el concurs celebrat a través de l’informatiu ‘InfoK’, de TV-3. Entre els finalistes van quedar Patufèlit, Valentina, Infokaire, Espiadimonis, Flaix, Llibertat, Gaudí, Intrèpid i Llampec.

La missió d’aquest nanosatèl·lit està en mans de l’empresa Sateliot i compta amb el recolzament de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el finançament del Govern. El dispositiu operarà al costat d’un centenar d’homòlegs. La constel·lació de nanosatèl·lits començarà a operar el 2022 i estarà operativa durant tres o quatre anys. Segons informa Eduardo López Alonso a la secció d’economia d’aquest diari, l’empresa es va adjudicar el desenvolupament d’aquest projecte per un import de 574.750 euros.

L’Enxaneta no és el primer nanosatèl·lit català, però sí el primer apadrinat per la Generalitat dins del programa New Space Catalunya. La Universitat Politècnica de Catalunya ja va llançar fa uns anys diversos nanosatèl·lits del mateix tipus, batejats com ‘CubeCat-1’, ‘CubeCat-2’, ‘CubeCat-4’ (ESA Fly Your Satellite) i ‘FSS-Cat’ (6U tandem). Tots aquests dispositius es basen en la tecnologia CubeSat,un estàndard internacional que permet construir satèl·lits acoblant cubs d’una mesura estandarditzada.

Indústria aeroespacial catalana

A mitjans del 2022 també hauria d’enlairar-se la segona constel·lació de nanosatèl·lits apadrinada per la Generalitat. El projecte, liderat per l’empresa Open Cosmos, estarà dedicat a l’observació terrestre. Per tant, les dades recopilades per aquest s’utilitzaran per a l’«anàlisi de la productivitat dels cultius i dels terres, prevenció i detecció d’incendis forestals, planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural, gestió de l’aigua, i seguiment, control i protecció del medi i de l’activitat marítima», segons destaquen els seus creadors.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La Generalitat calcula que, després de l’empenta brindada a aquests projectes, el sector aeroespacial català s’hauria d’enlairar amb més força que mai. Les previsions per als següents quatre anys parlen de 1.200 llocs de treball generats pel sector i fins a 280 milions d’euros de facturació. Ara per ara, l’ecosistema català compta amb 30 empreses dedicades a la indústria aeroespacial, així com 13 centres de recerca i un incubador de l’Agència Espacial Europea.

En vista de l’eclosió de tots aquests nous projectes i del New Space Catalunya, Sureda es mostra optimista sobre el futur del sector. «Feia molt que reclamàvem a l’administració que recolzés aquest ecosistema. Ara, per fi, ja tenim un compromís ferm i a llarg termini. Esperem que això es mantingui després del canvi de Govern», reflexiona l’enginyer i divulgador científic. «Catalunya té els ingredients per ser una de les regions europees que lideri la innovació del sector aeroespacial. El tren acaba d’arrencar i, si s’aposta de manera clara per aquesta carrera, d’aquí deu anys podríem estar-ne al capdavant», esgrimeix Sureda.