llibertat d'expressió

La Fiscalia creu que les notícies falses amb morts per la pandèmia no són delicte

El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso, va decidir arxivar la denúncia presentada per dos diputats d'Unides Podem

Tristeza. El 16 de abril desciendo la rampa del garaje y aparecen más de 500 ataúdes con nombres y apellidos escritos a mano sobre cada uno de los féretros que se almacenaban en una improvisada morgue, en el aparcamiento del cementerio de Collserola, que ilustraban las cifras anónimas de los fallecidos diarios.

Tristeza. El 16 de abril desciendo la rampa del garaje y aparecen más de 500 ataúdes con nombres y apellidos escritos a mano sobre cada uno de los féretros que se almacenaban en una improvisada morgue, en el aparcamiento del cementerio de Collserola, que ilustraban las cifras anónimas de los fallecidos diarios. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Efe

La Fiscalia considera que les notícies falses difoses durant els moments més durs de la pandèmia amb imatges de morts d’altres països fent-les passar pel que estava succeint a Espanya i culpant-ne el Govern no constitueixen delicte i estan emparades per la llibertat d’expressió.

El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso, va decidir arxivar la denúncia presentada per dos diputats d’Unides Podem per la difusió d’aquestes notícies falses, que van atribuir a una organització criminal que utilitzava les xarxes socials per desacreditar l’Executiu amb imatges manipulades.

Una d’aquestes manipulacions consisteix en una foto amb taüts en un magatzem acompanyada del text «La foto per la qual estan investigant desenes de policies i sanitaris».

Una altra és un vídeo amb desenes de bosses de cadàvers suposadament a l’hospital madrileny Ramón i Cajal, amb frases com «¿Vols veure la realitat que t’oculta el Govern? Doncs és aquesta. No són 1.000 morts diaris. Són molts més. Tirats per terra, en bosses, com gossos».

En realitat, la fotografia correspon a un naufragi ocorregut a Itàlia el 2013 i el vídeo recull cadàvers d’un hospital de Guayaquil (Equador). 

El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, en un decret firmat el 29 de juny però que ha transcendit ara al publicar-lo eldiario.es, arxiva les diligències d’investigació obertes per la Fiscalia arran de la denúncia a l’entendre que aquests fets no constitueixen «cap delicte» i estan emparats per la llibertat d’expressió.

L’escrit, al qual ha tingut accés Efe, fa una sèrie de consideracions sobre la llibertat d’expressió, però també sobre el context en el qual es van publicar aquestes notícies falses.

El fiscal recalca que no pot perseguir-se penalment una opinió «només per ser contrària al Govern i per considerar que les imatges que s’hi acompanyen no s’ajusten a la realitat», ja que, segons la seva opinió, el publicat són «meres manifestacions crítiques amb l’acció del Govern arran de la seva gestió davant la tragèdia provocada pel virus».

Afegeix que «encara que s’acompanyin d’una fotografia i d’un vídeo que no obeeixen a la realitat actual el cert és que aquestes imatges, en essència, sí que responen a la realitat constatada oficialment i que és la que a Espanya estan morint milers de ciutadans com a conseqüència del virus».

El representant de la Fiscalia abunda que «la imatge sí que obeeix a la realitat, l’enorme nombre de morts que diàriament tenien lloc a Espanya, més de vuit-centes persones al dia durant una setmana, que va obligar a habilitar a la Comunitat de Madrid dos tanatoris provisionals a les pistes de gel».

Recorda que, de fet, finalment van aparèixer imatges en alguns mitjans de comunicació similars als tuits publicats, amb desenes de fèretres alineats.

«En definitiva, hi va haver un problema sobre la gestió de l’elevat nombre de morts que a causa del virus s’estaven produint, dada que no era coneguda amb certesa i que va motivar una lògica preocupació en la ciutadania», recalca.

Notícies relacionades

A més «els límits de la crítica admissible són més amplis respecte a un polític i respecte a les actuacions d’un poder de l’Estat», aclareix.

El fiscal assenyala que, a més, «en aquest cas no hi ha improperis, ni insults, ni expressions malsonants sinó una opinió» que s’efectua «amb respecte» sobre la responsabilitat del Govern en la gestió de la crisi, «en el sentit que s’estava ocultant el nombre real de morts».