Catalunya identifica les millors zones per talar arbres i disposar de més aigua

El Govern de la Generalitat va llançar en plena sequera una iniciativa forestal que va generar un intens debat entre els científics. La proposta consisteix a realitzar gestió forestal (tales puntuals d’arbres en zones específiques) per augmentar la quantitat d’aigua emmagatzemada en embassaments i aqüífers.

Ara, dos anys després i amb les reserves d’aigua al màxim, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació no només manté el pla, sinó que l’ha expandit i detallat molt més a través d’un informe encarregat a experts del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya). Els científics d’aquest centre han estudiat quins territoris compleixen les condicions necessàries per gestionar boscos i millorar la provisió d’aigua.

A partir de l’anàlisi, s’ha elaborat un mapa, al qual ha accedit aquest diari, que apunta a les capçaleres de les conques del Ter, Llobregat, Besòs i Muga com a zones més idònies. Els experts consideren que, amb una gestió adequada i sostinguda en el temps, es podrien obtenir entre 546 i 2.100 metres cúbics addicionals d’aigua per hectàrea a l’any.

Les àrees que, segons el CTFC, presenten les condicions ideals per aplicar aquesta tècnica de gestió són el Solsonès, una part de la Garrotxa i del Ripollès, i també l’oest de l’Alt Empordà i alguns punts del Berguedà, el Vallès Oriental i la Selva. "En aquests llocs, la combinació d’un nivell de precipitacions adequat, una cobertura forestal densa i un sòl propens a la infiltració de l’aigua crea les circumstàncies òptimes per portar a terme actuacions que millorin la provisió d’aigua", afirma María González, responsable del programa de Gestió Forestal Multifuncional del CTFC.

El plantejament d’aquesta pràctica és la gestió forestal ecohidrològica, un enfocament que busca optimitzar la capacitat del bosc per proporcionar "aigua blava"; és a dir, aigua destinada al consum humà, mitjançant la intervenció controlada en els ecosistemes forestals. Per determinar quines zones són aptes per a aquest tipus de gestió, s’han analitzat múltiples factors, entre ells la densitat de la massa forestal, la qualitat del sòl, les precipitacions anuals i la capacitat d’infiltració del terreny.

"No hi pot haver una recepta igual a tot arreu: la gestió forestal per estimular la recàrrega d’aqüífers i vessaments superficials requereix pautes concretes", explica González. La investigadora admet que no totes les zones són viables per a aquest tipus d’intervencions.

Cobertura de més del 80%

L’informe detalla que la massa forestal ha de tenir una cobertura arbòria superior al 80%. A més, les precipitacions anuals han de ser superiors als 380 mm per assegurar que l’efecte de la intervenció sigui efectiu: "A la zona mediterrània, si les precipitacions són inferiors als 400 litres per metre quadrat a l’any, el resultat és mínim o gairebé nul".

Notícies relacionades

La resistència als antibiòtics es dispara en senglars i granges

Adif accelera la tala d’arbres al costat de la via per reduir incidents

Les espècies també juguen un paper crucial en l’èxit de l’estratègia. "Les coníferes (pins) són més útils que els roures i les alzines, que es recuperen ràpidament després de la tala", explica la responsable del programa. En aquest sentit, la tala de pins mediterranis és més efectiva perquè, a diferència d’altres espècies, no rebroten ràpidament després de la intervenció, assegura.

No obstant, el pendent del terreny i el risc d’erosió són factors limitants, tal com advertien científics del CREAF fa poques setmanes. "En zones amb pendents pronunciats, com les ubicades a prop del Pirineu, el risc d’erosió augmenta, cosa que podria reduir l’efectivitat de les intervencions i danyar l’ecosistema", reconeix González.