12 jul 2020

Anar al contingut

Desastre mediambiental

La factura ecològica al Mar Menor: aigua de sopa verda

Activistes, científics i autoritats demanen una actuació decidida i conjunta per revertir el deteriorament d'un ecosistema únic

L'estat de les platges de l'albufera murciana torna a ser nefast per als banyistes per quart estiu consecutiu

Belén Pardo

La factura ecològica al Mar Menor: aigua de sopa verda

El Mar Menor afronta l’estiu en males condicions per als banyistes a causa de la nefasta situació de les seves platges. Gairebé cent operaris han retirat 500 tones d’algues i matèria orgànica en descomposició en els últims dies. Però l’espuma que arriba a la vora continua sent marró en lloc de blanca i arrossega munts de bava verda nauseabunda i fang. Per quart estiu consecutiu les platges dels municipis murcians del Mar Menor es queden sense les banderes blaves que certifiquen els litorals en bon estat ambiental. 

Per al catedràtic d’Ecologia i portaveu del Comitè Científic del Mar Menor, Ángel Pérez Ruzafa, la llacuna segueix sota una pressió extrema per l’entrada contínua d’aigües dolces o de salobres amb altes concentracions de nutrients. «Això fa que el perill de patir una crisi distròfica [excés de nutrients de procedència humana que generen massa algues] sigui molt alt amb l’arribada de les temperatures pròpies de l’estiu», detalla.

En els últims dies, el nivell freàtic vessa i això duplica les entrades d’aigua i nutrients en comparació amb el 2016, quan es va trencar l’ecosistema i es va produir la famosa sopa verda. L’entrada contínua d’aigua ha abaixat la salinitat i, en aquestes condicions, el risc que falti oxigen en el fons és elevat, especialment en condicions de calma.

Les platges de Los Urrutias estan tancades al bany des de fa dies per la Direcció General de Salut Pública al sobrepassar els límits de llot en descomposició i la presència d’algues en putrefacció en sorra i aigua.

Aquesta és una de les zones més afectades per la desembocadura de la rambla d’El Albujón i fa anys que diferents plataformes en defensa del Mar Menor en denuncien el deteriorament progressiu. «La desídia política i la mala gestió al sector de l’agricultura, que permet l’abocament de tota mena de contaminants, han destruït un ecosistema únic», afirma Ana Pineda, representant de la Plataforma de Los Urrutias. «Hem passat de ser un poble familiar que tenia de tot a ser una localitat de vivendes infravalorades que tendeix cap a la despoblació».

Carolina Riviere, integrant de Por un Mar Vivo, denuncia que «aquest tresor natural és mort a causa dels 25 anys d’especulació immobiliària incontrolada que han originat les riuades i també de les explotacions agrícoles sense control que aboquen els nitrats».

El Conseller d’Agricultura i Medi Ambient de Múrcia, Antonio Luengo, confirma que els paràmetres del Mar Menor han empitjorat i insisteix en la urgència de posar en marxa les mesures incloses en el pla d’eliminació d’abocaments, especialment les relacionades amb aquestes infraestructures. El conseller destaca els nivells preocupants de clorofil·la, el registre de la qual empitjorarà amb la calor, i de salinitat, molt inferior a la del Mediterrani: 30 grams per litre quan hauria d’estar en 43. També ha descendit la concentració d’oxigen i incrementat el grau de terbolesa.

Luengo exigeix al Ministeri per a la Transició Ecològica el bombatge urgent des de la rambla d’El Albujón i que anomeni un Alt Comissariat per al Mar Menor que coordini totes les actuacions de recuperació de la llacuna salada.

 La llei de protecció, una esperança 

El pròxim mes de juliol l’Assemblea Regional de Múrcia podria donar llum verda a la Llei del Mar Menor, amb la vocació de recuperar l’ecosistema. El projecte jurídic aborda molts temes. Entre els urgents destaca una gestió intel·ligent i amb visió de futur de l’activitat agrícola. O mesures per a la millora de l’activitat: bones pràctiques agrícoles, ús adequat d’abonaments, instal·lació de tanques i regulació de cicles de cultiu. Res d’això serà possible, no obstant, si no es té una regulació de les aigües residuals urbanes ni un sistema de depuració solvent. 

Una altra imatge capturada a Lo Pagán, al Mar Menor /belén pardo

En el fons no és un problema de lleis sinó de ganes d’actuar. Les diferents administracions s’han de coordinar. «S’ha d’acudir a Europa si és necessari, però amb un pla conjunt», destaca Pérez Ruzafa, que llança un missatge d’optimisme. «Si les coses es fan bé, l’ecosistema pot remuntar, perquè les llacunes costaneres són sistemes molt dinàmics, amb una gran capacitat de recuperació. El Mar Menor ja ho va fer el 2018 i pot tornar a fer-ho. Però és fonamental que es tallin les entrades d’aigua i no s’executin mesures inadequades a les seves costes o als canals de comunicació amb el Mediterrani», assegura aquest científic.

Diligències del ‘cas Talpó’ 

El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Múrcia ha ordenat practicar analítiques a 51 pous que podrien haver sigut utilitzades per algunes empreses agrícoles investigades a les diligències conegudes com a ‘cas Topillo’ per abocament al Mar Menor.

S’investiga la possible realització d’abocaments contaminants procedents de l’ús de dessalobradores il·legals que captaven aigües dels aqüífers del camp de Cartagena contaminada per nitrats. Estan imputats diversos alts càrrecs del govern regional i mig centenar d’agricultors i societats agràries. La quantitat de nitrats abocada al Mar Menor durant l’últim any hidrològic està quantificada en 1.575 tones, amb una mitjana diària de 411 quilos.

Temes: Ecologia