incident al mar

Un veler pateix l'envestida de quatre orques en aigües gallegues | Vídeo

El patró de l''Urki 1' va sentir «un cop molt fort» quan els animals, que ja han atacat 22 barcos aquest estiu, es van posar a jugar amb el seu timó

zentauroepp54951143 los marineros asturianos  a la derecha  comparten un tentemp200916091221

zentauroepp54951143 los marineros asturianos a la derecha comparten un tentemp200916091221

3
Es llegeix en minuts
Francisco L. Jiménez

Incredulitat, impotència i por. En aquest ordre. Aquestes van ser les emocions que va sentir l’armador i patró de Gijón Alfonso Vega, que tardarà a oblidar el que va veure dimarts passat mentre navegava en el seu veler ‘Urki 1’ a sis milles nàutiques al nord-oest del cap Prior (la Corunya), quan un grup de quatre orques es va rabejar amb el seu barco, que va rebre danys importants en el sistema de guia. L’«atac» de les orques a la nau de l’habitant de Gijón és el número 22 dels registrats en aquest mes i mig en aigües gallegues, un fenomen tan estrany i incomprensible –a més d’una amenaça per a la navegació– que la Coordinadora per a l’Estudi dels Mamífers Marins (Cemma) ha encarregat a un grup de biòlegs que investigui les raons perquè aquests cetacis, habitualment pacífics amb els barcos, hagin atacat tota mena de naus.

«Estava en el pont de comandament al govern del barco. Eren les 3 de la matinada i de sobte vaig sentir un cop molt fort, com quan vas en cotxe i un altre vehicle et toca per darrere. La roda del timó va girar amb tanta força que la fricció em va provocar ferides a les mans. A l’anar a veure què havia passat, les vam veure: una joguinejant amb el timó, una altra seguint-nos a popa i dues més als costats del iot», relata Vega, oriünd de Bilbao, veí de Gijón i navegant experimentat. «Només havia vist orques abans en viatges pel Pacífic, però aquelles no tenien l’actitud hostil de les que em vaig trobar dimarts», apunta.

Part de l’embarcació ‘Urki 1’ / la nueva españa

L’armador de l’‘Urki 1’ feia la travessia Finisterre-Gijón acompanyat d’un amic i van tenir el primer ensurt del viatge passada la mitjanit: «Vam sentir el ‘mayday’ (senyal de socors) d’un valero francès, l’‘Amadeus’, que era a prop de nosaltres i ens vam disposar a ajudar en el que fos necessari; poc després, Salvament Marítim de la Corunya ens va informar que ja havia arribat la llanxa de la Creu Roja, per això ens vam retirar i vam seguir el nostre rumb cap al nord», relata el patró.

Part de l’embarcació / la nueva españa

Advertits que el problema del barco francès havia sigut una trobada amb diverses orques que havien destrossat el timó del veler, el marí de Gijón i el seu acompanyant van prendre mesures: «Ens vam posar l’armilla i vam assegurar la línia de vida... Per si de cas». Bona decisió, ja que les orques, efectivament, van convertir l’‘Urki 1’ en el seu següent objectiu.

Notícies relacionades

Així ho recorda el patró: «La pala del timó va quedar destrossada en pocs minuts, a més de registrar-se danys en la llimera i la metxa del timó, que va quedar totalment recargolada. Sense possibilitat de governar la nau, les orques van jugar amb el barco com si fos una pilota, tocant-lo per aquí i per allà, per la popa, els costats i fins i tot la proa. Veient avui (per ahir) el ‘track’ (trajectòria) del GPS, resulta increïble el que van fer amb nosaltres: quan va començar tot estàvem a 5,5 milles de la costa i vam acabar bastant mar endins després d’haver fet diversos risos».

Així va quedar l’‘Urki 1’ / la nueva españa

L’‘Urki 1’ va ser la joguina de les orques durant un hora eterna per als tripulants: «Vaig arribar a témer que s’obrís una via d’aigua al buc, que és de fibra de vidre. Però el que ens feia més por no era que el barco s’enfonsés, sinó què podien fer amb nosaltres les orques quan fóssim a la llanxa salvavides». Afortunadament, el buc robust de l’‘Urki 1’ va resistir i la llanxa de Salvament Marítim va acudir al rescat quan va posar en lloc segur el iot francès. «Durant el remolc a port, les orques van continuar fent cops al barco; només es van allunyar quan estàvem a mitja milla del port de Cedeira, que és on ens vam refugiar», explica Vega, que es mostra molt agraït al personal de la torre de Salvament Marítim de la Corunya.