entrevista amb el pneumòleg Adolfo Baloira

«Hi ha molt més risc a les festes privades a casa que als locals de nit»

El cap de Pneumologia del Complex Hospitalari de Pontevedra les assenyala com «un dels llocs més importants de disseminació de la malaltia»

zentauroepp54538932 200818132403

zentauroepp54538932 200818132403

9
Es llegeix en minuts
Susana Regueira

Cal valorar el treball (i no l’especulació) com es mereix. El nostre interès personal és l’interès col·lectiu i això inclou la natura i els serveis públics. Són ensenyaments que se suposava que apreníem amb la pandèmia, com també que no es tira endavant sense invertir en ciència ni dotar la sanitat o l’educació amb els recursos adequats», recorda Adolfo Baloira, cap de Pneumologia del Complex Hospitalari de Pontevedra, un dels professionals que des de fa mesos lluita en primera línia contra la Covid-19. És també una de les veus que recorda que ens enfrontem «al repte més gran de salut pública pràcticament de l’últim segle» i que hem d’entendre que «la vacuna tardarà a arribar», recorda, «així que és molt important en aquests mesos mantenir les mesures de prevenció».

Estan confinats més de 30 professionals de Montecelo, ¿com es troba el seu equip?

Una mica regular, tenim companys de vacances i altres persones que estaven treballant han hagut de posar-se en quarantena, com a mínim tota aquesta setmana fins a repetir la prova i comprovar que sigui negativa de nou. Llavors aquesta setmana serem només dos pneumòlegs, però d’acord amb la direcció hem fet un petit protocol d’actuació i espero que no tinguem massa problemes.

Sanidade va registrar ahir 10 nous casos actius de Covid-19, ¿com evoluciona la pandèmia a l’àrea sanitària de Pontevedra?

Estem preocupats, no excessivament preocupats, en el sentit que pràcticament tots els casos són molt lleus, no en tenim cap d’ingressat i això és el més important. Però és un número que comença a ser una mica elevat, continua sent bastant més baix al que es produeix en altres zones, ja no només com per exemple la Corunya a Galícia, sinó en altres zones d’Espanya, però comença a ser elevat. Dic també per tranquil·litzar la gent que els casos estan sent molt lleus i molts, pràcticament asimptomàtics. I també n’hi ha més perquè s’estan fent moltes més PCR, seguiment de contactes, i fa que surtin més positius. No és una situació alarmant en absolut, però comença a preocupar-nos, és cert.

L’escalada es manté sense parar des de l’arrencada de la temporada turística

Aquest és el principal problema, no s’estan guardant realment les mesures de separació, etc., que s’haurien de mantenir. És difícil, ho entenc, però tot i així hauríem de fer tots un esforç una mica més gran a complir-les. És un virus bastant contagiós, sobretot en llocs tancats; així com a l’aire lliure hi ha menys problemes, en llocs tancats o per contacte (amb mans, braços, el que sigui) es poden transmetre. I en llocs tancats les partícules que nosaltres exhalem es mantenen molt més temps a l’aire, no és com a l’aire lliure, que es mou constantment i desapareixen amb certa rapidesa. Tothom quan estigui en llocs tancats ha de mantenir aquesta distància i tenir la mascareta posada, és fonamental. I rentar-se amb freqüència les mans, si no fem això serà molt difícil de controlar.

¿Què opina del tancament dels locals d’oci nocturn?

D’una banda, està bé, però, d’altra banda, pot tenir com a efecte secundari que proliferin més les festes alternatives, privades. Em fa una mica de por que tanquin locals de nit i que es multipliquin aquestes festes a casa, perquè el que hem estat observant en aquesta zona, almenys per Sanxenxo, que és referència turística a Galícia, és que s’estava controlant bastant bé. I segurament d’allà no ha sortit cap cas, en canvi, hi ha molt més risc a les festes privades que als locals de nit, crec que s’ha de perseguir molt aquest tipus de reunions, perquè estan sent un dels llocs més importants de disseminació de la malaltia.

¿Què sent quan veu la manifestació en contra de l’ús de la mascareta o personatges públics que neguen fins i tot la mateixa pandèmia?

És desastrós, és l’única paraula que se m’ocorre dir, però, en fi, si hi ha associacions que defensen que la Terra és plana tot és possible. De tant en tant em pregunto com és que encara no ens hem extingit com a espècie, perquè el nivell, i ho diré així, d’idiotesa que hi ha en l’espècie humana (somriu) és aclaparador. Fins i tot hi ha declaracions de líders polítics que reforcen aquestes absurditats. No sé què pretenien els participants en la manifestació; en aquests moments hi ha ja un munt d’informació científica, estudis de pràcticament tot el món que han fet que hagi progressat molt el nostre coneixement de la Covid-19. Sabem com es transmet, tenim dubtes en algunes coses (per exemple, respecte a l’aire tenim certs dubtes), però sí que sabem perfectament que a una distància inferior a metre i mig una exposició d’uns 15 minuts és un factor d’alt risc de transmetre la malaltia. Està relacionat amb la càrrega viral, etc., però sí que ho coneixem perfectament, llavors, que a hores d’ara i que bastanta gent surti en to festiu a protestar contra tot això i a dir que és un invent crec que fins i tot és una falta de respecte per als centenars de milers de persones mortes a causa de la Covid, és una absoluta falta de respecte, a més d’una irresponsabilitat.

Li he llegit que li planteja més dubtes la mesura relativa a l’allunyament dels fumadors...

El primer és que els que se suposa que som experts hem d’anar molt amb compte amb els missatges que emetem i només hem de parlar partint d’evidències reals que tinguem, que són unes quantes, però no són tantes. Qualsevol mesura que redueixi el consum de tabac és molt benvinguda sempre, primer de tot. Però el segon és que no podem demostrar que es transmeti la Covid de forma més intensa a través de la gent que fuma que dels no fumadors, perquè això no està demostrat. Sí que hi ha algunes actituds associades al tabac, com poden ser treure’s més vegades la mascareta o exalar més fort quan es llança el fum, que possiblement incrementin el risc de transmissió, però també és possible i fins i tot probable que eles n partícules del fum, que són sòlides i que estan en suspensió en el gas a l’aire, la Covid pugui viure pitjor que en les gotetes que nosaltres exalem. En resum: no sabem si fumar en si mateix afavoreix la transmissió del virus o no.

 S’assenyalen conceptes com la immunitat encreuada, ¿què sabem de tot això?

Respecte a la immunitat que genera la Covid tenim encara moltes llacunes de coneixement. Sabem que les persones que han estat exposades a virus respiratoris –sobretot, rinovirus, adenavirus, en general virus que produeixen rinitis, l’esternut– fins a un 20% generen anticossos que podrien ser protectors per a la Covid. Fins a un 20%, no sabem com de protectors, però sí que en produeixen, perquè alguns d’aquests virus són també de la família dels coronavirus, llavors comparteixen una part del seu ARN i podrien ser una defensa. Ara, no sabem com. I totes les altres coses de moment són especulacions; per exemple, podem saber que hi ha anticossos després d’una infecció, però tampoc sabem quant temps duren ni quant temps protegeixen.

Han sortit informacions diverses, que podrien immunitzar 2 o 3 mesos, i d’altres, més...

Per exemple, la vacuna de la grip protegeix durant uns 5 o 6 mesos aproximadament. A veure què passa quan tinguem la vacuna de la Covid-19, quant temps ens protegeix. I tampoc sabem amb certesa quant temps ens protegeix haver tingut la malaltia, sembla que durant almenys 2 o 3 mesos sí que hi ha un alt nivell de protecció. Però també la resposta d’anticossos no és igual en tothom, les persones que tenen una malaltia lleu, amb pocs símptomes, fins a un 45% o 50% poden desenvolupar un títol molt baix d’anticossos, i després hi ha una gran variabilitat pacient a pacient. Com a resum global: en general tenir la malaltia et fa generar anticossos que haurien de ser protectors, almenys a curt o mitjà termini, però això és molt variable en funció de la persona i continuem sense tenir molt clar quin nivell de protecció produeix i, sens dubte, no sabem el temps que dura.

Insisteix que, tot i que molestin les noves mesures, cal habituar-se al nou escenari.

Això només es controlarà quan aparegui la vacuna, i encara n’estem lluny. S’estan començant els assajos clínics en fase 3 en quatre vacunes, però això trigarà uns quants mesos i moltíssims assajos amb persones... Una vegada que es demostri, cal veure que sigui segura i després produir-la, que tampoc es fabrica d’un dia per l’altre en quantitats industrials. Abans de la primavera és molt poc probable que hi hagi una vacuna seriosa que puguem garantir... És molt seriós el tema, i mentre no tinguem aquesta vacuna eficient és un problema de salut pública, social i econòmic, per això són importants les mesures de prevenció.

«El reinici del curs serà un problema important»

El següent repte en l’horitzó és ni més ni menys que la tornada al col·le

És complicat ( somriu), molt. A mi aquest tema sí que em preocupa notablement. Si visquéssim en un món ideal el que caldria fer és, en aules on caben 35 o 40 alumnes, que no n’hi hagués més de 10; però això crec que serà absolutament impossible de realitzar. Segurament els alumnes de més edat, en les últimes fase de l’ESO o batxillerat, es comportaran millor, però amb els nens serà molt complicat. Parlem de mantenir la distància, mantenir la mascareta tot el temps, que no s’estiguin tocant amb les mans, crec que serà molt difícil i un alt risc.

¿Quines mesures recomana davant aquest escenari?

Els professors i els pares, també, perquè al final crec que fins i tot són més rellevants els pares que els professors, hauran d’ensenyar des del principi, fins i tot als nens petits, la importància de tenir la mascareta posada, la importància de rentar-se molt les mans i de no tocar altres nens. Insistir una vegada i una altra en això i, si és possible, mantenir una certa distància, que no estiguin mai dos nens junts, que com a mínim hi hagi una taula al mig, una separació d’almenys un metre. Els esbarjos crec que se suspendran, perquè si no seria ja impossible de controlar i, bé, anar veient el que passa.

¿Quin repte afegit suposa el curs en la gestió la pandèmia?

Els nens poden tenir la malaltia, sense assabentar-se’n, però estar transmetent-la, un tremend factor de risc per als professors, que al seu torn conviuen amb altres nens i docents. És un ambient tancat, són escoles, instituts, i podríem tenir allà un problema molt seriós, mentre no tinguem vacuna, sobretot.

Notícies relacionades

¿Els preocupa més en aquest cas la salut dels adults?

No s’ha d’oblidar que hi ha nens que han tingut la malaltia greu, ser adolescent o nen no implica que no hi pugui haver una malaltia greu. La majoria són lleus, això és cert, però sobretot el problema és que actuen com a transmissors, potser és el més preocupant. Són transmissors silents, que no tenen símptomes, cosa que pot fer que es transmeti durant molt temps sense que ho sapiguem i multiplicar el nombre de casos. El reinici del curs serà un problema important si no es fan bé les coses.