¿Què està passant amb les xifres del coronavirus?

Des de fa uns dies, les xifres diàries de l’epidèmia de coronavirus estan provocant un gran desconcert pel contrast existent entre les que dona el Ministeri de Sanitat i les que faciliten per la seva banda les comunitats autònomes. ¿A què es deuen aquestes discrepàncies? ¿Quin recorregut fan aquestes dades? 

L’11 de maig va entrar en vigor la nova estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició de la pandèmia de Covid-19, amb la qual ha canviat el sistema amb què Sanitat venia recopilant i traslladant les dades de les diferents comunitats per adaptar-la a l’evolució epidemiològica. 

Les xifres de la discussió

Fins aquest dijous, el nombre de morts ascendeix a 27.128, segons el càlcul del Ministeri de Sanitat. Una sèrie històrica que serà actualitzada d’aquí uns dies, quan les autonomies concloguin la validació de les dades de la pitjor part de la pandèmia. 

Les discordances no es donen només en el nombre de defuncions, sinó que s’estenen al d’hospitalitzacions i ingressos a l’uci. Però les xifres de morts són, com diu el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, les que «fan» més mal. 

Són els morts per coronavirus amb un diagnòstic positiu confirmat. Dues xifres han disparat també les alarmes. La informació que aporta el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) a partir de les dades de registres civils, que indica que, entre el 17 de març i el 25 de maig, s’han produït 43.000 morts més de les esperades estadísticament per a aquesta època de l’any, cosa que suposa un increment d’un 42 %. 

I l’Institut Nacional d’Estadística (INE), segons el qual les defuncions estimades a Espanya durant les 21 primeres setmanes del 2020 (fins al 24 de maig) ascendeixen a 225.930, un 24,1% (43.945) més respecte al mateix període del 2019. 

Simón ha explicat una vegada i una altra que la xifra no és ni de lluny definitiva, que cal esperar la validació de les comunitats i que ja hi haurà temps –quan s’estudiïn els certificats de defunció amb la causa de la mort– per depurar i definir la sèrie històrica. 

Sanitat està preocupada ara, per damunt de tot, per l’evolució de la pandèmia i el control ràpid i efectiu dels brots que es produeixin i són aquestes dades –els nous contagis i la seva vigilància– les que centren l’atenció dels tècnics de salut pública. 

L’estratègia de diagnòstic, vigilància i control

El nou sistema es va estrenar dues setmanes després per donar temps a les autonomies a aclimatar-se als nous indicadors exigits amb l’objectiu d’obtenir una informació individualitzada de cada cas, ara que poden verificar i validar millor les dades a l’haver rebaixat la pressió assistencial. 

Així, des del dilluns 25 de maig, el Ministeri informa com a novetat dels casos diagnosticats el dia previ i en els últims 7 i 14 dies, els confirmats amb inici de símptomes una setmana i dues setmanes abans, així com les hospitalitzacions, ucis i defuncions en set dies, les comunitats han de reportar aquesta informació, entre d’altres, abans de les 12.00 hores. 

Però l’estrena va coincidir amb la «desaparició» de gairebé 2.000 morts del còmput global, una cosa que Fernando Simón va atribuir a què s’havien eliminat casos que estaven duplicats o que no complien amb la definició de cas, entre altres criteris. Des d’aleshores, no han fet més que succeir-se les discrepàncies. 

¿Com és possible, per exemple, que durant més d’una setmana el Ministeri no hagi canviat el global de morts de Madrid quan la mateixa comunitat va informar de 12 morts d’un dia per l’altre? ¿O que durant dues estadístiques seguides Sanitat mantingués la mateixa xifra de defuncions totals quan Castella i Lleó l’havia traslladat dos de nous que no es van incloure? 

Tal com ha precisat diverses vegades el responsable del CCAES, les sèries es mantindran congelades i només es modificaran quan es produeixi una mort el dia anterior; i així serà fins que totes les comunitats aconsegueixin actualitzar les seves sèries, una cosa que confia que sigui «qüestió de dies». 

Com es consignen les dades

El Ministeri de Sanitat aclareix a Efe que són les comunitats les que introdueixen les dades, individualitzades, a través de l’eina de vigilància SiViEs que gestiona el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III; i són aquests els que utilitza el CCAES per mostrar l’evolució a través de les actualitzacions diàries. 

Amb el que pot passar que si una comunitat notifica un nou nombre de morts però no n’assigna cap el dia previ, no constarà en el balanç diari de Sanitat. 

El mecanisme de registre de les defuncions ha sigut semblant al llarg de tota l’epidèmia, però amb el nou sistema «han canviat molt els temps que es tarda a fer el procés», ha admès Simón. 

Ahir ho explicava així: quan una persona identificada com a cas és hospitalitzada «cal tornar de nou a la seva història clínica, a la seva fitxa de notificació, i incloure-hi la data. És un acte que s’ha de fer en cadascun dels serveis de salut pública de les comunitats». 

I si posteriorment és ingressada en una uci, «de nou cal tornar a la seva fitxa i anotar la data en què es realitza l’ingrés». En alguns llocs aquest procés està pràcticament automatitzat, però la data cal introduir-la «de totes maneres, ja sigui buscant la fitxa, ja sigui combinant bases de dades». Si no es fa, no constarà en l’estadística. 

En cas de produir-se la mort, cal tornar a acudir a la fitxa del pacient, bé sigui a la base de dades de l’hospital, de primària o de salut pública, segons estigui establert en cadascuna de les comunitats, o simplement en la història clínica, i anotar la data de la defunció. 

Són els casos previs a l’11 de maig els que poden implicar més retards, ja que el que cal actualitzar són les dades anteriors a aquell dia, que és quan les comunitats estaven més sobrecarregades. 

Pot passar, a més, que algunes tinguin problemes per actualitzar aquestes fitxes anteriors al nou sistema de vigilància i donin una xifra de morts sense la data de defunció. «Ho faran, se sabrà. Els morts es coneixeran tots, però en alguns moments podem tenir un petit retard», va justificar. 

Els obstacles en les validacions

Hi ha altres obstacles que poden entorpir la recopilació diària de les dades; des de la Conselleria de Sanitat canària expliquen a Efe que la plataforma utilitzada també inclou altres malalties de declaració obligatòria, cosa que segons el seu parer pot suposar un problema perquè aquestes patologies, que ja es notificaven abans, solen tenir un nombre relativament baix de casos, però amb la irrupció de la Covid se’n manegen desenes de milers. 

Alguns retards en l’abocament de la informació podrien derivar-se també del gran volum de dades i el detall amb què han de proporcionar-los ara, tot i que les Canàries insisteixen que ho fa a temps real. 

I s’hi uneix que el mètode actual està basat en el número de la targeta sanitària, i no totes les comunitats tenen desenvolupat el sistema de la mateixa manera. 

Els morts, il·lustren a Efe al País Valencià, s’identifiquen a través de la informació que consta a l’enquesta epidemiològica. Per a cada persona s’omple un formulari, que entre les seves variables inclou la defunció i la data. Les variables sol·licitades pel Ministeri s’envien diàriament, juntament amb una actualització de dades endarrerides. 

La seva notificació es pot produir de diverses maneres: amb informació dels centres hospitalaris públics, la dels privats –que comuniquen directament els casos de persones mortes, però no sempre el dia mateix de la defunció; i l’elaboració i seguiment de les enquestes epidemiològiques, una via amb què succeeix de vegades que es notifiquen casos de persones mortes que van morir dies enrere. 

En el sistema utilitzat allà, l’aplicació AVE (Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica), totes les enquestes estan identificades amb nom i cognoms, número SIP (el número de targeta sanitària), el d’història clínica (si procedeix), data de naixement i domicili. 

Notícies relacionades

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Catalunya acollirà ‘vacances en pau’ per a 30 nens ucraïnesos

Però aquestes dades no són les que es comuniquen diàriament, sinó que aquest sistema utilitza un codi d’enquesta unívoc (que pertany a una sola persona), que és el que es trasllada. 

Davant aquesta situació, Castella i Lleó, que sempre ha mostrat les seves reticències sobre la manera de comptabilitzar, creu que hauria de ser el Registre Civil la referència a l’hora de calcular les morts, per això ha demanat que aquesta institució pública agiliti els seus treballs.