12 jul 2020

Anar al contingut

TORNADA A L'ESCOLA

Vicent Mañes: «Ens carregarem els principis educatius»

El president de la federació de directors d'escoles públiques adverteix que complir les normes sanitàries genera caos organitzatiu i posa en perill la inclusió

Olga Pereda

Vicent Mañes: «Ens carregarem els principis educatius»

A Miguel Lorenzo

Vicent Mañes és professor d’anglès i director de l’escola Bertomeu Llorens i Royo de Catarroja, a València. Presideix, a més, la federació d’associacions de directors de centres educatius públics d’Infantil i Primària, amb tentacles en sis autonomies. Lluny d’estar de vacances, té una agenda laboral plena de reunions. Algunes de molt tenses. ¿Com tirar endavant el curs 2020-21? ¿Com modificar les escoles per acoblar-se a la normatives sanitàries en temps de Covid-19? El seu optimisme li fa pensar que tot anirà bé. Però la carpeta dels problemes és massa gran. I el mes de setembre és a la cantonada.   

Molts pares i mares estan angoixats davant del curs escolar que ve. ¿Com estan vostès?
Ens estem reunint de manera constant. La setmana passada, amb la ministra d’Educació, Isabel Celaá, a qui transmetem dues idees fonamentals. La primera, és que els directors de centres educatius no som tècnics sanitaris, així que necessitem instruccions clares que condicionin l’organització de les escoles. La segona, és que a Infantil i Primària l’educació ‘online’ no funciona bé. Aquests alumnes necessiten la màxima presencialitat: tots i durant tota la jornada lectiva. A més, li plategem a la ministra altres coses que necessitem.

¿Per exemple?
Recursos personals i materials per a la bretxa digital i social que ha provocat el confinament. Formació d’equips directius, professorat, alumnat i famílies.

La recomanació dels ministeris d’Educació i Sanitat és que grups estables de convivència, les anomenades bombolles de 20 nens, que no es relacionin amb d’altres. ¿Ho veuen possible?
No sé molt bé què farem a les escoles amb assignatures com música, educació física, anglès i l’atenció a l’alumnat amb necessitats especials. Si un sol professor ha d’estar amb ells no podrà moure’s a altres grups. ¿Què passarà amb el menjador, les activitats extraescolars i les entrades i sortides d’alumnes perquè siguin escalonades? Ja sabem que és una situació excepcional, però és un caos organitzatiu. Intentarem donar resposta.

El més setembre està a tocar.
Estem canviant mobiliari, buidant biblioteques per convertir-les en aules i refent grups.

Molts professors estan posant als passadissos dels centres adhesius amb fletxes per evitar aglomeracions. I poc més poden fer.
Esclar, com col·locar dispensadors de gel hidroalcohòlic i alfombretes desinfectants. El mateix que han fet els comerços quan els va arribar la desescalada. Nosaltres tenim més bona voluntat que res més. No som tècnics sanitaris. Hem hagut de donar una solució extraordinària a una situació extraordinària.

¿S’escampa el desànim entre les direccions escolars? ¿Tenen por?
Personalment no. Però molts companys sí que tenen por. Veig directors i directores de centres escolars que es posen a plorar perquè es veuen incapaços de donar una solució al veure que s’enfonsa el seu projecte educatiu. Tenim un alt nivell de responsabilitat. Les coses aniran aterrant. Tot canvia en qüestió de dies, així que a veure què passa al setembre. Pot ser que d’aquí dues setmanes els experts en epidèmies ens diguin que un grup funciona raonablement igual sanitàriament amb 20 o amb 25 alumnes.

¿Què passaria llavors?
Es resoldria el 90% dels problemes que tenim. Estic convençut que moltes coses es replantejaran. Si no, l’escola serà l’únic entorn on els nens funcionaran així. Després aniran al parc i allà no hi haurà grups bombolla que valguin. El mateix a l’acadèmia d’anglès o les classes de futbol. Farem un gran esforç per acoblar-nos a les normes sanitàries. I ens carregarem els principis educatius pels quals fa tant temps que lluitem, com l’atenció als nanos amb necessitats especials, la inclusió. Espero que valgui la pena des del punt de vista epidemiològic.

«Hem deixat recaure sobre l’escola el paper de la conciliació. I això és un error»

La ministra Celaá insisteix que és infinitament més complicat obrir una escola que un bar o una botiga, però els nostres fills necessiten aprendre.
Fixa’t en les teves paraules: necessiten aprendre. Això està bé. La majoria de la gent reclama que obrin les escoles perquè si no no poden treballar. La confusió entre el paper de l’escola com a centre d’aprenentatge i socialització i com a entitat que permet la conciliació és un problema greu. Hem deixat recaure sobre l’escola el paper de la conciliació i això és un error. La conciliació necessita un pla nacional en el qual tingui prioritat la modificació d’horaris laborals. S’ha vist durant aquests tres mesos de nens a casa.

Han deixat d’aprendre moltes coses. ¿Som davant d’un problema seriós?
Els nanos tiraran endavant. ¿Què són tres mesos en la vida d’un nen? Cert és que ara hi ha tres mesos més de vacances. Quan arribi el mes de setembre hauran perdut l’hàbit, però el recuperaran ràpid. Ens centrarem en els factors emocionals. I recuperarem totes les competències que no s’han treballat a les aules des del confinament. A això dedicarem tot el mes de juliol, a adaptar la programació del curs.

¿Es queda vostè sense vacances?
Espero poder agafar-me un parell de setmanes a l’agost. No més.