Catalunya té un dèficit de 9.045 places residencials per a persones grans

Catalunya té un dèficit de 9.045 places residencials per a persones grans, segons un informe de les Directores i Gerents de Serveis Socials. Aquesta xifra s’ha calculat partint de la ràtio que marquen els organismes internacionals, de 5 places per cada 100 persones de més de 65 anys.

Aquest dilluns, 11 de gener, l’associació ha fet públic aquest informe, en el qual analitza per comunitats la situació dels centres residencials a Espanya. «Continuen faltant més de 70.000 places residencials a Espanya», explica el president de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, tenint en compte les ràtio que marquen els organismes internacionals.

Finançament de les places als centres

L’informe detalla que, a Catalunya el 2019, existien 64.367 places residencials, tant públiques com privades i, d’aquestes, set de cada deu places de finançament públic.

Respecte a la situació a l’Espanya, el 62% de les 389.031 places residencials per a persones grans són públiques, segons aquest informe, que situa el País Basc al capdavant de les comunitats amb places públiques i Galícia a la cua. Aquestes 389.031 places residencials per a persones grans es reparteixen en 5.542 centres, 1.435 dels quals són centres públics i 4.107 són privats, explica l’informe. Per tant, sis de cada deu places, cosa que suposa un total de 242.206, són de finançament públic i les altres quatre, un total de 146.825, són de finançament privat.

Per comunitats, el País Basc és qui té més percentatge de places públiques, amb el 74% i la que menys és Galícia, amb el 41%. Aragó i el País Valencià són les dues comunitats que més augmenten el nombre de places residencials de finançament públic. En el cas d’Aragó, les augmenta en més d’un 100% i el País Valencià, en un 30%.

El preu anual d’una plaça pública per usuari és de 20.686 euros, aproximadament, i el de la concertació és de 19.324 euros. L’aportació personal del resident al cost se situa entorn del 36% i 40%, respectivament.

Per mida dels centres, el nombre mitjà de places per centre és de 70. La mitjana més alta està a Madrid, amb 110 places, i la més baixa a Extremadura, amb 46. Respecte a l’edat dels residents, el 80% tenen més de 80 anys, i la majoria són dones, el 71%.

Un milió més de persones grans, 20.000 places més

El nombre de places residencials per a persones grans a Espanya no s’ha incrementat al ritme que exigeix el creixement de la població de més de 65 anys. El 2010, hi havia uns 8 milions de persones que superaven els 65 anys. El 2020, ja en són 9,2 milions.

No obstant, en aquest mateix temps les places residencials només s’han incrementat en 20.226, recull un estudi recent publicat per l’Imserso. Només a les comunitats de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Astúries s’arriba a la ràtio de 5 places residencials per cada 100 persones de més de 65 anys, que és el criteri marcat per organismes internacionals. La comunitat amb més índex de cobertura (nombre de places dividit entre nombre de persones de més de 65 anys) és Castella i Lleó, amb un 7,8%, i la que menys, la Regió de Múrcia, amb un 2,3%.

Les comunitats autònomes amb dèficit de places residencials, respecte a la ràtio de 5 places per 100 de persones grans, són: Andalusia, amb 28.457 places; el País Valencià, amb 21.900; Galícia, amb 14.902; Catalunya, amb 9.045; la Comunitat de Madrid, amb 8.283; les Canàries, amb 7.574; la Regió de Múrcia, amb 6.502, i el País Basc, amb 6.074.

Places públiques per a 2,6 de cada 100 avis

Les places de finançament públic garanteixen l’accés a aquest servei a totes les persones que ho necessitin i, al nostre país, aquestes només suposen 2,6 per cada 100 persones de més de 65 anys.

L’associació de Gerents de Serveis Socials recorda que unes 100.000 persones, que tenen reconegut el grau de dependència II i III, continuen a l’espera de rebre alguna de les atencions a què tenen dret. D’aquests, s’estima que més de la meitat han sol·licitat una residència o una prestació econòmica vinculada per ser atesos en un centre residencial.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

L’informe destaca també que en comunitats com Galícia, les Canàries i Madrid hi ha un nombre més alt de places residencials de finançament privat que públic. Respecte als preus que paguen els usuaris a l’any per places públiques, les quantitats oscil·len entre 7.000 euros a la Comunitat de València, La Rioja, Andalusia, Madrid o Catalunya, fins a més de 8.000 euros anuals a l’Aragó, Múrcia, Navarra o el País Basc.

Ramírez denuncia que a grans ciutats, com Madrid, la demanda de places residencials és més gran, i que les places de finançament públic s’estan allunyant dels grans nuclis poblacionals, «on són molt més rendibles les places privades, amb els perjudicis en desplaçaments i temps de visites que això ocasiona per a les famílies i els mateixos avis».