L’intercanvi de cases per vacances es quintuplica des del 2020: «No només estalvies, viatges d’una altra manera, vius la vida d’altres»

La Laura, el Jordi i els seus tres fills són una família enamorada de l’intercanvi de cases per passar les vacances, un fenomen imparable a Espanya. Amb la inflació i els preus dels hotels i allotjaments cada vegada més cars, és un ‘refugi’ al qual cada vegada més gent va per passar unes vacances sense preocupar-se per la butxaca i que té molts al·licients personals. El mètode, que retratava la pel·lícula ‘The holiday’, protagonitzada per Cameron Diaz i Jude Law, és molt simple: tu em deixes casa teva, jo et presto la meva. Sense intercanvi monetari, sense registres, només pagant la quota de la plataforma que s’utilitza [oscil·len entre 115 i 200 euros anuals per família].

Des de fa vuit anys, la Laura i el Jordi han fet 43 intercanvis sumant els seus propis viatges –ben aviat aniran a Chicago– i les vegades que han rebut altres membres de la plataforma a casa seva. «És veritat que no val per a tothom, t’ha de ser igual que algú vingui a casa teva. Has de ser una mica desprès en aquest sentit. És com si vingués un amic», explica el matrimoni. «La motivació no és només econòmica, és una altra manera de viatjar; en comptes d’anar a un Airbnb, que són tots iguals, d’Ikea, vas a la casa d’algú, veus els llibres que llegeix, el que menja, vius la vida d’altres».

«La gent és molt respectuosa»

Tots dos afirmen que la gent «és molt respectuosa», que no fan res especial tret de deixar-ho tot en ordre a casa seva –faciliten jocs de llençols i tovalloles, això sí– i ordenar les vivendes de destinació quan marxen. Han estat a Budapest, Berlín, Sicília, París, Venècia... llocs algunes vegades inabastables tants dies si haguessin anat d’hotel. «Solem buscar cases de famílies amb nens; la casa és molt important, cal buscar bé, dedicar-hi temps i de vegades trobes que tenen billar, jardí, o una piscina, és emocionant», assenyala el matrimoni, que com la resta de membres fa de ‘cicerone’ de la seva ciutat, fent recomanacions als seus ‘guests’ d’on anar o què menjar. «No s’entaula amistat, però la relació va més enllà de l’intercanvi». D’entre el que més destaquen és l’experiència que viuen els seus fills, ja que aprenen a «adaptar-se, a tenir flexibilitat per viatjar i a tenir respecte per les coses dels altres».

Canvi després de la pandèmia

Cada any el creixement d’aquest microsector és més gran. «Feia 30 anys que creixíem, però la pandèmia va canviar moltes coses», explica Pilar Manrique, portaveu de Home Exchange a Espanya, sobre el ‘boom’ dels últims anys, encoratjat per la «crisi econòmica» que va provocar la covid i que va fer que «arribés molta gent atreta per aquesta manera de viatjar més flexible, que permet estalviar i fa confiança i seguretat. La gent et donava informació del que passava en les seves destinacions, com evitar llocs massificats...».

L’intercanvi de cases, diu, et permet «conèixer» barris, ciutats o pobles «als quals mai t’haguessis plantejat anar» i et fa «sentir com a casa teva», sobretot en cas que les famílies tinguin nens petits. «On vas pots trobar joguines, trones, això és molt còmode», aprecia Manrique, a més de destacar que és una manera de «viatjar més responsable i sostenible en un model que no fomenta l’especulació immobiliària», amb referència a la gentrificació que provoquen els pisos turístics.

El 2025, es van registrar 1.908.768 pernoctacions de Home Exchange a Espanya, un 34% més que el 2024. El 2026, ja se n’han comptabilitzat 751.381, cosa que suposa un increment del 40% respecte al mateix període de l’any anterior. Catalunya és la comunitat on més inscrits hi ha (17.000), seguida d’Andalusia, el País Valencià i Madrid. «Barcelona és de fet la ciutat número u del món per a intercanvi de cases», aprecia Manrique sobre un destí «perfecte» al ser una «ciutat molt internacional, amb platges, molt cosmopolita; Catalunya té una cultura molt hospitalària, en general com a tot Espanya».

Pis amb vista al mar

Entre els usuaris hi ha perfils de tot tipus. Des de la Marta i el Lluís, que fa tres dècades que intercanvien cases, fins a parelles més joves. La majoria són famílies amb nens que troben en aquest model flexibilitat i estalvi. «Nosaltres estem molt contents», admet la Clara, que juntament amb el seu marit i els seus dos fills –de 10 i 13 anys– fa vuit anys que fan intercanvi de casa durant les vacances. Ellsdeixen el seu pis amb vista al mar del barri barceloní del Guinardó i se’n van a conèixer Anglaterra, Holanda o Itàlia o altres ciutats espanyoles. «És una manera de viatjar molt còmoda, que et permet conèixer la ciutat com un veí més, no com un turista. I és molt econòmic, és clar, amb la quota anual, que és el que val una nit d’hotel, viatges tot el que vulguis».

El perfil més estès és el de famílies amb nens petits o adolescents, ja que són prop del 40%. Els nens, explica la Clara, són els que més disfruten. «A Europa hi ha moltes cases amb jardí, i amb llit elàstic, i això als meus els encanta. A més hi ha cases impressionants, de tres o quatre pisos, amb piscina. Pagar per això en un hotel seria impossible».

«Jo soc ambaixadora de Home Exchange i és veritat que hi ha molta gent reticent, et diuen que hi tenen objecció perquè són les seves coses, el seu llit, però jo els dic sempre ‘¿i al llit de l’hotel on vas quanta gent ha dormit?», raona la Clara, que recorda que han disfrutat d’experiències que no haurien viscut de cap altra manera: des de passejar gossos amb veïns a Londres fins a veure guineus a la porta de la teva cuina o cuidar una minigranja «amb conills i cabres» a Itàlia. «És molt autèntic», apunta la Clara.

Un fenomen nascut als anys 50

Depenent de la plataforma – Intervas, Livekindred, Thirdhome...– es poden fer intercanvis simultanis o no, o utilitzar un mètode d’acumulació de punts que pots anar bescanviar i no ha de ser amb la mateixa família que et deixa casa seva. A Intervac sí que és intercanvi directe. Fundada el 1952 per un grup de mestres d’Alemanya i Holanda que buscaven formes econòmiques de viatjar en les vacances, és la companyia degana del sector. «Els socis s’enviaven cartes i fotos de les cases per correu ordinari i es trucaven per telèfon; era tota una experiència», recorda Anna Grossi, portaveu a Espanya d’Intervac, que a tot el món té 20.711 socis, més de 1.900 al nostre país (530 d’actius).

Notícies relacionades

La Marta i el Lluís, 33 anys intercanviant casa per vacances: «És com si un amic et deixés casa seva»

“Vaig marxar de l’Opus perquè el que hi vaig veure no era cristià”

A Intervac ofereixen un contacte «personalitzat». «No creiem en el ‘call center’; és important que els socis tinguin confiança i respondre qualsevol dubte. Som com una gran família, tenim socis fins i tot de segona generació, que van començar els intercanvis quan eren nens». Segons afirma la delegada d’Intervac, malgrat que Catalunya lidera els intercanvis, estan vivint en l’actualitat un auge al nord i sud d’Espanya. «També es fan intercanvis de cotxes i amb adolescents que volen estudiar a l’estranger», apunta.

Com que no és un lloguer vacacional i no hi ha un rendiment monetari, l’intercanvi de cases no computa fiscalment, si bé alguns advocats opinen que podria ser un «benefici en espècie», una cosa que almenys de moment té un difícil enquadrament tributari. «És que els membres no busquen benefici econòmic, sinó emocional, disfrutar de veritat de les teves vacances amb la família», raona Manrique. «Hi ha cert risc que al créixer tant [el fenomen] en comptes de ser un tema de famílies es despersonalitzi, que sigui un intercanvi comercial», adverteix en aquest sentit el Jordi amb referència a la «taxa de neteja» que alguns membres ja apliquen a Home Exchange.