El DocsBarcelona convida a viure l’emoció de "les històries humanes"

Tres dones xineses omplen els buits de les seves vides amb amants d’IA. Més de 80 periodistes de la web de notícies més important d’Hongria dimiteixen en bloc farts de les ingerències polítiques. Un fotògraf francès s’enfronta, cambra en mà, a l’avanç d’una ceguesa progressiva i inexorable. Uns germans islandesos es retiren a viure al costat d’una glacera i dediquen la resta de la seva vida a observar-la i cuidar-la. Una poeta ugandesa combat, amb valents actes de resistència, la ferotge dictadura totalitària que governa el país... Són algunes de les històries que expliquen les pel·lícules que integren la secció oficial a concurs de la 29a edició del Festival Internacional de Cine Documental de Barcelona (més conegut com a DocsBarcelona), que obre les portes avui amb la projecció del film A fox under a pink moon, de Mehrdad Oskouei, un obra que relata els intents que la jove artista visual afganesa Soraya Akhlaghi va fer durant cinc anys per escapar de l’Iran i d’un marit abusador per reunir-se amb la seva mare a Àustria.

"Hi ha dos grans eixos en la programació d’aquest any –assenyala Maria Colomer, codirectora artística del festival–. Un consisteix a buscar les històries humanes que s’amaguen darrere dels titulars sobre els grans conflictes geopolítics que veiem diàriament i explicar-les des de l’empatia". Aquest és el cas d’A fox under a pink moon. "Avui sentim i llegim moltes coses sobre l’Iran, però la majoria tenen a veure amb el preu del petroli o amb el que ha dit Donald Trump; aquesta història, en canvi, se centra en el dia a dia de la gent que viu al país".

La força de l’emoció

Juntament amb aquesta col·lecció de pel·lícules que posen el focus en l’emoció, diu Colomer, el segon eix aposta per "històries més analítiques que utilitzen la ciència i la tecnologia per qüestionar fets oficials". I posa com a exemple Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, que se serveix de tecnologies forenses per rastrejar els desapareguts les restes dels quals van ser sepultades al Valle de los Caídos.

Són només dos títols d’una programació internacional que creix fins a les 57 pel·lícules (nou més que l’any passat), de les quals 19 són de producció catalana. Les sessions es reparteixen aquesta vegada entre vuit espais: el CCCB i els cines Renoir Floridablanca continuen sent les seus principals del festival, que també té projeccions i activitats programades a la Filmoteca, el Phenomena, l’Espai Texas, la Casa Montjuïc i, novetat d’aquesta edició, el Zumzeig i els cines Aribau. "Aquest any som en més sales perquè ens interessa descentralitzar una mica i arribar a més barris", apunta Colomer. La incorporació dels cines Aribau és especialment destacable. A l’emblemàtica sala 5, la de més aforament de Barcelona, s’hi presentarà la nova sèrie produïda per Carles Porta, Abandonats, i el primer llargmetratge del documentalista nord-americà John Wilson, creador de la sèrie d’HBO How to with John Wilson. El títol és The history of concrete i té com a fil conductor la història del formigó que es fa servir en la construcció a Nova York.

"Com en anteriors treballs de Wilson, tot comença amb una pregunta que el va portant a molts altres llocs i a conèixer diversos personatges, cada un amb la seva història. I tot plegat jugant amb l’absurd i l’humor. En aquest sentit, és com un capítol llarg de la sèrie How to with John Wilson", comenta la directora artística de la mostra. John Wilson vindrà a Barcelona i participarà en un col·loqui després de la projecció. "Serà un dels plats forts d’aquest any i les entrades han volat".

Una nova perspectiva

Notícies relacionades

Jàssera, l’única llibreria de Barcelona dedicada al teatre

Studio Ghibli, Princesa d’Astúries

L’altre gran protagonista del festival serà el nord-irlandès Mark Cousins, autor de la celebrada sèrie La historia del cine: una odisea, a qui el DocsBarcelona retrà homenatge amb l’entrega del premi Docs d’Honor i la projecció d’algunes de les seves obres, incloent-hi el primer capítol de la seva nova sèrie, The story of documentary film, que condensa en 16 hores la història del cine documental i ofereix una nova perspectiva sobre el gènere. "Volem homenatjar Cousins perquè ens agrada molt la seva feina i perquè la tasca que fa pensar el món contemporani a través del cine encaixa a la perfecció amb la filosofia del festival", assenyala Colomer.

L’any passat, el DocsBarcelona va programar la pel·lícula de David Borenstein i Pavel Talankin Mr. Nobody against Putin molts mesos abans que l’Acadèmia de Hollywood li donés l’Oscar al millor llargmetratge documental. ¿Hi ha cap títol en la programació d’aquest any que apunti a l’estatueta? "Diria que el film A fox under a pink moon té bastants números –respon la responsable de la selecció–. Parla d’un tema d’actualitat amb una mirada humana i amb un llenguatge cinematogràfic innovador, divertit i fresc. Destacaria també Amazomania, una pel·lícula que recupera l’expedició que el 1996 van fer un oficial brasiler i un periodista suec a la recerca d’una tribu amazònica mai contactada i 30 anys després reexamina aquells fets".