El canvi climàtic ‘asfixia’ el tauró blau

Les zones amb dèficit d’oxigen (ZMO) s’estan expandint horitzontalment i verticalment a causa del canvi climàtic i aquest equip integrat per experts de diverses institucions de Portugal i Regne Unit, liderats per Nuno Queiroz i David W. Sims, ha determinat per primera vegada com aquest fenomen pot interactuar amb les pesques i afectar els taurons pelàgics amenaçats.

La investigació es va desenvolupar en una ZMO de l’Atlàntic tropical oriental, al sud de Cap Verd i davant el continent africà, on la desoxigenació és particularment intensa. «Concloem que els taurons fan immersions a menor profunditat que aquells que es troben fora. Això és perquè endinsar-se en aquestes zones poc oxigenades els causa un estrès fisiològic. A més, en un context de canvi climàtic es prediu que aquestes zones s’expandiran, que obligarà els taurons a nedar en aigües més superficials i, per tant, ser més susceptibles a la pesca per part de palangrers, explica Mucientes, que durant el desenvolupament de la investigació també formava part del Centre d’Investigació en Biodiversitat i Recursos Genètics (Cibio) de Porto.

El tauró blau o tintorera (Prionace glauca) és una espècie altament migratòria i el tauró pelàgic és el més capturat en tot el món. La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la cataloga com a «gairebé amenaçada» a nivell global.

Els 55 exemplars de l’estudi van ser capturats amb palangre en diferents ubicacions oceàniques i marcats amb transmissors satel·litaris per conèixer els seus moviments dins i fora de les zones ZMO entre els anys 2009 i 2017.

 Els científics també van recórrer a les dades de seguiment oficials de 322 palangrers espanyols i portuguesos que van operar a l’Atlàntic des de gener del 2003 fins al desembre del 2011 per conèixer l’esforç i la intensitat de pesca. I també van tenir en compte les dades de captura de tauró blau dels quaderns de la flota espanyola.

El rastreig GPS dels palangrers va demostrar que hi havia més activitat pesquera sobre les ZMO que a les zones adjacents i que els taurons blaus es traslladaven a aigües superficials per evitar el dèficit d’oxigen. Si la profunditat màxima d’immersió a les zones adjacents era de 500-1.400 metres, a les ZMO, els exemplars marcats no passaven dels 200-520 metres. I el 91% del temps es mantenien entre els 250 metres i la superfície.

En vista d’aquesta comprensió del seu hàbitat i tenint en compte que la tintorera representa el 90% de les captures totals notificades de taurons pelàgics a l’Atlàntic, els autors defensen prendre mesures de gestió i protecció. Per exemple, la definició de grans àrees marines protegides en alta mar al voltant de les ZMO i l’establiment de mesures de control de captures més efectives per conservar les poblacions d’aquesta espècie.

«És possible que altres taurons pelàgics puguin mostrar un comportament similar, tot i que també depèn de la seva resposta fisiològica davant la falta d’oxigen. En el cas del marraix, que té un metabolisme diferent de la tintorera perquè manté una temperatura interna superior a la del medi que l’envolta, estem treballant amb noves dades en zones ZMO i esperem tenir-ne resultats ben aviat», revela Mucientes, que també comenta la necessitat de fer estudis específics de marcatge via satèl·lit amb altres espècies com taurons blancs, taurons martell i taurons guineus, «molts d’ells regulats o protegits però vulnerables davant la pesca accidental».

La conservació del marraix requereix mesures addicionals

Gonzalo Mucientes, David W. Sims, de la Universitat de Southampton, i Nuno Queiroz, del Cibio, firmen un article conjunt al número de gener de Science, a la secció de Letters, sobre la situació del marraix (Isurus oxyrinchus) arran de les mesures preses per l’ICAT, l’organització internacional encarregada de regular les pesques de les espècies migratòries en aigües internacionals de l’Atlàntic.

Espanya és el país amb més captures dins de la UE, seguit de Portugal. «L’última avaluació d’estoc va estimar que la població de l’Atlàntic Nord podria recuperar-se per al 2070 amb un 60% de probabilitat si la captura permesa era inferior a 300 tones. No obstant, les captures l’últim any continuaven sent molt altes, multiplicant per 6 aquesta xifra. Una mortalitat anual de 1.100 tones, ja molt superada el 2019, ofereix només un 8% de possibilitats de recuperació per al 2070», resumeix Mucientes.

El 2019, els marraixos van ser inclosos a l’Apèndix II de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres), regulant el comerç de l’espècie.

 «Però a la nostra carta apuntem que són necessàries mesures addicionals com àrees marines protegides en alta mar que puguin conservar punts calents per a aquests taurons. Ja que, fins i tot sense retenció, reduir la captura i la mortalitat posterior a l’alliberament és important», apunta Mucientes.

Notícies relacionades

Vibra, l’app que posa la cultura al teu abast

La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis

«La realitat és que les mesures arriben tard per a l’Atlàntic. Si s’haguessin establert regulacions de l’activitat pesquera (limitacions de captura espaciotemporals, protecció d’àrees d’immadurs i/o femelles prenyades, talles mínimes, etcètera) quan es van observar els primers indicis de possible sobrepesca, aquestes mesures podrien haver sigut molt menys dràstiques i efectives. S’hauria arribat a assegurar la sostenibilitat a llarg termini i s’hauria evitat, probablement, que el marraix fos inclòs a la CITES», afegeix.

Mucientes també recorda que la flota gallega ha posat en marxa un projecte de millora (FIP Blues) per a la certificació futura de la pesca.