La pandèmia empitjorarà la qualitat de l'alimentació mundial, segons la FAO i l'OCDE

La pandèmia del coronavirus podria provocar una «commoció històrica» en el mercat alimentari global, amb una caiguda de preus en l’agricultura i un deteriorament de la qualitat de l’alimentació en la població més pobra, segons l’informe presentat aquest dijous per l’OCDE  i l’agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) sobre l’agricultura en aquesta dècada.

El document, amb previsions entre el 2020 i el 2029, alerta d’un «escenari inicial» sobre els efectes a curt termini de la crisi del coronavirus, en el qual el mercat del menjar viurà un xoc «significatiu» per les menors rendes i un atur generalitzat.

El secretari general de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría, ha assenyalat que, de moment, «afortunadament la crisi sanitària no s’ha traduït en una crisi alimentària». I ha fet una crida a no cedir a la temptació d’aplicar mesures proteccionistes per la pandèmia i la crisi climàtica ja que «l’accés a mercats oberts és vital per mantenir la seguretat alimentària».

L’agricultura, amenaçada

A curt termini, aquest xoc sobtat en l’àmbit econòmic i social causat per la pandèmia interromp les perspectives generalment positives a mitjà termini de l’agricultura  global i el consum de menjar.

L’informe es va elaborar quan la Covid-19 encara no s’havia expandit però una simulació permet preveure l’impacte del virus en l’alimentació: s’espera una caiguda global de la demanda per l’empobriment de les famílies i un consegüent descens dels preus.

Si es converteix en «la recessió més severa del segle», com l’ha definit Gurría, els països amb rendes més baixes poden veure perillar la seva seguretat alimentària en els primers anys d’aquesta dècada que acaba de començar.

Els preus viuran un ràpid descens el 2020 per després tornar a créixer lentament en els pròxims anys, tot i que l’impacte serà més gran en productes com lactis o olis vegetals que en els considerats de primera necessitat com l’arròs o els llegums.

Altres plagues 

Però la pandèmia no és l’únic risc que amenaça la producció alimentària, sinó que l’agricultura s’enfronta a altres malalties com la pesta porcina africana, que ha delmat les granges de porcs a la Xina i altres països d’Àsia. També perillen les plantacions africanes per culpa de la plaga de llagosta, que s’està estenent cap al Iemen i l’Iran.

A nivell global, el canvi climàtic farà més intensos i freqüents els desastres naturals, cosa que pot afectar les plantacions i la ramaderia a moltes regions i «augmentar la volatilitat de la producció agrària i els preus».

Un món més carnívor

En els pròxims deu anys, el món s’encamina cap a un consum de carn més gran i un augment de les calories en la dieta, cosa que repercutirà en un augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del 6%, segons es llegeix al document.

En concret els baixos preus de les pastures suposaran un augment de la producció ramadera en un 14% fins al 2029, i aquesta suposarà un 80% del creixement de l’emissió de gasos contaminants al final de la dècada.

«Hem de transformar el nostre sistema cultural alimentari però primer s’ha de transformar la ramaderia», ha advertit amb referència a aquestes dades el director general de la FAO, el xinès Qu Dongyu.

S’espera que la població creixi en 842 milions de persones en una dècada, per la qual cosa el món s’enfronta al repte de donar menjar a tothom: el consum alimentari general creixerà un 15% i el ciutadà mitjà menjarà 3.000 quilocalories al dia el 2029, números similars als d’Espanya actualment.

L’augment de la renda a nivell global permetrà a poblacions que fins ara basaven la seva dieta en els vegetals augmentar el seu consum de carn, especialment en països com la Xina, Corea o el Vietnam i en bona part de l’Àfrica.

Una sensibilitat mediambiental més gran i la preocupació per la salut farà que els habitants dels països rics abandonin progressivament la carn vermella i la substitueixin per pollastre, pescat, verdures i fins i tot insectes.

Abús del sucre a l’Amèrica Llatina 

L’estudi preveu un gran creixement de la producció agrícola a l’Amèrica Llatina, que augmentarà en un 14% en els pròxims deu anys, especialment en cultius com el del blat de moro o la soja, ja que la regió produirà el 54% d’aquest llegum el 2029.

Notícies relacionades

«Quan truquen del banc els dic: ¿Què vols que faci si encara no he cobrat l'erto?»

La població d'Espanya i Itàlia podria reduir-se en un 50% el 2100

Els llatinoamericans consumiran més calories al final de la dècada, i arribaran a les 3.100 quilocalories per dia de mitjana, la major part d’aquestes d’origen vegetal, tot i que amb un predomini important dels sucres en la dieta.

De fet, els habitants d’Amèrica Llatina són els consumidors de sucre més grans del món: mengen 39 quilos per persona i any, molt per sobre dels 24 quilos de mitjana mundial, cosa que ha fet que diferents governs prenguin mesures contra l’augment de l’obesitat provocada per aquest consum.