Insomni: Les nits en blanc que comporta el coronavirus

Són les 22 hores i els carrers se silencien, no hi ha rialles, tampoc enrenous festius. I arriba l’hora d’enfrontar-se al matalàs. Els llums s’apaguen i el son es difumina com el fum. La crisi sanitària pel coronavirus, així com les restriccions de mobilitat i tocs de queda, estan canviant els hàbits del son i cada vegada són més els que pateixen insomni i malsons en què s’arriben a barrejar vacunes amb mascaretes i morts.

La Societat Espanyola de Neurologia estima que més de 4 milions de persones al país patien algun trastorn de son crònic i greu abans de la pandèmia. És l’últim estudi que ha transcendit, tot i que els psicòlegs estimen que les consultes han arribat a incrementar-se un 30% aquest últim any, perquè els pacients necessiten tècniques on refugiar-se davant el silenci nocturn i les preocupacions que han augmentat amb la crisi sanitària.

Entre aquestes no saber si l’endemà tindran feina, els ertos o tenir familiars malalts sense poder fer res perquè estiguin bé.

V.M és una jove elxana de 28 anys que prefereix ocultar la seva identitat per evitar que l’entorn que desconeixia el seu problema es preocupi. Revela que ja patia insomni, però només en èpoques d’estrès com les d’exàmens. Fa dos mesos es va aguditzar el seu conflicte per dormir agradablement, coincidint les dates amb l’augment de restriccions a la província.

«No només tinc nits en què no puc dormir, sinó també amb sons agitats: familiars malalts, vacunació... És una mica estrany», narra. Atribueix que l’origen d’aquests capítols pot ser la sobrecàrrega informativa que hi ha sobre la pandèmia i les seves conseqüències, per això el seu terapeuta li ha recomanat evitar certs estímuls negatius. Per minimitzar els efectes de l’insomni s’ha refugiat en la lectura, perquè ha provat també amb l’esport i no li ha funcionat.

Fa exercicis de respiració per calmar-se i, en casos extrems, de molt aclaparament i, fins i tot, ansietat, em van receptar un ansiolític. El vaig provar i és molt fort, per això vaig buscar una alternativa més natural i vaig trobar la melatonina, però sempre consultant professionals, i això m’ajuda més, no em deixa atordida l’endemà», com li ocorre amb l’altre medicament.

Segons Virginia Avilés, psicòloga, estan sorgint moltes noves pors del virus, de sortir al carrer, i és el repunt «davant el que és desconegut». L’especialista explica que l’insomni pot anar lligat de quadres d’ansietat i depressió «perquè no hi ha vàlvula d’escapament». S’hi suma que la Covid-19 ha portat desconfiança a les relacions socials, en el contacte físic i un tancament a casa, a més de la incertesa laboral.

Avilés estima que ha atès un 30% més de pacients amb aquests problemes i canvis en el patró de la qualitat del son «que no són reparadors, si no que empitjoren, perquè la ment segueix amb el canvi de mode de vida».

La professional recalca que el perfil predominant que registra és de dones, entre 30 i 45 anys, que solen ser «mestresses de casa, que es dedicaven a la família i la vàlvula d’escapament era sortir al supermercat, anar a la cafeteria o a caminar..., perquè la persona que treballa almenys surt, es relaciona amb altra gent i no està en el mateix àmbit».

Tot i així, segons exposa la psicòloga i coordinadora de GIPEC-Alacant, Teresa Marín, la prevalença és més gran en dones, però a causa de la crisi sanitària detecta que molts homes estan desencadenant problemes de son. «El cansament físic ajuda a dormir, però com que no hi ha pautes ni rutines..., i després hi ha els que estan en erto, els que doblen a la feina tenen quadros del trastorn del son i s’ha agreujat la situació del que no suporta la càrrega per arribar a final de mes».

Crisis infantils

Avilés calcula que en la seva consulta han augmentat fins un 40% els capítols de terrors nocturns en infants. Relata que hi ha menors amb malsons de matinada «perquè creuen que es poden morir, i tenen comportaments més agressius». Recomana en aquests casos desconnectar i filtrar, però «tot i que a la família deixis de parlar de Covid, el nen sent ‘morts’, ‘defuncions’, ‘hospitalitzacions’ i no ho té per una cosa positiva».

Marín afegeix que «anar al parc era una forma que els nens es desfoguessin, generessin felicitat, serotonina. Ara veuen mal humor i melancolia». Estímuls que no ajuden.

D’altra banda, aquesta especialista relata que els adults «a l’anar-se’n a dormir abans, estan apareixent molts casos d’insomni vespertí». Exposa que per treballar amb el pacient s’han de marcar rutines per mirar de treure ansietat amb pautes d’higiene del son personalitzades, «però és complicat perquè no hi ha data d’acabament» de la pandèmia.

És el que li passa a Lucia Soria, resident a Elda. Va començar a patir insomni després de decretar-se el primer estat d’alarma, el març del 2020, i segueix amb trastorns de son. Ho atribueix que no veu el final a la crisi sanitària i que «no sé la solució perquè cada dia hi ha nous casos. Veig que no està a la meva mà parar-ho i apareixen els problemes de son», afirma.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

J.M. Durá remarca que sempre li ha costat molt dormir, però amb la crisi sanitària va entrar en espiral. Ara teletreballa i «treballava malament perquè estic cansat». El fet que més li ha agreujat l’insomni és la sensació de sentir-se tancat i «no per l’horari si no per la situació que hi ha, que no pots fer res de vida, no pots sortir amb amics...».

Reconeix que no ha recorregut a ajuda de professionals, però està provant remeis naturals per afavorir el son, així com fer rutines i obligar-se a complir-les.