espècies en perill

El dramàtic estrès del Mar Menor

La llacuna afronta un procés de degradació que s'ha cobrat la mort de tres tones de peixos

La terbolesa de les aigües amenaça de destrossar la biodiversitat d'un ecosistema únic a Europa

zentauroepp50385031 graf9822  san pedro del pinatar   murcia   13 10 2019   apar191015133428

zentauroepp50385031 graf9822 san pedro del pinatar murcia 13 10 2019 apar191015133428 / Marcial Guillen

4
Es llegeix en minuts
Belén Pardo

El Mar Menor, una llacuna salada formada en l’era terciària i caracteritzada per la seva gran biodiversitat terrestre i marina, viu una situació dramàtica des de fa anys, agreujada últimament pels 60 hectòmetres cúbics d’aigua dolça que van entrar en el seu interior pels efectes de la gota freda del setembre passat. L’aigua i les tones de fang abocades en aquest

mar tancat i poc profund han generat una bossa d’aigua sense oxigen que ha ocasionat la mort de 3.000 quilos de peixos i altres animals marins, entre els quals dorades, llobarros, anguiles, mabres i llagostins.

La fauna d’aquest ecosistema està sotmesa a un estrès màxim perquè les aportacions d’aigua han provocat que la salinitat del Mar Menor continuï molt baixa, que la terbolesa es mantingui en paràmetres alts i que la temperatura no pugi. Aquests factors han posat la fisiologia dels organismes vius al límit perquè aquestes aigües tèrboles impedeixen que puguin alimentar-se o respirar, ja que se’ls incrusten partícules a les brànquies, segons Ángel Pérez Ruzafa, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Múrcia, qui va afegir que sobreviuran els més forts, tot i que va descartar que vagin a desaparèixer espècies completes.

Un abans i un després

L’escandalosa fotografia de milers de peixos morts a la platja de Lo Pagán marcarà «un abans i un després en la recuperació del Mar Menor», segons va anunciar el president autonòmic, Fernando López Miras, després de la reunió d’urgència del Consell de Govern, tot i que va assegurar que ningú és responsable d’aquesta situació i no va avançar el temps necessari per a la recuperació d’aquest ecosistema únic a tot Europa.

El Mar Menor murcià té una superfície de 170 quilòmetresquadrats i una profunditat mitjana de quatre metres

. Aquesta escassa profunditat ha afavorit la suau temperatura de l’aigua, la concentració de sals i iode, reconeguts pel seu valor terapèutic, i la presència d’una fauna piscícola i flora especifica que feien d’aquest enclavament marí un lloc ideal. Comprèn 73 quilòmetres de costa en quatre municipis: San Pedro del Pinatar, San Javier, Los Alcázares, i les platges de Cartagena de Los

Urrutias, Los Nietos, Illes Menors, Platja Honda, Mar de Cristal, i La Manga del Mar Menor. Es tracta de la llacuna costanera més gran del Mediterrani occidental.

La ’sopa verda’

Fa una dècada, la comunitat científica va alertar del deteriorament progressiu de l’enclavament, ocasionat per la sobreexplotació agrícola i aqüífera així com l’abandó de l’Administració a l’hora de fer front a aquesta decadència, que fins al 2016 no va començar a ser presa en consideració. Els ecologistes van denunciar l’augment de la terbolesa de les aigües de la llacuna, per les agressions que rep, en forma de contaminació, que van desembocar en l’anomenada’sopa verda’ generada per la matèria orgànica i que va provocar la desaparició de gairebé el 85% de la prada submergida de la llacuna, a més del procés d’eutrofització provocat per fertilitzants químics procedents de l’agroindústria intensiva en el camp de

Cartagena, la proliferació de pous il·legals i l’existència de centenars de

desalobradores els abocaments dels quals acaben al Mar Menor. Des d’aleshores la

recuperació del Mar Menor ha anat fluctuant sense grans avenços i diferents veus han demanat un pla per a aquesta llacuna igual com hi va haver un’pla Prestige’.

A més dels abocaments que provenen de l’agricultura, els problemes que afecten el Mar Menor són de diferent i variada índole, entre els quals una construcció desmesurada que ha massificat el turisme sense previsions per evitar els abocaments urbans al Mar Menor; la manca d’unes infraestructures que recullin tots els residus i evitin la seva arribada al mar, així com deficiències a la xarxa de depuració d’aigües, que produeixen desbordaments per pluges i acaben a través de rambles o canals al mar, i sobretot les aportacions d’aigües procedents de regadius contaminades per nitrats i salabroses del dessalatge, en la seva gran majoria il·legal.

Bombatge d’aigües

Per al Govern regional, el Mar Menor té solució. En aquest sentit és prioritari que la Confederació Hidrogràfica del Segura iniciï el bombatge d’aigües de la rambla de l’Albujón, eviti l’arribada d’abocaments d’aigua dolça amb un alt nivell de nitrats i disminueixi el nivell freàtic de la zona.

Es redactarà un decret llei de protecció integral del Mar Menor amb l’objectiu de recuperar el territori com més aviat millor. L’Executiu autonòmic demanarà al Gabinet central que declari el Mar Menor com a zona d’actuació especial i l’aprovació d’un decret de mesures urgents.

Descens del turisme

Notícies relacionades

El deteriorament del Mar Menor al llarg dels anys ha comportat un descens de turisme en els municipis i una disminució en el lloguer de vacances, als quals s’ha unit la negativa a consumir peixos de la zona per la seva possible mala qualitat nutricional. Tota aquesta problemàtica requereix mesures urgents i tractaments efectius que

permetin preservar la naturalitat i la integritat ecològica de l’ecosistema i recuperar-lo del deteriorament produït, altrament la joia de la corona turística de Múrcia quedarà reduïda a una bassa.