Beure vi, cervesa i licors és igual de dolent per a la salut

Un estudi liderat per l’investigador del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), Iñaki Galán, ha posat de manifest que no hi ha evidències que el consum de diferents begudes alcohòliques, com el vi, cervesa o els licors, tingui un efecte diferencial en l’aparició i desenvolupament de malalties cardiometabòliques, neurodegeneratives o càncer.

«Per tant, no hi ha evidències que ‘recomanar’ una beguda alcohòlica o una altra pugui relacionar-se amb un menor risc o possibles beneficis per a la salut», han dit els experts, que han recordat que la «millor recomanació» és el consum zero d’alcohol.

«Hi ha certa tendència social a creure que alguns tipus de begudes alcohòliques podrien aportar, dins dels comprovats efectes negatius globals que té el consum d’alcohol, algun efecte beneficiós (per exemple, en ocasions se citen els polifenols del vi)», ha dit Galán.

De fet, la investigació ha insistit que no hi ha consum positiu d’alcohol per a la salut i confirma que prendre una beguda alcohòlica o una altra no influeix en possibles resultats de salut o en el risc de malaltia o mort. És a dir, consumir vi, cervesa, licors o combinats no es relaciona, segons les investigacions realitzades al respecte, amb l’aparició d’efectes diferencials en malalties cardiometabòliques, neurodegeneratives o càncer.

Davant això, Galán ha demanat prudència davant els missatges de ‘consum moderat’ d’alcohol. «El millor, en qüestions de seguretat per a la salut, és no consumir-ne. Però, si les persones prenen alcohol, la recomanació és no sobrepassar certs llindars (no arribar a 20 g/dia en homes i 10 en dones). Els resultats assenyalen que no és possible ‘recomanar’ una beguda alcohòlica o una altra per gestionar aquests llindars o un consum ‘moderat’», ha detallat.

L’estudi, publicat a la ‘Revista española de salud pública’, s’ha realitzat mitjançant una recerca a través de ‘PubMed’ (entre el gener del 2000 i el febrer del 2019) de revisions sistemàtiques i metaanàlisis que reportaven resultats quantitatius de l’associació entre el consum de diferents tipus de begudes alcohòliques i efectes en salut.

Finalment, els autors van treballar amb 26 estudis: 21 relacionats amb càncer, 3 amb malalties cardiometabòliques, 2 amb neurodegeneratives i un amb mortalitat general.

Els resultats van ser heterogenis, d’aquí la impossibilitat d’extreure dades diferencials entre begudes alcohòliques.

Determinades variables (diferències metodològiques en l’estimació de la ingesta d’alcohol, control d’efectes de confusió i contrast de les estimacions entre el tipus de begudes) van fer molt difícil treure conclusions sobre possibles efectes desiguals en la salut.

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

Per exemple, en la mortalitat general i les malalties cardiometabòliques, tot i que algunes dades apuntaven que la cervesa i els licors podien tenir un efecte més negatiu que el vi, les diferències no van ser estadísticament significatives.

Finalment, i respecte al càncer, en aquells tipus l’evidència causal dels quals amb el consum total d’alcohol era totalment consistent (orofaringe, colorectal i de mama), les revisions tampoc mostraven un efecte diferenciat segons els tipus de begudes alcohòliques. Respecte a les malalties neurodegeneratives, la informació disponible tampoc permet establir clares conclusions.