El gran repte d'obrir al mar les ciutats i l'economia del Mediterrani

Liderar la innovació, atraure inversions i posar-se al capdavant d'un vector econòmic puixant però encara desconegut. L'arc mediterrani espanyol té l'oportunitat de tenir un paper protagonista en l'impuls de l'economia blava, segons han destacat representants de diversos dels consells de debat vinculats al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que se celebra aquesta setmana a Màlaga organitzat per Premsa Ibèrica i impulsat per Fundació "la Caixa".

La denominada economia blava, basada en l'ús sostenible dels recursos marins per impulsar el creixement econòmic, es converteix en un repte majúscul i en una oportunitat per a les regions del Mediterrani. "El Mediterrani espanyol pot liderar l'economia blava a Europa. Tenim capacitat per fer-ho i hem de convertir el Mediterrani en el banc de proves d'aquesta indústria emergent", ha subratllat Anna Majó, directora de Sectors Estratègics i Innovació a Barcelona Activa. "S'aposta per això però cal més. Cal finançament per desenvolupar les innovacions tecnològiques necessàries".

Una de les grans oportunitats d'aprofitament sostenible del mar passa pel desplegament de plantes d'energies renovables a les pròpies aigües, singularment parcs eòlics. Un sector en el qual Espanya va amb retard, però ja està avançant amb la identificació de les zones costaneres amb potencial. "Ens permetrà guanyar el mar i extreure'n recursos energètics, i ens permetrà atraure nova indústria a l'arc mediterrani", ha indicat Pedro Mayorga, cofundador i CEO de la companyia EnerOcean, que defensa la gran oportunitat de desenvolupar a Espanya la tecnologia pròpia per desenvolupar les instal·lacions d'eòlica marina flotant (sense assentar-se en el llit marí donada la gran profunditat de les costes espanyoles). "Si desenvolupem el nostre propi producte tecnològic, liderarem. Si no, haurem d'importar".

Notícies relacionades

Aitor Moll clausura el Fòrum del Mediterrani: "El missatge és l’extraordinari potencial de l’àrea mediterrània"

Red Eléctrica s’autoexculpa i carrega la responsabilitat de l’apagada a les elèctriques

Màlaga, ciutat amfitriona de la segona edició del Fòrum del Mediterrani, ha protagonitzat un fenomen de renovació i creixement en les últimes dècades que l'ha col·locada com un centre d'atracció econòmica i de desenvolupament urbà. "Han estat 35 anys de canvi. El que s'ha buscat ha estat construir junts un futur millor, econòmicament millor. Un desenvolupament econòmic que repercuteix en el públic, i el públic permet millorar la vida de la població. És un win-win", ha explicat Marme García, gerent de la Fundació Ciedes (Centre d'Investigacions Estratègiques i Desenvolupament Econòmic i Social), que ha participat en les últimes tres dècades en la planificació estratègica de Màlaga. "Vam ser capaços de definir el futur que volíem. És un dels primers èxits de Màlaga: utilitzar com a eina la planificació estratègica i fer-ho de manera participada", ha apuntat. El gran repte ara és abordar "l'emergència climàtica i el seu impacte en la nostra ciutat i la nostra població, i donar-li una resposta àgil".

'Fake news' i immigració

Espanya afronta el repte de la gestió dels fluxos migratoris, que seguiran sent necessaris per raons econòmiques i demogràfiques, i al mateix temps de combatre de manera obligatòria els discursos de l'odi vinculats al fenomen. "Les 'fake news' sobre la immigració ens inunden. Discursos amb poques dades, poca informació, i només dient coses negatives sobre la immigració", ha denunciat Manel Rullo, director a Fundació "la Caixa". "Cal trencar una llança a favor de la immigració. Tot està ple de notícies negatives, però tenim l'obligació de parlar també de les coses positives. I la immigració les té i moltes. Ens inunden per tots els mitjans de notícies negatives, malgrat tot el que necessitem els immigrants".