La pobresa a Espanya afecta més els nens i les mares
El 26% de la població, uns 12,5 milions de persones, viu sota el llindar de la pobresa i el 8% es troba en condicions greus

"
"Els països del nostre entorn han reduït les desigualtats invertint en infància de manera estable, per això necessitem un pacte d’Estat", diu Flores, de Càritas
Mentre la riquesa i l’ocupació no deixen de créixer a Espanya, les dades de pobresa estan estancades. Una dècada després de la crisi financera i cinc després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, les xifres continuen immòbils. Un 26% d’espanyols viuen sota el llindar de la pobresa –12,5 milions de persones– i un 8% està en condicions de pobresa severa. Espanya segueix a la cua d’Europa, incomplint els objectius de l’agenda 2030. La inflació, el preu de l’habitatge i la precarietat laboral en són les principals causes i deixen com a víctimes joves i mares.
"La pobresa és conseqüència de la desigualtat. Cada vegada és més consistent, crònica i jove", explica Raúl Flores, coordinador d’estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la fundació Foessa, que cada dos anys analitza la realitat de l’exclusió social per província. Espanya és el cinquè país més desigual d’Europa, per darrere de Bulgària, Letònia Lituània i Itàlia.
Segons Flores, les famílies pobres ho són cada vegada més i és molt difícil cobrir les seves necessitats. A més, passen més temps en la pobresa, com a mínim tres anys. I els més afectats són els més joves, sobretot els nens.
Les víctimes
La pobresa en adults es manté estable i cau entre les persones grans, però les dades de pobresa infantil continuen pujant sense fre des de fa tres anys. Espanya és el segon país de la UE amb la pitjor xifra (34,6%), només superada per Bulgària. "Les dades són alarmants, per això cal centrar-se amb famílies amb fills, on la pobresa es transmet per generacions", explica Ruth Caravantes, responsable d’incidència de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN).
Un dels sectors on hi ha més pobresa a Espanya són les famílies monoparentals, sustentades en un 80% per dones. "La meitat d’aquestes llars estan en risc de pobresa", assenyala Caravantes, que demana plans específics. "La bretxa salarial i la tasca de cura arrossega les dones cap a la pobresa", destaca la investigadora.
Conseqüències a llarg termini
Les xifres d’avui tenen conseqüències a llarg termini. "La pobresa infantil marca de per vida: condiciona la salut, l’educació i fins i tot els somnis de futur dels nens. Trencar aquest cercle requereix d’un compromís sostingut que ofereixi l’acompanyament i les oportunitats que necessiten les persones en situacions de vulnerabilitat", explica Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa.
Flores demana una anàlisi autocrítica. "Fa 40 anys que no fem polítiques de protecció a la infància. Els països del nostre entorn han reduït les desigualtats a l’’invertir en infància de manera estable, per això necessitem un pacte d’Estat que sigui tan important com les pensions", assenyala Flores.
Segons els experts, les tres grans causes de l’exclusió social actualment són la inflació, el preu de l’habitatge i el mercat laboral. "L’ocupació ha millorat i els salaris han crescut, però les famílies han de gastar més per a les necessitats bàsiques. La vivenda, a més, deixa les famílies sense diners el segon dia del mes", opina Flores. "L’habitatge és el principal factor creador de pobresa", afegeix Caravantes, que també assenyala la precarietat laboral. Les ajudes socials segueixen lluny de resoldre aquesta realitat. La majoria de les famílies en exclusió social no les percep i les quanties els mantenen igualment sota el llindar de la pobresa. L’ingrés mínim vital, per exemple, només arriba al 64% de les persones en pobresa severa i al 20% del total en l’exclusió social.
Notícies relacionades"Les mesures de l’escut social han fet que la pobresa no augmenti, com sí que va passar durant la crisi financera. Però no en redueixen les xifres", resumeix Caravantes. "Cal incrementar els salaris més baixos i generar un accés a la vivenda assequible", indica Flores. Caravantes també demana millores en els àmbits educatiu i sanitari.
Més de la meitat de les llars pobres tenen nacionalitat espanyola, però els estrangers tenen tres vegades més de possibilitats de ser-ho que els nacionals; quatre en el cas de pobresa severa. "Afronten més traves per accedir als drets socials", assenyala Caravantes. Flores recorda que la llei d’estrangeria contempla el dret dels migrants a accedir a serveis i prestacions socials bàsiques. "S’està incomplint o no s’està tenint en compte", rebla.
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- Ferran Olivé, tresorer del FC Barcelona: "Limak té més solvència tècnica que totes les constructores espanyoles"
- Revolució en la mobilitat Els llums V16 permetran avisar dels incidents de trànsit en temps real
- TRIBUNALS La justícia reactiva la investigació de la mort d’Andic
- Carmen Llasat, presidenta de l'Observatori de Zones Inundables de Catalunya: "El que ha passat al Montsià pot passar en qualsevol punt del litoral"
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Científic de prestigi Manel Esteller deixa l’Institut Josep Carreras després d’una auditoria per presumptes irregularitats
- A Barcelona Un cotxe es precipita a la rambla del Carmel al sortir d’un pàrquing marxa enrere
- NEGA QUALSEVOL POLÈMICA Hansi Flick, sobre Lamine Yamal: «té una actitud molt professional, en la seva vida privada no m’hi fico»
- Gir judicial Jonathan Andic, de testimoni a investigat: ¿què sabem i què no de la mort del fundador de Mango?