La soca britànica i les infraccions de mobilitat expliquen la situació a l’Aran

La presència en un 90% dels casos de Covid-19 detectats a la Vall d’Aran de la variant britànica, molt més contagiosa i portada a la zona pel turisme massiu de Nadal, i els incompliments en les restriccions de la mobilitat són les causes per les quals aquesta comarca autònoma es troba en la pitjor situació epidèmica de Catalunya.

Així ho explica el grup d’investigació de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC en el seu últim informe enviat divendres passat a la Comissió Europea, en el qual analitza aquest cas i recomana a les autoritats una vigilància més estricta de les zones turístiques per prevenir brots epidèmics.

L’índex de risc de rebrot (EPG), que mesura el potencial expansiu del virus, en aquesta comarca autònoma de Catalunya és aquest dimarts de 1.711 punts, el més alt de totes les comarques, quan el llindar per ser considerat un risc alt és de 100.

A l’informe, els experts de la UPC, dedicats a fer un seguiment diari de tots els casos per regions a Europa, analitzen l’evolució de l’epidèmia en aquesta zona pirinenca des que a principis de desembre la situació semblava completament controlada, amb zero casos durant dues setmanes. 

«Un augment sobtat de l’activitat, associat amb l’època nadalenca i els viatges a segones residències pròximes a les estacions d’esquí, coincideixen amb un gran increment en el nombre de casos», assenyalen els experts en el seu informe.

A més, també indiquen que aproximadament el 90% dels casos que apareixen a la Vall d’Aran pertanyen a la nova variant del virus B1.1.1.7, la denominada variant britànica, més contagiosa, que, segons el Biocomsc, va arribar a la vall pirinenca de la mà dels turistes en les dates nadalenques.

«És a dir, d’una situació en què gairebé no hi ha casos de variant antiga, de sobte apareix la nova variant», tot i que després del pic de Nadal va tornar a nivells baixos, i va mostrar de nou una «tendència preocupant» a principis de febrer, amb l’aparició de brots secundaris.

«La situació sembla més difícil de controlar precisament a causa de l’alta transmissibilitat de la nova variant. La persistència en el nombre de casos després de Nadal es pot explicar per dues hipòtesis», segons diu l’informe.

La primera és que el pic nadalenc i l’augment de la mobilitat es va associar a «un nivell de relaxació de les mesures que s’han sostingut».

L’informe, que ha analitzat els desplaçaments a la comarca a través del moviment de telèfons mòbils anonimitzats, ha constatat que durant el mes de febrer es va observar «novament un augment en mobilitat».

La segona hipòtesi és que persones de l’exterior no només van portar la nova variant, sinó que també van generar una allau de brots que van començar primer a nivell local intern i després, a través de contactes, es van estendre entre la població local en les següents setmanes, amb un doble pic vist després d’Any Nou i després a mitjans de gener.

«En qualsevol cas, la Vall d’Aran és un exemple més d’associació entre un augment d’activitat i de persones en un atractiu turístic que anteriorment presentava una molt baixa incidència de Covid-19», assenyala l’informe.

Els experts recomanen a les autoritats europees «establir una política pública clara en matèria d’atractiu turístic», especialment a petits països amb un alt nivell de mobilitat cap al camp com Luxemburg i Andorra, que han tingut períodes de molt alta incidència.

Els experts també remarquen que «les estacions d’esquí i el moviment relacionat amb les estacions d’esquí són un punt d’enfocament clau de la discussió sobre el tipus de mesures necessàries per controlar les epidèmies i el seu impacte». 

En aquest punt, l’informe posa per exemple França, que va portar a terme controls fronterers per evitar que els esquiadors propaguessin la Covid-19 a principis de desembre. 

La raó exposada va ser que els grups de coronavirus a les estacions d’esquí alpines va exercir un paper clau en la propagació primerenca del virus a Europa

En aquest sentit, l’organisme alerta que a les àrees rurals amb àrees rurals amb poca població pot aparèixer sobtadament «un esclat de població entrant», tot i que admet que els indicadors epidemiològics en zones poc poblades no funcionen tan bé com a les ciutats més poblades.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

«Si considerem una regió amb 10.000 habitants, un brot de 30 casos dona com a resultat una incidència de 300 casos per 100.000 habitants, que està per sobre de la majoria dels llindars de risc. A més, i el que és més important, quan aquestes regions poc poblades són populars destinacions, un període de vacances pot pertorbar per complet la seva situació epidemiològica», conclou el Biocomsc.

Això és el que passa, segons el Biocomsc, a la Vall d’Aran, que a l’estiu és una destinació de muntanya per a excursionistes i famílies i a l’hivern es converteix en un atractiu important per als esquiadors, que per les vacances de Nadal van poder acudir a la vall pirinenca perquè, tot i que hi havia restriccions comarcals, s’hi podia anar si la destinació era un hotel o una segona residència.