fase 2

La vacuna d'Oxford és segura en avis i genera resposta immune

La segona fase de proves clíniques de l'antídot contra la Covid-19 desenvolupat per la universitat anglesa evidencia que els efectes secundaris van ser fins i tot menys comuns en les persones de més edat que en els més joves

oxford / periodico

3
Es llegeix en minuts
Efe

La segona fase de proves clíniques de la vacuna contra la Covid-19 desenvolupada per la Universitat anglesa d’Oxford demostra que és segura en persones grans sanes i provoca una resposta immune, informa aquest dijous la revista mèdica ‘The Lancet’.

En col·laboració amb la farmacèutica AstraZeneca i altres organismes, els investigadors van provar el preparat, anomenat ChAdOx1 nCoV-19, en un experiment amb 560 adults sans, entre els quals, 240 de més de 70 anys, amb l’objectiu d’observar el seu impacte en el sistema immune i possibles efectes secundaris.

Els «prometedors resultats preliminars» indiquen que aquesta vacuna contra el virus SARS-CoV-2 ofereix «similars resultats de seguretat i immunogenicitat en els adults sans de més edat que en aquells d’entre 18 i 55 anys».

Segons ‘The Lancet’, la fase 2 permet concloure que l’antídot provoca «pocs efectes secundaris» i «indueix una resposta immune en les dues parts del sistema immune en tots els grups d’edat tant amb una dosi baixa com estàndard».

D’acord amb l’estudi, la vacuna britànica genera una resposta de les cèl·lules T (capaces de trobar i atacar cèl·lules infectades pel virus) al cap de catorze dies de la primera dosi, i una resposta d’anticossos al cap de 28 dies de la dosi de reforç (que atacarien el virus quan circulés per la sang o sistema limfàtic).

Els autors apunten que la fase 3 de les proves clíniques, que està en marxa, ha de confirmar aquests resultats i determinar «fins a quin punt la vacuna és efectiva per protegir de la infecció per SARS-CoV-2» en un grup més ampli i heterogeni de persones, que inclogui gent d’edat avançada amb patologies prèvies.

En l’estudi difós avui, que no mesura l’eficàcia de la vacuna per protegir del virus, 560 adults (160 d’entre 18 i 55 anys; 160 de 56 a 59 anys i 240 de més de 70) amb bona salut van rebre la vacuna d’Oxford o bé un antídot de control.

Els voluntaris de més de 55 anys van ser dividits en dos grups i van rebre una sola dosi de la vacuna o dos en un període de 28 dies.

Tots van ser observats des del principi per detectar efectes adversos així com la resposta immune.

Els autors assenyalen que els efectes secundaris de la ChAdOx1 nCoV-19 van ser «lleus» (com dolor per la injecció, fatiga, mal de cap, febre o dolor muscular) si bé més comuns que amb la vacuna de control.

Es van detectar tretze casos de gravetat en els sis mesos des de la primera dosi, però que no es consideren relacionats amb les vacunes.

Els investigadors expliquen que els efectes secundaris van ser fins i tot menys comuns en els adults grans que en els més joves, i la resposta immune va ser «similar» en tots els grups d’edat després de la dosi de reforç.

La vacuna va induir anticossos contra la proteïna de punta del coronavirus 28 dies després d’una primera dosi baixa o estàndard en tots els grups d’edat. Després de la vacuna de reforç, el nivell d’anticossos va augmentar al cap de 56 dies de l’inici de l’experiment, i el mateix va succeir amb els anticossos neutralitzadors 42 dies després.

Per la seva banda, la resposta de les cèl·lules T contra la proteïna de punta del coronavirus va culminar catorze dies després de la primera inoculació, al marge de l’edat o la dosi.

La investigadora Sarah Gilbert afirma que aquest estudi «respon a algunes de les qüestions» plantejades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la necessitat que les vacunes contra la Covid protegeixin les persones adultes de més edat.

No obstant, apunta, queden per respondre altres «preguntes sobre l’eficàcia i durada de la protecció» i, a més, s’ha de provar la vacuna en gent gran amb patologies per assegurar que protegeix els qui tenen més risc d’emmalaltir de gravetat.

Notícies relacionades

Els autors reconeixen que el seu experiment «té limitacions», per exemple, que les persones més grans tenien una mitjana d’edat de 73 o 74 anys i estaven sanes, cosa que no reflecteix la situació a les residències d’avis.

A més, afegeixen, la majoria de voluntaris de qualsevol edat eren blancs i no fumadors, per això en la tercera fase dels assajos clínics s’estendran les proves a gent de diferents procedències.