Nou estudi

L’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona desenvolupa una biòpsia poc invasiva per a la metàstasi cerebral

  • La investigació mira de mostrar com respondrà el càncer en estat metastàtic a la immunoteràpia sense necessitat de fer cirurgia al crani

3
Es llegeix en minuts

L’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona està assajant un tipus de biòpsia líquida poc invasiva per conèixer la resposta de les metàstasis cerebrals al tractament d’immunoteràpia. Aquest nou descobriment permetria analitzar el líquid cefalorraquidi amb una punció lumbar, per la qual cosa no seria necessària una cirurgia de crani.

L’estudi, publicat a la revista científica Nature Communications, ha demostrat que les cèl·lules del sistema immune que es troben al líquid cefalorraquidi, el que circula per l’encèfal i la medul·la espinal, recapitulen les qualitats que es troben en les metàstasis cerebrals.

Informació essencial per determinar el tractament

Analitzar aquestes cèl·lules permet establir biomarcadors per determinar si el tumor al cervell és susceptible de respondre a la immunoteràpia. El doctor Joan Seoane, cap d’Investigació Translacional i Preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), lidera aquesta investigació i ha declarat a Efe que l’anàlisi d’aquestes cèl·lules és «una manera relativament poc invasiva de realitzar una biòpsia líquida per fer medicina de precisió».

La informació que s’obté d’aquesta anàlisi és essencial per determinar els següents passos del tractament, i aconseguir-ho amb una punció lumbar evita portar a terme una biòpsia convencional al cervell, una cirurgia arriscada per al pacient on s’ha d’extreure una part del tumor cerebral i anar «a través del crani i del teixit normal del cervell per anar a buscar una mostra que, de vegades, és petita i poc representativa», ha declarat Seoane.

Metàstasi en tumors de pulmó i melanoma

El tractament d’immunoteràpia s’ha demostrat efectiu per controlar alguns tumors de pulmó i de melanoma –entre un 30% i un 40% d’aquests–, i aquest tipus de càncers, juntament amb els de mama, tenen una gran tendència a generar metàstasis cerebrals.

El problema és que aquestes noves lesions al cervell poden ser diferents del tumor primari i no actuar igual davant la immunoteràpia, i per això és molt útil poder predir amb aquesta biòpsia si el pacient respondrà al tractament.

En l’àmbit dels tumors cerebrals el descobriment contribuirà així a classificar i oferir un tractament més adequat a les metàstasis cerebrals, que són més agressives i mortals que les lesions extracranials.

L’equip del doctor Seoane va analitzar les mostres de 48 pacients amb metàstasi cerebral, obtingudes tant a la Vall d’Hebron com a l’Hospital Clínic de Barcelona. Es van analitzar, d’una banda, les cèl·lules del sistema immune que es trobaven als tumors i, en paral·lel, les que eren al líquid cefalorraquidi, en diferents moments del tractament, i s’hi van trobar resultats similars, que van servir per establir els biomarcadors.

Ha tingut rellevància en aquest treball la col·laboració del Centre Nacional d’Anàlisis Genòmiques, que va aplicar tecnologia d’última generació per a la seqüenciació d’unes 6.000 cèl·lules. A més, l’estudi s’ha desenvolupat gràcies al finançament de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i la Societat Espanyola de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), i hi ha col·laborat el Programa Integral d’Immunoteràpia i Immunologia.

En l’àmbit dels tumors cerebrals, caracteritzat per la seva gran heterogeneïtat, el descobriment contribuirà així a classificar i oferir un tractament més adequat a les metàstasis cerebrals, que són més agressives i mortals que les lesions extracranials.

Models de biomarcadors

Notícies relacionades

L’equip del doctor Seoane, que també és professor d’ICREA –la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats–, va analitzar les mostres de 48 pacients amb metàstasi cerebral, obtingudes tant a la Vall d’Hebron com a l’Hospital Clínic de Barcelona, per establir els biomarcadors.

En la realització d’aquest treball va resultar fonamental la col·laboració del Centre Nacional d’Anàlisis Genòmiques, que va aplicar tecnologia d’última generació per portar a terme la seqüenciació d’unes 6.000 cèl·lules. Aquesta investigació ha sigut possible gràcies al finançament de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i la Societat Espanyola de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), i hi ha participat el Programa Integral d’Immunoteràpia i Immunologia, que funciona gràcies al recolzament de la Fundació BBVA.