L'any 2020, un dels tres més calorosos de la història

L’any 2020 serà un dels tres més calorosos en més d’un segle i mig de mesurament científic de les temperatures, ha advertit avui l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que també va alertar sobre un augment sense precedents del desglaç a l’Àrtic.

La temperatura mitjana mundial, segons càlculs de l’organisme, serà el 2020 fins a 1,2 graus centígrads superior a la dels nivells preindustrials (1850-1900), una xifra similar a la del 2019 i només superada pel 2016, l’any més calorós de la història, en el qual el fenomen del Niño va contribuir a una pujada de temperatures. 

Les dades confirmen a més la dècada 2011-2020 com la més càlida de la qual es té registre.

Les xifres es publiquen a l’informe preliminar de l’OMM sobre l’estat del clima el 2020, tot i que els resultats definitius es coneixeran al març, quan es confirmarà si aquest any ha sigut el segon o el tercer més calorós de la història moderna, ja que actualment està pràcticament empatat amb el 2019.

Descens de gasos efecte d’hivernacle

L’alta temperatura mitjana el 2020 es va registrar malgrat que durant aquest any es va donar el fenomen de la Niña, que sol comportar un refredament de les temperatures, i malgrat que la pandèmia de la Covid-19 va tenir entre les seves conseqüències una forta reducció del trànsit aeri, un sector amb alta emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

La regió on l’escalfament global va ser més patent el 2020 va ser el nord d’Àsia, en particular l’Àrtic siberià, on les temperatures mitjanes van superar en més de cinc graus la mitjana registrada entre el 1981 i el 2010.

Notícies relacionades

El 2019, el segon any més calorós de la història

El 2019 tanca la pitjor dècada de la crisi climàtica

Un exemple d’això va ser que el 20 de juny es va registrar a la localitat russa de Verkhoiansk, un dels llocs més freds del món, la temperatura més alta de la història al cercle polar àrtic, de 38 graus, una situació que va contribuir que Sibèria patís els pitjors incendis forestals en 18 anys.

L’OMM també va advertir que, si bé el gel antàrtic es va mantenir estable, el de l’Àrtic va arribar al seu segon valor més baix en 42 anys, i només a Groenlàndia es va perdre una massa gelada de 152.000 milions de tones.