Martirio: «El meu personatge surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer»

Un concert en el qual recorre tangos de tots els temps, des dels que va immortalitzar Carlos Gardel, i els que van firmar Enrique Santos Discépolo i els germans Virgilio i Homero Expósito, a creacions d’Astor Piazzolla i Eladia Blázquez. Al faristol hi ha clàssics com ‘Volver’ i ‘El día que me quieras’, així com la sempre vertiginosa ‘Balada para un loco’, de Piazzolla i Horacio Ferrer. «Una de les cançons més difícils que he cantat mai, que naturalitzo perquè surti a través del meu filtre, en una lectura nova».

Teatralitzar les lletres

Ella ja va gravar tangos en alguns dels seus discos, com ‘Naranjo en flor’, a Mucho corazón’ (2001), i es confessa admiradora d’intèrprets com Roberto ‘Polaco’ Goyeneche, Julio Sosa, Edmundo Rivero i María Graña, així com Susana Rinaldi, amb qui va compartir escenari en tres ocasions. «És un gènere que em permet recórrer molts sentiments i emocions, l’esquinç, l’absència... Tot això m’entusiasma, perquè té a veure amb les coses de la copla», explica. «Tot i que, per a mi, la copla és dona, i el tango, home, si bé un i l’altre poden ser cantats per homes i per dones». El tango li permet «teatralitzar les lletres», destaca. «Sempre textos que jo puc subscriure. Jo mai canto el que no em crec».

En la seva nova singladura compta amb un trio de músics molt remarcable: el pianista Jesús Lavilla, molt lligat a la seva trajectòria («tot i que no treballàvem junts des de feia vuit o nou anys»), així com la violinista Olvido Lanza i el bandoneista Marcelo Mercadante. Amb ells desitja gravar aquest repertori en un àlbum en directe. «És una formació en la qual hi ha zero egos, músics que s’estimen i s’admiren». Li posen els fonaments perquè ella desenvolupi aquestes «melodies tan riques en harmonies, tons, melismes». El repertori inclou un tango de Mercadante, ‘¿Cómo sigo?’, que tots dos van gravar en un disc d’aquest instrumentista, ‘Suburbios del alma’ (2007).

Projectar bellesa

Notícies relacionades

Albert Velasco: «Aragó va lluitar per Sixena amb tota l’artilleria i Catalunya amb pistoles d’aigua»

Ágatha la torna a fer grossa

Amb ‘Al sur del tango’, Martirio veu una oportunitat d’«ajudar que la gent connecti amb els seus sentiments a través de l’escenari». Vivim un temps, considera, que «hi ha moltíssima informació, però molt poca reflexió» i que «la ignorància condueix a la por, i la por a la violència». Per això, «posar el cor en les coses, projectar bellesa, pau i amor, és l’única arma que podem tenir».

Aquesta Martirio actual suggereix distàncies respecte a la figura presentada als anys 80, aquella irònica ‘tonadillera’ postmoderna de la ‘Sevillana de los bloques’ («‘con mi chándal y mis tacones, arreglada pero informal’»). «En aquest concert surto amb la meva pinta als cabells i les meves ulleres negres, per descomptat, però tot evolucionat per a l’edat que tinc i per al que estic cantant», cavil·la. «En aquest concert ni m’he vist de tanguera ni em disfresso de cap gènere. És el tango el que ve a mi. El meu personatge va transitant, perquè surt de mi i mai m’ha dit el que he de fer, la qual cosa és meravellosa perquè em permet que tingui la meva parcel·la d’intimitat», apunta la cantant, que planeja una exposició amb els seus vestits i complements. «Vestits, pintes, ulleres, ventalls... Tot això cal ensenyar-ho i hi estic treballant».