“Vaig marxar de l’Opus perquè el que hi vaig veure no era cristià”

Abans que agregada de l’organització —fidels cèlibes que, a diferència dels numeraris, poden viure amb les seves famílies o als seus domicilis— l’escriptora explica la seva infància en el si d’una modesta família opusina de set germans. En lloc d’amic invisible, ella parlava amb en Santi, el seu àngel de la guarda; passava les tardes al club amb numeràries eixerides més semblants a María Pombo que a monges, i va caure de genolls plorant davant del televisor quan es va assabentar de la mort de Joan Pau II el 2005, el papa que va canonitzar Escrivá de Balaguer i que va donar a l’Opus Dei el règim particular de prelatura.

Però la innocència del relat es torna fosca a mesura que avança i apareixen el cilici i altres mortificacions corporals com les dutxes amb aigua freda, treballs en centres de l’Obra a canvi de sostre i menjar, sense sou ni cotització, i una por terrorífica a l’altre sexe, que només veu de lluny. “Vaig ser una privilegiada perquè vaig aconseguir ajuda a temps d’una psicòloga externa; van intentar posar-me’n una de l’Opus però m’hi vaig negar”, explica per telèfon Marina Pereda. “He vist gent medicalitzada dins de l’organització i les conseqüències són devastadores”. A qui senti que la seva salut mental perilla i vulgui abandonar l’Opus Dei, els recomana psicòlegs especialitzats de l’AIS (Atenció i Investigació de Socioaddiccions) i altres recursos com AFISE (Associació de Suport a Afectats i Informació sobre Sectes).

Abans de convertir-ho en llibre, Marina Pereda va compartir la seva vivència en una obra de teatre. El 2025 també va participar, juntament amb altres 12 dones, a El minuto heroico: yo también dejé el Opus Dei, la sèrie documental de Mediapro Studio per a HBO Max escrita i dirigida per Mònica Terribas: els missatges i trucades li continuen arribant avui dia, “en un degoteig incessant”, assegura Pereda. “Dones d’entre 26 i 70 anys, de països diferents com Irlanda, Espanya, Mèxic o El Salvador, expliquen les mateixes experiències o molt semblants, cosa que demostra que les pràctiques de l’Opus Dei són sistèmiques i persistents en el temps, no una mala experiència personal com els fan creure”, defensa Terribas.

El comunicat

“Mai no ha existit ‘reclutament’ no informat o forçat, ‘tràfic’ ni ‘reducció a la servitud’ o un ‘sistema abusiu’ per manipular les persones”, va afirmar l’Opus Dei davant l’estrena de El minuto heroico, en la qual no va voler participar amb cap portaveu. “Aquestes afirmacions són una descontextualització de la formació o la vocació que algunes dones van escollir lliurement. Es tracta d’una narrativa impulsada per un advocat argentí i reforçada per diversos experts coneguts”, afegia el comunicat de l’organització.

L’advocat al qual es referien, Sebastián Sal, representa un grup de 43 exnumeràries auxiliars argentines que van treballar com a empleades domèstiques per a l’Opus Dei en “jornades esgotadores sense rebre salari” durant dècades. Segons expliquen, les van captar quan eren menors, amb la promesa d’educació i allotjament: deu d’elles van ser portades des del Paraguai, sense residència legal ni documentació argentina. “La de numeràries auxiliars és la categoria més baixa dins de l’Opus Dei i la més submisa: es dediquen a netejar i cuinar, a les cures, i no existeixen numeraris auxiliars homes. L’Opus anava als pobles a reclutar nenes verges de famílies creients”, resumeix Marina Pereda.

Els càrrecs que es presenten a l’Argentina són de reducció a la servitud i tràfic de persones; la justícia argentina fins i tot va acusar Mariano Fazio, número dos global de l’organització. El cas va arribar al Vaticà: Fernando Ocáriz, prelat de l’Opus Dei, va haver d’explicar el febrer passat al papa Lleó XIV “la perspectiva institucional sobre algunes controvèrsies puntuals a l’Argentina”, va anunciar l’organització, en un moment en què també s’estan estudiant i revisant per part de la Santa Seu els estatuts de l’Opus Dei, un procés iniciat pel papa Francesc el 2022.

Notícies relacionades

Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

Lleó XIV també es va reunir el mes passat durant 40 minuts amb Gareth Gore, autor d’Opus, un llibre molt crític amb l’organització, a la qual acusa de manipulació i maltractament dels seus membres. Segons Gore, el papa el va felicitar pel seu “treball rigorós”, tot i que el Vaticà no va fer cap declaració oficial sobre la visita. S’està movent alguna cosa a l’Església? “En fer el documental, em va cridar l’atenció l’hermetisme, la seva manca de comunicació amb la ciutadania”, sosté Mònica Terribas.

“Els membres de l’Opus Dei no estan preocupats pels estatuts, no és el que regeix la seva vida; allà no hi consta, per exemple, que l’edat mitjana d’ingrés sigui de 14 anys i mig, com passa en la pràctica”, afegeix Marina Pereda. “S’hauria de canviar la jerarquia, però jo crec en la prevenció, en explicar a les famílies què passa allà dins per evitar que els seus fills hi entrin. Crec que els que hem sobreviscut compartim la nostra història”.