«Si m’estimeu, no em vingueu a veure»: la pandèmia passa factura psicològica
Sortir al parc, quedar per anar a passejar... són algunes de les alternatives que adopten els ciutadans per suportar la situació
Yolanda Carretero té esclerosi múltiple i està considerada «persona de risc». Des de l’esclat de la pandèmia, aquesta veïna de Badalona afirma que la seva «fòbia a emmalaltir» ha augmentat. «Ja no agafo l’ascensor amb altres veïns per no contagiar-me», explica. La malaltia degenerativa de Carretero li afecta la vista; per exemple, ha de tocar amb els dits el pany de la porta per saber on ficar la clau, amb la qual cosa augmenta el perill de transmissió del virus. «Per això ara netejo més que en tota la meva vida», sentencia.
«Les notícies tampoc hi ajuden», expressa la badalonina, que confessa que ha deixat de veure els informatius perquè «l’enfonsen». Segons l’OMS, el 60% de la població mundial té «fatiga pandèmica», una seqüela psicològica de la Covid-19 i les restriccions imposades als ciutadans, que ha augmentat la sensació d’aïllament, inseguretat, por, esgotament, ansietat o depressió. «Aquest Nadal li vaig dir a la meva família: ‘Si m’estimeu, no em vingueu a veure, per la meva seguretat’», explica Carretero.
No obstant, aquesta veïna de Badalona ha trobat una manera de suportar la seva situació gràcies al seu gos. Amb el Bassi, el seu amic de quatre potes, té l’excusa de sortir al carrer i reunir-se amb altres propietaris de gossos al pipicà del parc del seu barri i mantenir una mica el contacte social. I no és l’única.
Còctel emocional
A escassos metres del recinte per a gossos, a l’àrea infantil, Marta Castiñeiro i Núria Serra expliquen a aquest diari com gestionen elles i les seves famílies tot aquest «còctel emocional». «Està sent tot molt esgotador», comenta Castiñeiro. «No pots fer plans, tot el dia tancats, teletreballant, fent de ‘la Ventafocs’ per a la família. Arriba dissabte i, ¿què fas? Doncs sortir a comprar al supermercat i ja està. No pots veure les teves amigues, no pots dedicar-te temps a tu mateixa», lamenta aquesta mare de dos nens.
«A tot això s’hi ha de sumar la fatiga d’estar constantment connectats a la feina», afegeix Castiñeiro. «I no t’oblidis dels grups de Whatsapp dels pares, en alerta permanent per si hi ha algun nen contagiat», afegeix l’altra mare, Núria Serra. Per pal·liar aquesta «fatiga pandèmica» les dues progenitores porten cada tarda els seus fills al parc de Can Barriga, a Badalona, un bon alleujament que serveix a tota la família. «Els nens formen part del mateix grup bombolla de l’escola, així minimitzem el risc», descriu Castiñeiro. «Això sí, el dia que no anem al parc, és una hecatombe per a ells», diu fent broma Serra. Però és normal, ja que moltes criatures han vist limitat el seu pati de l’escola, i realitzen gimnàstica i mengen a la seva pròpia aula.
Els joves són un altre col·lectiu en risc psicològic i emocional per culpa de la pandèmia. José Bonavida, Raúl Díaz i Jordi Roca són tres amics d’uns vint anys que mantenen el contacte, també, gràcies als seus gossos. «Més que la festa, el que trobo a faltar és poder socialitzar. Però el que pitjor porto és no poder jugar a bàsquet», afirma Díaz. «A mi, el que em genera més estrès és no tenir feina», sentencia Bonavida, qui confessa que porta «cinc ertos» en un any.
