Coronavirus: com pots dir al teu fill adolescent que compleixi les normes

Després de gairebé tres mesos tancats a casa, els més joves han sortit disparats de casa i han pres places, platges, parcs i pinedes amb moltes ganes de veure i tocar els seus amics. Volen divertir-se. Les imatges han provocat rebuig i preocupació per les aglomeracions i l’absència de mesures de seguretat: distància interpersonal i mascareta. Ja va succeir uns dies abans de la proclamació de l’estat d’alarma i ara les imatges s’han repetit a Barcelona, València, Cadis, Gorliz (Biscaia), Beasain (Gipúzcoa) ... Molta gent es pregunta què tenen els preadolescents i els adolescents al cap per ser tan inconscients. I els assenyalen amb el dit acusador. Mal fet. La ciència demostra que el cervell dels adolescents no és encara prou madur i que la rebel·lia és tan sana i tan normal a aquesta edat com les rebequeries en criatures de tres o quatre anys. Pares i mares tenen un gran repte davant. ¿Estan donant un bon exemple als seus fills? ¿Els fan sermons sobre els riscos del coronavirus o els proven de conscienciar utilitzant el seu mateix llenguatge?

«Els adolescents no són persones madures encara. L’explicació està al seu cervell, a l’escorça prefrontal. Cal esperar fins als 20 o 25 anys per tenir capacitat per desenvolupar l’autocontrol, regular la impulsivitat i prendre decisions més madures», explica Mercedes Bermejo, psicòloga i experta en teràpia familiar amb nens i joves. Els nois i noies a partir dels 12 anys o 13 anys es caracteritzen per voler transgredir les normes, els seus nous referents ja no són els pares sinó els seus iguals i els agrada ser més autònoms. Els sermons no van amb ells, així que la principal recepta per a pares i mares és que donin bon exemple. «No pots esperar que el teu fill respecti les normes si tu ets el primer que queda amb moltes persones en una terrassa o no porta mai mascareta», conclou.

Pares que critiquen les mesures

Els pares i les mares ja no són els primers referents i molt menys els ídols dels seus fills adolescents. Però l’efecte mirall continua sent important. «Es criminalitza els joves que s’estan saltant les normes. Però ¿què passa a casa seva? ¿Quants no deuen tenir progenitors que no fan més que criticar les mesures imposades per les autoritats sanitàries?», es pregunta Francisco Castaño, professor de secundària i orientador professional de pares. Segons el seu parer, els adults han de ser els primers a complir les directrius. Després, han de saber transmetre-les als fills. «No podem obligar, però, sí, conscienciar. Cal entendre que els joves, a més de la seva rebel·lia natural, es caracteritzen per la falta de consciència de risc. El famós ‘a mi no em passarà’. Hi hauríem d’empatitzar. Tots hem sigut joves. Intentem raonar-hi sense pressionar i parlem-los dels riscos sanitaris que tenen els avis amb aquesta pandèmia», explica Castaño, autor de ‘La mejor versión de tu hijo’.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

¿Com adreçar-nos als nostres fills preadolescents i adolescents tenint en compte que hem deixat de ser tan importants per a ells? «Parla-li com si parlessis al teu jo de 15 anys», aconsella Elisa López, psicòloga experta en nens, adolescents i joves. «Per a molts d’ells el confinament no ha sigut tan dur perquè s’han passat gran part del dia connectats a internet, una cosa que no els permetem fer en condicions normals. Si la seva via d’informació són les xarxes, hauríem de parlar-los amb el mateix llenguatge», afegeix. I posa un exemple pràctic: «¿El teu fill s’atabala per portar mascareta? Ensenya-li al mòbil algun vídeo de sanitaris que porten 12 hores un equip de protecció especial per tractar malalts de coronavirus. El seu llenguatge és molt visual, així que aquest missatge li calarà millor. L’objectiu és que empatitzin amb els malalts».

Tots els especialistes insisteixen en la necessitat que la societat no criminalitzi els joves. «Amb això només s’aconsegueix alimentar encara més la seva rebel·lia», explica López, responsable de la web 10enconducta.com. «Els missatges del pare i la mare haurien de ser breus i clars. Els sermons no valen per a res», afegeix Bermejo, que també recomana posar als adolescents les coses fàcils. «Comprem als nostres fills potets de gel hidroalcohòlic perquè se l’emportin a la butxaca», afegeix Bermejo. El seu gabinet va obrir fa un mes la unitat de dol i està impartint tallers a professors de cara al curs escolar que ve. La pandèmia i el confinament no han sortit gratis psicològicament a la població més jove. «Estem veient molts nois amb addicció a la tecnologia i trastorns del son», conclou.