La incertesa marca la tornada al col·le a Madrid

Amb uns nivells de contagi que superen, de llarg, els de qualsevol ciutat europea, Madrid es va afegir ahir a la tornada al col·le, que serà escalonada. Tancades des de març, les portes de les escoles es van tornar a obrir per acollir els alumnes d’infantil i els primers cursos de primària. Més de 400.000 criatures. Els seus pares i mares els van deixar a primera hora del matí amb les motxilles plenes de mascaretes, gel hidroalcohòlic i la lliçó ben apresa: no es comparteix res.

Els xats de mares van bullir des de primera hora amb una mala notícia: el Liceu Francès, que va començar les classes divendres, ja té en quarantena preventiva una classe sencera de primer de primària després de detectar símptomes en un alumne.  I més males notícies: dues escoles infantils de Getafe i Leganés tampoc van obrir les portes per falta de personal docent. I en un institut de Parla, on les classes havien de començar avui, ho faran demà pel mateix motiu.

«¿Quant durarà la nostra escola oberta?» era la pregunta sense resposta més freqüent entre els grups de pares. «Els nens necessiten tornar a l’escola, aprendre i estar amb els seus amics. Ells són feliços», era el que s’escoltava més en els grupets. Unes hores més tard, també van començar les crítiques. Molts pares van anar a change.org per queixar-se de la mala organització escolar –sobretot als centres del sud de Madrid, la zona més castigada per la pandèmia– a l’ajuntar en un mateix grup nanos de diferent nivell acadèmic per poder complir les ràtios.

«Benvinguts»

Professors amb pantalles de protecció i mascareta, alumnes amb cercles de colors enganxats a la roba per distingir els grups bombolla, terres envaïts per fletxes, adhesius per distingir itineraris, pissarres on el guix adverteix que està prohibit moure les taules... La imatge de les escoles impressionava. Els menys espantats, potser, eren els més petits, amb cervells tenen una admirable capacitat d’adaptació. Per sort, alguns centres havien col·locat a les portes un arc de Sant Martí gegant amb el lema ‘Benvinguts, us hem trobat a faltar’.

Els professors estan igualment immersos en la incertesa. Especialment els docents extres, que encara no tenen gaire clar a quina escola estaran destinats. Com és habitual, els avisen a última hora. Tots s’han sotmès a les proves serològiques i uns 2.500 s’hauran de fer una PCR per descartar o confirmar la infecció. Malgrat que els plans oficials de la Comunitat inclouen –en teoria– reforç de docents i baixada de ràtios, els sindicats ja han anunciat una vaga per als dies 22 i 23 de setembre amb l’objectiu d’exigir una tornada al col·le que, de veritat, sigui segura per a tothom. Per a ells també.

Vaga de sanitaris

A la vaga dels sindicats de mestres és possible que se sumi la dels metges. El sindicat majoritari del col·lectiu, Amyts, ha emplaçat la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, a reunir-se de manera immediata «per abordar l’apressant situació de la sanitat madrilenya», degut a l’extensió de l’epidèmia. Altrament convocaran una aturada indefinida.

La situació de la Comunitat de Madrid és molt diferent de la de la resta d’Espanya. La transmissió comunitària està descontrolada i hi ha barris del sud de la capital, com el pont de Vallecas i Usera que registren incidències superiors als mil infectats per cada 100.000 habitants en 14 dies, entre les més altes del món.

Tancaments molt probables

Molts experts han apuntat que en aquestes condicions és arriscat obrir les escoles. En aquests barris, és lògic pensar que de cada cent nens d’entrada n’hi hagi un d’infectat, com a mínim, que podria transmetre la malaltia als altres o als professors, tret que es complissin estrictament els protocols, una cosa molt difícil de garantir. Si la pregunta és quants dies que el col·le estarà obert, en aquestes zones el més probable és que més aviat pocs.

Les últimes dades publicades ahir pel Ministeri de Sanitat per al conjunt de la comunitat madrilenya mantenen el camí de creixement sostingut de les últimes setmanes. La incidència a set dies per 100.000 habitants, se situa en 270 diagnosticats, 35 punts més que fa una setmana i 67 més que en fa dues.

Quinze dies d’espera

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

Fa només un mes i mig, el 21 de juliol, la incidència era baixíssima a la regió, de només vuit casos, mentre que Catalunya estava en 51 i la mitjana espanyola en 18. Tots els focus apuntaven llavors cap a Catalunya, però les coses han canviat tant que ahir Catalunya en registrava 81, el conjunt d’Espanya 110 i Madrid aquests 270, com es pot comprovar al gràfic adjunt.

Amb aquestes dades sobre la taula hi ha coincidència en què caldria haver pres ja alguna mesura de confinament, tot i que afectés només les zones més castigades. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, va admetre dijous que aquestes mesures són sobre la taula. El viceconseller de Sanitat, Antonio Zapatero, va marcar el full de ruta més probable: caldrà esperar dues setmanes per veure quin impacte tenen les tíbies mesures de limitació del nombre de persones a les reunions i les restriccions de l’hostaleria que van entrar en vigor dilluns passat. Si no aturen l’extensió dels contagis, és possible que allà sí que s’opti pel confinament.