La Policia investiga si la parricida de València va buscar per internet algú per cavar la fossa

Beatriu F. C., la dona empresonada divendres per l’assassinat del seu marit Isaac Guillén, el policia jubilat de Catarroja en situació de discapacitat física greu per una malaltia degenerativa que patia des de feia anys, podria haver intentat buscar algú que cavés, sense saber-ho, la fossa per a la seva víctima, a través d’un anunci a internet, avança ‘Levante-EMV’, del mateix grup editorial que ‘El Periódico de Catalunya’.

Veïns de la urbanització El Coscojar II de Godelleta, on es troba la parcel·la en la qual va matar i va enterrar Isaac el desembre passat, van veure aquest anunci en una coneguda pàgina de compravenda de productes i serveis entre particulars fa «molts mesos», i els va cridar l’atenció perquè a l’anunci apareixia una imatge del terreny llogat a l’octubre per Beatriu F. C. que van reconèixer sense cap mena de dubte.

En el text, es buscava algú per excavar un forat de «dos metres de llarg per un d’ample», segons recorden els testimonis que el van veure, i s’oferia el pagament de 50 euros per aquesta feina. Els va semblar curiós, però, òbviament, no van recórrer a la Policia perquè «en cap moment vam pensar, ni de lluny, que tindria la finalitat que sembla que ha tingut».

Ara, aquest fet ja ha sigut posat en coneixement del grup d’Homicidis de la Policia Nacional de València, que investigarà, sol·licitant informació a la pàgina web a través de la jutge d’Instrucció número 4 de Mislata, qui va contractar l’anunci i quan va ser inserit. En el cas que fos anterior a l’assassinat, podria ser una prova més que la mort violenta d’Isaac Guillén a mans suposadament de la seva dona i amb l’ajuda del fill adolescent d’aquesta va ser un assassinat, ja que demostraria la premeditació i la planificació prèvia.

Tal com ha informat ‘Levante-EMV’, la Policia Nacional sospitava des de l’inici, quan Beatriu F. C., de 41 anys, va denunciar a la comissaria de Xirivella el seu marit per abandó de família, que no se n’havia anat voluntàriament i que el més probable és que li hagués donat mort. La denúncia va ser interposada l’1 de desembre passat. Després, van arribar els missatges que ella mateixa va enviar des del mòbil de la seva víctima simulant una fugida voluntària a la recerca d’algú que l’ajudés a morir.

Res tenia sentit i tot semblava sospitós, però faltava per saber si es tractava, com sembla, d’un assassinat per raons econòmiques –Beatriu ha continuat cobrant la pensió de jubilació per gran invalidesa d’Isaac, de més de 2.000 euros mensuals i tenint accés al compte comú, en la qual hi havia una important quantitat de diners– o si realment era un cas de mort assistida.

Dilluns passat, la sospitosa va donar la clau als investigadors. Van aconseguir seguir-la quan va sortir de casa seva en una furgoneta llogada i així els va portar, sense saber-ho, fins al lloc on havia enterrat gairebé set mesos abans el seu marit: una parcel·la tancada i sense cap edificació, al final d’un camí de la citada urbanització.

Notícies relacionades

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

Albirament d’un OPNI

Quan la sospitosa se’n va anar, després d’una breu xerrada amb la dona de l’amo del terreny, van arribar els agents que la vigilaven i es van entrevistar amb la família. Van descobrir que havia arrendat per 120 euros al mes la terra per a, segons els va explicar, «passar allà l’estiu amb el seu marit». A ell mai el van veure. I a ella, poc. Tampoc els va aclarir mai que ell estigués desaparegut. Ni tan sols aquell dilluns, quan va explicar als amos que havia anat a la parcel·la per descarregar un jacuzzi –la Policia se’l va emportar l’endemà– per a l’estiu. I va mantenir que a la setmana següent pujarien a la caravana per instal·lar-s’hi durant aquests mesos.

Els agents van anotar cada detall. I van saber que eren al final del llarg camí de la investigació quan, al preguntar als amos si havia portat abans alguna cosa allà, els van respondre: «No. Allà l’únic que hi ha deixat és una cadira de rodes». Els policies no donaven crèdit: es tractava de la cadira elèctrica d’Isaac. Ja no es van moure d’allà. L’endemà, van recuperar el cos de la víctima, enterrada just sota d’on estava aquesta cadira.