Es compleixen 9 mesos de la primera víctima mortal de la Covid a Catalunya

Unadonade 87 anys amb patologies prèvies que va morir el 6 de març a l’Hospital Can Ruti de Badalona (Barcelona) va ser la primera víctima oficial per coronavirus a Catalunya. Nou mesos després, el coronavirus ha deixat ja un total de16.177 víctimes mortals a la comunitat autònoma catalana. Això representa el 0,21% de la seva població.

Probablement, el SARS-CoV-2 va causar morts anteriors a aquesta àvia. Però a aquests no se’ls va arribar a diagnosticar la nova malaltia per passar desapercebuda entre l’epidèmia degripestacional de l’hivern passat. Així que és aquesta dona la que figura com la primera víctima oficial de l’epidèmia a Catalunya i la vuitena a tot Espanya. Tot i que va morir a primera hora de la tarda del6 de març, el registre de Salut la inscriu com a difunta el 7 de març, junt amb una segona víctima, perquè va ser notificada per la funerària l’endemà i així ha quedat registrada.

 

L’anunci de la primera víctima

Joan Guix, el llavors secretari de Salut Pública, va fer pública la mort de la primera víctima per la Covid-19 a Catalunya en una roda de premsa. Guix, que va dimitir a finals de maig per motius de salut, va confirmar que fins al dia 6 de març hi havia 46 pacients diagnosticats de la nova i desconeguda malaltia.

Acompanyat per la cap d’Urgències de Can Ruti, Anna Carreras, va revelar que l’àvia no havia viatjat a cap zona de risc, que es desconeixia com s’havia contagiat i que havia ingressat poques hores abans de morir amb unquadro greude febre, inestabilitat termodinàmica i insuficiència respiratòria.

Aquell dia van saltar totes lesalarmes. El Departament de Salut va veure com no podia controlar els contagis i va detectar que la malaltia causava morts ràpides en persones grans amb patologies prèvies i que s’estaven donant casos similars en altres parts d’Espanya.

Fa nou mesos...

El 6 de març, ja hi havia a Catalunya un centenar deprofessionalssanitaris aïllats perquè havien estat en contacte sense protecció amb pacients infectats i 500 persones més en quarantena per ser contactes de contagiats.

En aquell temps, constaven 383 casos confirmats i, amb la dona morta a Badalona, ja eren 8 les persones mortes per l’epidèmia a Espanya. Quatre d’elles a Madrid, una a Saragossa, una a València i una altra al País Basc.

Aquell mateix dia, l’Hotel Arts va haver de posar en quarantena molts dels seus treballadors perquè s’hi havia allotjat, entre l’1 i el 4 de març, unturista contagiat, l’habitació del qual va ser precintada i desinfectada. Setmanes després, molts altres hotels van haver de convertir-se en extensions hospitalàries per aïllar pacients lleus de Covid.

Aquell dia de març, la Generalitat va demanar públicament extremarprecaucionsievitar visites a residències de persones grans, amb discapacitat o trastorns de salut mental, si es tenia febre o si s’havia sigut en zones de risc de contagi del coronavirus.

Fins que el 14 de març,el govern espanyol va aprovar decretar el primer estat d’alarma per combatre una pandèmia que es va estendre com una reguera de pólvora. Madrid i Catalunya van ser les comunitats més colpejades per la primera onada de la pandèmia. A causa de la seva densitat demogràfica, la pandèmia es va aguditzar a les seves zones urbanes i als seus geriàtrics.

Els moviments de la Generalitat

El director de l’Agència Catalana d’Avaluació Sanitària, César Velasco, la directora general d’Autonomia Personal i Discapacitat del Departament d’Assumptes Socials, Aina Plaza, i el director del programa d’Atenció Integrada, Social i Sanitària, Sebastià Santaeugenia, van celebrar unareunióamb patronals i sindicats de treballadors de residències, sense saber encara la gravetat de la situació.

Els responsables de la Generalitat van traslladar a les patronals i treballadors de les residències elprotocolque demanava a familiars i treballadors que es rentessin les mans, utilitzessin sempre mocadors d’un sol ús, es tapessin amb el colze o amb un mocador a l’esternudar i mantinguessin una distància de dos metres de les persones amb símptomes respiratoris.

El 6 de març, la Generalitat també va instar lesresidènciesa registrar totes les persones que entressin per identificar possibles contactes si hi hagués algun infectat i va estipular que els avis fossin atesos en la mateixa residència si resultaven afectats lleus i traslladar-los a l’hospital només quan presentessin un quadro greu.

Notícies relacionades

Catalunya segueix a les portes d’entrar en fase d’expansió del coronavirus

Salut desaconsella els tests de farmàcies com a passaport familiar

César Velasco va dir llavors que «de moment, no tenim evidències que el virus estigui circulant de forma comunitària». 24 dies després, les ucis estavensaturades, s’improvisaven nous llits per a casos greus i es necessitaven urgentment respiradors. El 30 de març, van morir a Catalunya416 personesen 24 hores, la pitjor xifra diària de tota l’epidèmia al territori català.

Ara, nou mesos més tard de l’esclat de la pandèmia, ens trobem en plena segona onada de la pandèmia. El nombre de morts a Catalunya ha crescut en3.844 de morts més, el 80% d’ells majors de 70 anys, i s’han confirmat un total de 350.000 casos d’infecció. Dels16.177 morts a Catalunya des de fa nou mesos, 10.014 han mort en centres hospitalaris, 4.337 en residències de grans, 963 als seus domicilis i n’hi ha 863 més en els quals no consta el lloc de mort.