El problema del dèficit de metges: falten places MIR i sobren contractes porqueria

De fet, dels 1.600 facultatius que el maig passat van acabar la promoció MIR (Metge Intern Resident) 2020 en l’especialitat d’Atenció Primària a tot Espanya, només entre un terç i la meitat han acceptat treballar als centres de salut, malgrat la gran necessitat de professionals sanitaris que hi ha en el nivell assistencial més col·lapsat en aquest moments per la pandèmia. Són càlculs fets per Vicente Matas, vocal del sector de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), ja que no es difonen xifres oficials, ni en l’àmbit estatal ni en l’autonòmic.

Si bé ratifica aquesta anàlisi José María Molero, portaveu de malalties infeccioses de la Societat de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) i metge a Madrid, que assenyala que en aquesta comunitat, la més afectada per Covid, van acabar aquest any l’especialitat d’atenció primària 222 residents però, inicialment, només 47 van acceptar les contractacions. I en el conjunt d’especialitats mèdiques, de 1.190 residents de la promoció MIR 2020 a tota la Comunitat de Madrid, se n’han contractat entre 500 i 600, segons va comunicar la Direcció General de Recursos Humans a Amyts, el sindicat majoritari a la regió, que ha convocat una vaga indefinida pel col·lapse que pateix el sistema sanitari, a partir del 28 de setembre.

Contractes precaris

Portaveus de sindicats i societats mèdiques expliquen que la resta de professionals amb el MIR acabat han preferit treballar a les urgències hospitalàries o han sigut captats per les autonomies més generoses o amb millor planificació, on se’ls ofereixen condicions laborals més atractives, igual que a l’estranger, on els metges formats a Espanya gaudeixen d’un gran prestigi. Només el 2019, 2.500 metges van sol·licitar a l’OMC el certificat d’idoneïtat per exercir fora d’Espanya. I és que aquí, en massa ocasions i depenent de l’especialitat, els proposen contractes d’una setmana, de mesos, suplències, torns que ningú vol, mentre que en altres països els brinden horaris raonables, de llarga durada i el doble de remunerats.

Però a banda dels metges que han acabat la seva formació aquest 2020, hi ha una gran borsa, d’uns 5.000 llicenciats, que no han pogut accedir al MIR (pas necessari per exercir en la majoria dels casos) per l’escassetat de places, en comparació amb l’alt nombre de titulats (cada any acaben la carrera uns 7.000).

I és que a partir de la crisi econòmica, per una incorrecta planificació, es va reduir prop d’un 10% el nombre de vacants en la formació especialitzada, mentre que el nombre de facultats de medicina no ha parat de créixer, al passar de 28 a 42 en els últims 10 anys, que situa Espanya com el segon país del món amb més facultats. La tendència es va trencar el 2019, quan van començar a augmentar les places per completar la formació especialitzada, però això no ha sigut suficient per absorbir aquest «tap» de 5.000 persones, segons Gabriel del Pozo, secretari general de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM).

Rastreig o tasques burocràtiques

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Segons la seva opinió, davant el col·lapse que pateix en aquests moments el sistema sanitari, les administracions podrien utilitzar aquests professionals, que han cursat sis anys de carrera, com a rastrejadors o per portar a terme tasques burocràtiques, com redactar informes o donar baixes, i així alliberar els metges de família d’aquestes funcions, que els treuen molt temps de l’atenció dels pacients.  

Si bé les autonomies «segueixen amb el mantra que no hi ha metges com a excusa perfecta per tapar la mala gestió del sistema sanitari», segons lamenta Del Pozo.