L'Audiència Nacional condemna Interior per no protegir una dona víctima de violència masclista

La Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional ha condemnat el Ministeri de l’Interior a indemnitzar els pares i els fills d’una dona assassinada pel seu marit, a l’entendre inadequada la protecció que la Guàrdia Civil li va atorgar malgrat que havia sol·licitat una ordre de protecció com a víctima de violència de gènere. A cadascun dels progenitors els concedeix 20.000 euros i 70.000, a cadascun dels seus dos fills menors d’edat.

Els magistrats consideren que la Guàrdia Civil n’és responsable perquè en la valoració policial del risc de violència contra la dona, segons el previst en la llei de violència de gènere, li va assignar una mínima protecció policial que va resultar «inadequada», perquè va ser assassinada pel seu marit un mes després d’interposar la denúncia. 

La resolució raona que «l’actuació dels agents davant situacions de violència de gènere no hauria de quedar limitada a aspectes formals d’atenció a la denunciant, assistència, informació de drets i citació a judici, sinó que exigeix una atenció preferent d’assistència i protecció de les dones que han sigut objecte de comportaments violents en l’àmbit familiar, als efectes de prevenir i evitar, en la mesura possible, les conseqüències del maltractament».

Denegada l’ordre de protecció

La dona va sol·licitar una ordre de protecció contra el seu marit el 16 de setembre del 2016 a la Guàrdia Civil de Sanlúcar la Mayor (Sevilla). Va ser denegada pel jutjat a l’existir versions contradictòries, no tneir antecedents el denunciat i que els agents van qualificar el risc per a la dona com a «no apreciat». Per a l’Audiència, en canvi, hi havia elements, tant en la denúncia com en la declaració judicial, com perquè s’hagués donat un nivell de protecció més elevat per l’Institut Armat, almenys en el seguiment del cas que va deixar en mans del Punt d’Igualtat municipal.

La Sala afirma que en cas de mort violenta d’una dona que va posar una denúncia contra el seu marit i que tan sols un mes després va ser assassinada per aquell, no hi pot haver cap deure jurídic que la perjudicada, els seus fills o els seus pares hagin de suportar, i ha d’estimar-se una responsabilitat directa i objectiva de l’Estat «a qui correspon donar resposta eficaç en evitació de tal resultat, havent de fer front als danys ocasionats pel funcionament, fins i tot quan fos moral, del servei públic».

Afegeix que «aquesta responsabilitat no suposa que l’Administració hagi de respondre de totes les lesions que es produeixin en l’àmbit del servei públic», però sí d’aquelles que puguin «imputar-se al funcionament del servei». Quedarà exonerada, prossegueix, «quan la intervenció de tercer o del mateix perjudicat revesteixi prou intensitat per resultar determinant del resultat lesiu [...], encara que el funcionament sigui defectuós».

La importància de la conscienciació

Destaca la Sala que «la conscienciació social i institucional sobre la importància del problema de la violència de gènere exigeix una sensibilització més gran de la que va mostrar en aquest cas el lloc de la Guàrdia Civil» al qual va anar la dona. 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Malgrat que l’estimació policial del risc de la denunciant respecte al seu presumpte agressor no suposa probabilitat real de comportament violent, i tot i que tampoc una protecció més elevada pot evitar l’assassinat de dones per violència de gènere, en l’àmbit de la responsabilitat patrimonial ha d’estimar-se una responsabilitat directa i objectiva de l’Estat a qui correspon donar resposta eficaç en evitació de tal resultat, havent d’afrontar els danys ocasionats pel funcionament, fins i tot quan fos normal, del servei públic.

La sentència fa seu el vot particular de la presidenta i tres consellers d’Estat que van apreciar un funcionament erroni del servei de la Guàrdia Civil i, amb un criteri més general, afegeix que la resposta policial en violència contra la dona exigeix que el sistema pugui prevenir la violència i reavaluar el risc, més enllà de la recollida de dades automatitzades, mitjançant agents especialitzats en el seu tractament i sensibilització en el seu seguiment.