Un exepidemiòleg de l'OMS defensa que l'estat d'alarma «ha funcionat»

Daniel López Acuña, exepidemiòleg de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha defensat que l’estat d’alarma a Espanya, amb la conseqüent limitació de la llibertat de moviment dels ciutadans, «ha funcionat» i ha aconseguit reduir els efectes de la pandèmia de la Covid-19.

«L’estat d’alarma, amb la limitació de moviments, ha funcionat més enllà dels debats polítics. Les dades demostren que ha servit per frenar la propagació de la pandèmia, han evitat un nombre molt superior de morts i més col·lapses en el sistema sanitari», ha argumentat durant la seva compareixença en el Grup de Sanitat i Salut Pública de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats.

Al llarg del seu discurs, el científic ha plantejat una sèrie de mesures per «reconstruir millorant el que existia abans» el Sistema Nacional de Salut (SNS) que, segons el seu parer, «ha evidenciat alguns problemes que venia tenint» per culpa de la pandèmia. En primer lloc, ha reclamat «modificacions en la seva arquitectura i funcionament per reforçar el caràcter federatiu de les seves activitats».

Capacitat executiva

L’expert ha criticat que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), en el qual participen el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, «no té capacitat executiva», així que «no pot adoptar decisions vinculants». «En condicions excepcionals, hauria de comptar amb la capacitat d’acordar decisions vinculants a totes les comunitats o almenys amb la capacitat d’avaluar propostes a la conferència de presidents», ha sol·licitat, i ha reclamat també millorar la compra de productes i material sanitari per disposar d’una reserva estratègica davant un hipotètic rebrot o futures pandèmies.

López Acuña també ha apostat per millorar l’Atenció Primària, que, segons la seva opinió, ha de ser «un pilar fonamental en la reconstrucció del SNS». «Si la sanitat espanyola ocupa un destacat lloc malgrat estar per sota de la mitjana d’inversió europea es deu a l’Atenció Primària», ha recordat, i ha lamentat les «retallades» durant la crisi econòmica iniciada el 2008. En aquest sentit, ha advocat per continuar amb la dispensació de fàrmacs a domicili a pacients crònics, un mecanisme que ja s’ha activat de manera preliminar durant la pandèmia per evitar desplaçaments i, en conseqüència, possibles contagis.

De la mateixa manera, ha apuntat a una altra «debilitat estructural» del sistema sanitari espanyol: els serveis de Salut Pública. Dins d’aquest apartat, ha demanat una «revisió exhaustiva» de l’ordenament jurídic perquè, «més enllà de l’estat d’alarma», el Govern compti amb eines «per garantir la salut dels ciutadans». També ha instat l’Executiu a crear una Agència Estatal de Salut Pública, una cosa que també han reclamat altres compareixents en la Comissió.

L’epidemiòleg ha criticat les «retallades, externalitzacions i privatitzacions» que es van produir durant la crisi, que al seu parer «van augmentar les inequitats i van debilitar la capacitat de resposta a desafiaments com el coronavirus». «Convé recordar que la despesa pública en sanitat es troba per sota de la mitjana de la UE, estancada des de fa diversos anys. Si alguna cosa ha quedat clara durant la pandèmia és que gastar en salut no és una despesa, sinó una inversió fonamental», ha defensat.

Més importància de la UE

A nivell europeu i internacional, ha assenyalat que «fa falta molta més capacitat d’acció col·lectiva per part de la UE en matèries relacionades amb la seguretat sanitària». «És una cosa que ha de ser revisada. Crec personalment que en la fase de resposta inicial de la pandèmia va quedar curta, en part per infravaloració del virus i per excessiva cautela amb les sobiranies nacionals», ha argumentat.

Per això, de cara al futur, considera que tant la UE com l’OMS han de produir una «revisió estratègica amb instruments més d’acord amb la complexitat de pandèmies que no respecten sobiranies nacionals ni territoris específics». «Cal donar més força al reglament sanitari internacional, però això implica cedir sobirania nacional, i no tots els estats membres estan en aquesta tessitura», ha afegit.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

En última instància, ha advertit que el virus «no ha desaparegut». «No podem pensar que per l’arribada a la nova normalitat ja no és allà, seria tapar el sol amb un dit. No s’ha de baixar la guàrdia i cal estar molt pendents de potencials rebrots que es poden produir per importació de casos davant la reobertura de fronteres», ha exposat.

Segons la seva opinió, aquesta vigilància no passa, en cap cas, per fer tests a tota la població: «Això cau per si sol davant d’una seroprevalença del 5%. Seria un desaprofitament de recursos que no repercutiria en beneficis». No obstant, sí que ha reivindicat fer «tres o quatre milions» de proves a treballadors en primera línia contra la Covid-19, en residències i a sospitosos i contactes de casos: «Això sí que té tot el sentit del món».