María Gámez Gámez: «Ens fa falta que les dones arribin a càrrecs rellevants a la Guàrdia Civil»

–Vostè prové d’una zona molt conflictiva pel narcotràfic.

–El Camp de Gibraltar concentra molt narcotràfic, que ja s’ha estès per tot Andalusia. Però l’important és que el combatem i és estrany el dia que no s’assesta un dur cop. Els narcotraficants no ho tenen gens fàcil amb nosaltres.

–Les associacions professionals es van queixar fa temps de la falta de mitjans en aquesta lluita.

–Els mitjans sempre són limitats, però al Camp no se n’escatimen, ni personals ni materials, perquè allà no es tracta només de combatre el delicte, sinó també de recuperar el principi d’autoritat.

–És la primera dona que ocupa la Direcció General de la Guàrdia Civil. ¿Com la van rebre al cos?

–M’han rebut bé, igual que si el gestionés un home. La diferència és només, i posaria ‘només’ en majúscules, que no havia passat abans. És producte que, per tradició, o perquè la societat educa les dones limitant-les, la Guàrdia Civil, com altres oficis, es va convertir en una institució eminentment masculina, però no perquè hi hagi impediments.

–Vostè va afirmar a la seva presa de possessió que una de les seves apostes és aconseguir un increment de la presència femenina en la institució. ¿Serà un procés lent?

–Es nota un canvi. La taxa de dones de l’escala bàsica, caps i guàrdies, és pròxima al 25 per cent, cosa que és encoratjadora, però cada promoció es dilueix entre els gairebé 80.000 guàrdies que constitueixen aquesta institució. Encara falta per aconseguir una massa crítica.

–¿I als càrrecs de comandament?

–En el cas dels oficials, les dones no superen el 4 per cent. Ens fa falta que arribin a càrrecs de comandament rellevants. És també qüestió de temps, i per vèncer el temps hi ha d’haver acceleracions. És que és bo ‘per se’ que hi hagi dones a la Guàrdia Civil perquè fan falta en fronteres, en equips de dona i menor, per als trasllats de centres penitenciaris... Senzillament, són insubstituïbles en aquests llocs.

–¿Què va suposar la irrupció de la pandèmia per la Covid-19 per a la Guàrdia Civil?

–Va caldre canviar el rol de sobte i massivament. Trànsit, la missió del qual és que la circulació sigui fluida, no només es va ocupar del trànsit, sinó que pràcticament tots els agents que podien dedicar-se a estar formant part de patrulles de seguretat ciutadana es van dedicar a vigilar la no mobilitat i el compliment de les mesures. I això mateix va ocórrer en altres facetes, com en la de prestar tota l’ajuda. ¿Què hauria sigut de les nostres persones grans, que no podien accedir a comprar els seus medicaments, i dels infants que es van deixar els llibres a l’escola, del recolzament perquè els serveis essencials es complissin...? I també s’ha vist menys, però es va intensificar el seguiment a totes les dones víctimes de violència de gènere que estan en el sistema de Viogen, es van fer milers de trucades, que per a elles van significar molt. I es va treballar amb la residència de menors.

–I ara s’encarreguen de custodiar les desitjades vacunes contra la Covid-19.

–Són transports crítics i els escortem per a la seva seguretat.

–¿Creu que ha millorat la imatge de la Guàrdia Civil amb aquestes actuacions?

–La imatge ja era bona abans de la pandèmia, i crec que l’ha reforçat, malgrat haver sigut un cos que estava dient a la gent que no es mogués, cosa que podia haver-hi influït negativament, perquè estàvem limitant les persones a l’hora de fer el que els podia venir de gust o podien necessitar. I ha sigut així, perquè s’ha exercit amb proporcionalitat, no abusant com a agent de l’autoritat, sinó cuidant el tracte al reprimir i fins i tot per multar. I ningú ha demanat un control més ferri ni més mà dura, també pel comportament exemplar de la ciutadania.

–¿Va témer en algun moment que poguessin sorgir conflictes?

–Tenia més respecte que por que la ciutadania no aguantés bé i poguessin produir-se moviments no pacífics, algun descontrol social, perquè hauria sigut molt incòmode. Això no li agrada a cap integrant d’aquest cos.

–¿Estem en una democràcia plena o no?

–Sens dubte, en aquest país hi ha democràcia plena, però cal reivindicar-la i contribuir que millori i es faci més forta.

–Després de més de dos centenars d’agents morts, ¿què suposa per al cos la rendició d’ETA?

–La Guàrdia Civil ha sigut el cos que més ha patit el flagell del terrorisme, però també ha sigut una peça fonamental en la seva derrota. Tot i que encara queden molts assassinats per aclarir i la Guàrdia Civil continua treballant en intentar resoldre’ls, els hi devem a les víctimes i ho continuem fent.

–¿Tem un retorn del terrorisme a Espanya?

–Segons els experts en aquesta matèria, no es preveu que pugui tornar el terrorisme d’ETA o dels GRAPO. Tenim altres amenaces, com és el terrorisme gihadista, que afecta tothom i en el qual tenim unitats dedicades a combatre’l.

–¿Com qualificaria els abusos d’autoritat per part de membres de les forces de seguretat com els de Linares? 

–Els abusos em regiren, perquè les forces i cossos de seguretat de l’Estat estan per defensar i ajudar i utilitzar la força proporcional. Hi ha molt pocs casos i els nostres cossos són molt reconeguts perquè, per exemple, en la pandèmia, malgrat controlar la llibertat de moviment, no hi va haver conflictes.

–Catalunya s’ha convertit en una destinació poc atractiva per a la Guàrdia Civil, segons confirmen les associacions professionals.

–No mirem Catalunya com un lloc on la Guàrdia Civil té un problema, sinó que hem de mirar totes aquelles parts del territori en què ens costa que els agents estiguin disposats a desplaçar-se per viure-hi. La Guàrdia Civil està a Catalunya com a tot arreu, hi ha mobilitat, que és un dret conquerit, i és legítim que aspirin a vacants en altres parts del país.

–¿Però hi ha més sol·licituds per sortir de Catalunya que per anar-hi?

–Hi ha determinats llocs d’Espanya que són poc atractius, no només Catalunya. Ens costa que se sol·licitin algunes destinacions, i també hi ha altres destinacions molt cobejades, en ciutats atractives pel clima. També diré que a Catalunya hi ha un altre clima i es va aconseguint més arrelament dels guàrdies allà, que volen mantenir-se amb les seves famílies i no acudeixen a convocatòries de concursos.

–Les associacions professionals també asseguren que no s’ha produït equiparació salarial amb les policies autonòmiques, sinó que només hi ha hagut increment salarial.

–L’important no és el nom, sinó que el salari de la Guàrdia Civil ha pujat de mitjana un 30 per cent en tres anys. Qualsevol podria dir que és poc o molt, però retribuir l’esforç dels qui arrisquen la vida no té preu. Ho hem viscut recentment a Mieres amb la mort d’Ángel Antonio Ambrosio durant un control. Aquests tres últims anys s’ha abordat la pujada salarial amb pressupostos prorrogats i en plena pandèmia. S’ha complert. Una altra cosa és que alguns vulguin continuar demanant més pujada. Potser altres empleats públics, i tots sabem a qui ens referim, també siguin mereixedors de més pujades.

–Una altra reclamació és l’increment de plantilla.

–L’equació no és només «amb més guàrdies es funciona millor». Per guanyar en eficiència hi ha més mitjans, com l’ús de la tecnologia. Amb una càmera de reconeixement facial s’aconsegueix molt més que amb cinc guàrdies mirant les persones que passen per un aeroport. La combinació és de mitjans tècnics, personals i d’eficiència. Si no, no hi ha butxaca de l’Estat que ho suporti. Hi va haver uns anys en què la taxa de reposició no va arribar al 10 per cent, i per això portem cert retard. Però ja hem fet dues convocatòries, en què vam superar el 100 per cent de la taxa de reposició, i espero fer-ne una tercera.

–¿Ha corregut vostè davant de la Guàrdia Civil en alguna ocasió?

–He corregut al seu costat, amb ella, i els últims anys no m’he perdut ni una carrera. De tota manera, no tinc tanta edat com per haver viscut episodis així; formo part d’una generació en què hem pogut reivindicar al carrer.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

–¿Què li agradaria fer quan deixi la Direcció General de la Guàrdia Civil?

–No he tingut temps per imaginar-m’ho. En general, el Ministeri de l’Interior no és dels més senzills, però ocupar-se de la seguretat dels ciutadans... No se m’ocorre càrrec més grat.