Springsteen, ¿el pròxim Princesa d’Astúries?

Contacta amb mi una associació anomenada Greetings from Peralejos, de la qual no tenia notícia, per oferir-me afegir el meu nom a la llista de suports a la candidatura de Bruce Springsteen per als premis Princesa d’Astúries del 2026. Home, i tant, si Dylan, Cohen i Serrat van merèixer aquest honor, ¿per què no el tipus que ha estructurat vides senceres amb la seva esperançada literatura rock? Fa anys que ells ho intenten, i entre les complicitats obtingudes ara veig noms com Víctor Manuel i Ana Belén, Pedro Almodóvar, Carles Francino, Coque Malla, Jesús Ordovás, Belén Rueda, Julio Ruiz, Mikel Erentxun, les revistes musicals Popular 1 i Mondosonoro... Uh, i Bertín Osborne.

Crida l’atenció que la iniciativa no sorgeixi ni de la indústria ni del club de fans d’una gran ciutat, sinó d’un grup d’entusiastes situats a Peralejos de las Truchas, poble de 150 habitants del Parc Natural de l’Alt Tajo. La tal associació hi organitza cada estiu el que presenta com a "únic festival d’Espanya dedicat a Bruce Springsteen". Guadalajara no és aquesta Nebraska pintada a l’àlbum com a metàfora del costat fosc i la vida de cuneta, però els impulsors ressalten una identificació amb el Bruce dels enclavaments oblidats, dels marges i del refugi rural: les seves lletres, em diuen, "ens han transportat des d’aquesta Espanya buidada a aquell riu, a aquella carretera del tro, a la casa de Mary...".

Notícies relacionades

Els Pecos, la venjança d’un fenomen fan menyspreat

El somni americà mutilat

Discutir si el rock ha sigut fagocitat pel sistema, a hores d’ara, és una broma: fa dècades que ho va ser, i la vida continua. I Springsteen no necessita més llorers dels que ja té per ser qui és. Si l’hi concedissin el Princesa d’Astúries (optarà en la categoria de les arts, no de les lletres, a diferència del que va passar amb Cohen) tindria més impacte en la fundació que l’atorga que en el mateix artista. Sobretot, si Bruce no es marqués un Bob Dylan i es dignés a acudir a la cerimònia a Oviedo.

Potser la imatge d’un Springsteen rebent el Princesa d’Astúries deixa indiferents molts dels seus seguidors, però hi ha una cosa genuïna en aquesta elevació de l’artista des d’un punt del mapa peninsular apartat de les autopistes i de l’AVE, en aquest Peralejos on, segurament, s’han llegit els relats de The river o My hometown d’una manera més sentida que des d’una urbs en què tantes coses passen cada dia. La sintonia sembla de cor, i caldrà confiar que el jurat passi per alt els parlaments recents de l’home en els seus concerts, quan, a propòsit de Trump, ha proclamat amb orgull que els Estats Units "no tenen reis".