Toc de queda, llei més severa i pares responsables: França busca tallar d’arrel la creixent violència juvenil

La llei Attal, promulgada al juny, busca reforçar l’autoritat del sistema judicial sobre els menors infractors, oferint diverses eines a les autoritats per aturar el problema de la creixent delinqüència juvenil. Una llei que, tot i que va néixer el 2023 després dels disturbis ocasionats per la mort del menor Nahel en mans d’un agent després de saltar-se un control policial, prova de donar resposta a un debat que no és nou, però sí més visible. 

En les últimes setmanes, els enfrontaments entre la policia i grups de joves a diverses zones de França ha obligat alguns ajuntaments a decretar un toc de queda als menors perquè no puguin deambular pels carrers de nit si no és acompanyats d’un adult autoritzat. Una mesura que ha dividit l’opinió pública, ja que alguns dubten que sigui una solució efectiva.

Tot i que el nombre de menors implicats en delictes ha disminuït un 16 % des del 2016 —passant de 274.000 a 228.000 l’any 2024, segons el Ministeri de l’Interior—, les agressions protagonitzades per adolescents són cada cop més violentes i més freqüents. Les xifres del 2024 són preocupants: els joves d’entre 13 i 17 anys van ser responsables del 31 % dels robatoris amb arma, del 35 % dels robatoris sensearma i del 28 % de les sostraccions de vehicles. A aquestes xifres se sumen les agressions sexuals; un de cada quatre detinguts per aquests delictes era menor d’edat.

Més seguretat a les escoles

Números que es transformen en noms propis i en casos que han alimentat la mediatització d’aquest problema. El desembre passat, Abass, un jove de 16 anys, va ser apunyalat a la sortida de l’institut Rodin després d’una baralla entre estudiants de secundària. Unes setmanes després, el 24 de gener, l’Elias, de 14 anys, va ser assassinat a ganivetades per dos adolescents després de resistir-se al robatori del seu telèfon mòbil. L’abril d’aquest any, una altra menor moria apunyalada per un company de classe a Nantes. 

Aquest tipus de successos s’han convertit en un habitual en la premsa francesa i han obligat les escoles a augmentar la seguretat i dur a terme registres a les portes dels centres escolars, una cosa que recorda els protocols de seguretat de les escoles nord-americanes. Però les agressions no es limiten a l’entorn escolar. Al juliol, a Besiers, un policia va ser greument ferit pel llançament de material pirotècnic després d’una emboscada d’un grup de joves . Dies després, a Limoges, nou agents també van quedar ferits en un incident similar. La resposta governamental ha sigut contundent: desplegament d’antiavalots i els esmentats tocs de queda per a menors. Unes mesures que ja han adoptat una desena de municipis francesos i que alguns ja han anunciat que estendran durant tot l’estiu.

Les autoritats es reiteren en les xifres; «el nombre de menors davant la justícia ha baixat un 25%, però els actes són més violents i més mediatitzats», justifiquen. No obstant, no hi ha un consens sobre quin és l’origen d’aquesta recrudescència de la violència: ¿les xarxes socials, les «guerrilles urbanes» o la falta de control parental?

Les xarxes socials 

Des de fa anys, el president Emmanuel Macron ha posat sobre la taula en diverses ocasions la problemàtica relació que tenen els joves francesos amb les xarxes socials. Un espai que s’ha convertit en una arma de doble tall: s’hi produeixen situacions d’assetjament, bullying i agressions, però també genera un efecte crida per provocar aldarulls, com va passar a la darrera final de la Champions.

Hores abans que el PSG s’alcés amb la seva primera copa de Campions d’Europa, desenes de joves penjaven vídeos a les xarxes socials, on avançaven les seves intencions: «Aquesta nit els Camps Elisis creixeran», deia un a Tiktok. «Noies, tingueu cura aquesta nit», deia una altra adolescent a la mateixa xarxa social. En efecte, després de la victòria de l’equip parisenc, els carrers de tot França se sumaven en un estrany festeig de violència i saquejos de comerços , que deixaven prop de 500 detinguts, majoritàriament menors, i dos morts. 

Després dels disturbis, titllats pel mateix ministre de l’Interior, Bruno Retailleau, com el «salvatgisme d’una minoria d’esbirros», majoritàriament «guerrilles urbanes», el debat va tornara ocupar hores de tertúlia i columnes d’opinió, si és que en algun moment van deixar d’ocupar-les. 

En les últimes setmanes, Macron ha promès prohibir l’ús de les xarxes socials a menors de 15 anys si això no succeeix a nivell europeu. Per al president, aquesta prohibició seria " totalment factible " en imposar els sistemes de verificació d'edat ja existents a França en llocs de contingut pornogràfic. «Hem tingut una epidèmia des del 2015 a tots els països on les xarxes socials estan obertes als joves. Tenim una epidèmia de problemes de comportament, tenim una epidèmia de violència »,va declarar recentment durant la seva visita a la fira VivaTech a París.  

No només les autoritats han declarat una guerra oberta contra les xarxes socials. A principis d’any, set famílies franceses van denunciar TikTok després del suïcidi dels seus fills, per encoratjar els menors a treure’s la vida després de descobrir al telèfon de les víctimes vídeos que promovien mètodes de suïcidi, tutorials o comentaris d’assetjament d’altres joves que els incitaven a acabar amb les seves vides. Contingut que va esquivar qualsevol filtre i bloqueig de la plataforma.

Les bandes i «guerrilles urbanes» 

Per al sociòleg Marwan Mohamed, investigador del CNRS i autor de ‘Y a embrouille:’ Sociologia de les rivalitats de barri’, l ’explicació sobre el motiu de la creixent violència dels joves és més complexa: «Encara desconeixem els motius reals darrere de les recents violències. S’estan duent a terme investigacions. La violència podria tenir el seu origen en un altre fenomen», explica el sociòleg. 

No obstant, per al ministre de l’Interior, les xarxes socials són un «catalitzador d’odi i violència», però també són un espai que enalteix discursos vinculats amb el narcotràfic i amb les bandes urbanes, que atrapa «joves aturats , sense referents i units en el seu odi a França i a l’autoritat», va afirmar. 

Les ja batejades per l’Estat com a «guerrilles urbanes» són grups de joves organitzats, en la seva majoria menors d’edat, que ataquen les forces de seguretat amb pirotècnia, còctels molotov i trampes molt ben preparades. Emboscades que en ocasions freguen la desgràcia, com el cas de Besiers. Per això, diversos municipis han optat pels tocs de queda per a menors, tot i que el sindicat policial Unité creu que la restricció de moviments «no és una solució duradora al narcotràfic». Segons Unité, aquestes bandes utilitzen els menors com perfectes actors per al soudeig o la feina bruta, fins i tot de vegades «disparen la gent amb impunitat, a plena llum del dia».

Davant l’evolució d’aquestes pràctiques i la impunitat dels joves davant la justícia, la lleide menors,aprovada recentment per l’Assemblea Nacional, inclou mesures com la compareixença immediata davant un jutge per a aquells menors de 16 anys que hagin comès delictes greus, no aplicar atenuació de la pena a majors de 16 anys autors de fets greus o reincidents, i condemnar els pares responsables d’aquests joves delinqüents. 

Absència parental

Per al Govern, la solució passa per «restaurar l’autoritat a tots els nivells: a la família, a l’escola i als carrers», però en especial, fer «responsables els pares dels seus fills», com ja va declarar Macron el 2023: «La República no té per vocació substituir-los». 

Per això, a més de donar eines a les prefectures per instaurar un toc de queda de menors durant les nits d’estiu, els pares seran legalment responsables dels delictes que cometin els seus fills. 

Notícies relacionades

Les pluges torrencials deixen més de 230 morts i centenars de desapareguts al Pakistan i l’Índia

Afganistan: un any de la victòria talibana

El text crea una nova circumstància agreujant aplicable al delicte d’evasió parental de les seves obligacions legals envers un menor, és a dir, quan un menor cometi un delicte, els pares seran castigats amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó i multes d’entre 7.500 € i 45.000 €, depenent de l’historial i la reincidència del jove. A més, es procedirà a la suspensió de qualsevol ajuda social que rebi la família, inclosa l’habitatge social.

Aquestes mesures divideixen l’opinió pública. Per a les diferents associacions de defensa dels drets de la infància, aquestes lleis estigmatitzen els menors, criminalitzenla pobresa i assenyalen encara més les famílies vulnerables, ja que, la majoria de «tutors absents» són famílies monoparentals amb dificultats per arribar a final de mes. A més, insisteixen que l’arrel del problema és una mica més profund que no es resoldrà culpant els pares.