FESTES CONFINADES

Ja és Nadal al 19, Rue de la Covid

  • EL PERIÓDICO il·lustra els vaivens d’unes festes marcades per la pandèmia en una il·lustració homenatge a Francisco Ibáñez
  • Els matisos còmics no oculten que la protecció no és cap broma, per a moltes famílies no hi ha motiu de celebració
Ja és Nadal al 19, Rue de la Covid
1
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El dia a dia de la pandèmia fa olor de mascaretes, gel hidroalcohòlic i finestres obertes. Als carrers es respira un aire diferent, de nova normalitat. I a les llars no es parla de cap altra cosa més que de com ha canviat el món en els últims mesos. EL PERIÓDICO ha dedicat centenars d’articles a totes aquestes qüestions. Cròniques, entrevistes i reportatges han servit per parlar de mesures de prevenció, transformacions socials i debats adaptats a aquests temps estranys.

Notícies relacionades

Algun dia algú mirarà les imatges d’aquest caòtic 2020 i se sorprendrà amb algunes de les nostres escenes quotidianes. Perquè vista des de fora, i tot i que la protecció davant el coronavirus no és cap broma i moltes famílies no tindran motiu de celebració aquest any, la nova normalitat té matisos còmics. O almenys, curiosos. Com quan el mestre Francisco Ibáñez disseccionava un edifici per mostrar les peripècies de la seva comunitat de veïns, EL PERIÓDICO esbossa un còmic amb els vaivens el primer Nadal marcat per la Covid-19.

Al ‘19, Rue de la Covid’ hi ha de tot, com a la vida. Hi ha qui segueix les mesures de prevenció al peu de la lletra i, ja de passada, troba una excusa perfecta per no deixar entrar el cunyat. També hi ha qui, com no podia ser d’altra manera, es queixa per les mascaretes. I qui les utilitza fins i tot per decorar l’arbre. No falten les abraçades, tot i que embolicats en vestits de protecció. Mentre uns celebren, d’altres miren al present amb preocupació. Els sanitaris, sempre al peu de canó, no poden desconnectar ni aquests dies. El seu missatge continua sent el mateix; ara més que mai toca cuidar-se. Tot canvia perquè, en el fons, res hagi de canviar.