Mor l’expresident d’Aragó Javier Lambán

Casat, amb una filla i dues netes, Lambán era llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Saragossa. Fa anys que l’expresident autonòmic enfrontava una complicada situació sanitària. El 2021 va anunciar que patia un càncer de còlon, malaltia que es va anar agreujant amb el pas del temps, però que no va impedir que exercís amb normalitat la seva feina com a president fins a les eleccions del maig del 2023. Posteriorment, amb la publicació de les seves memòries, ‘Una emoción política’, Lambán va revelar que patia esclerosi múltiple des del 2010.

El 2015 es va convertir en president del Govern d'Aragó. El seu propi partit, el PSOE, i Podem, CHA i Izquierda Unida van recolzar un projecte polític que el socialista va fonamentar a recuperar els serveis socials i invertir el camí de les retallades que el PP va obrir després de la crisi del 2008. Una legislatura difícil, en què només la CHA es va integrar dins del Govern autonòmic, i en què Lambán va suar moltes de les decisions que va haver de prendre, a causa de la força que va assolir Podem a l’arc parlamentari, amb 14 diputats.

Amb la lliçó apresa i l’aritmètica més favorable, Lambán va optar pels pactes per a la seva repetició al Pignatelli. El quadripartit va sortir a escena i, aleshores, tant Podem com el PAR es van incrustar en un Govern liderat, una vegada més, pels socialistes. José Luis Soro, com el 2015, Maru Díaz i Arturo Aliaga van ser els noms lluny de les sigles del PSOE que van recolzar Lambán, que va traslladar la discussió parlamentària al si del Consell de Govern. 

Gran carrera política

Abans de ser la cara visible del Govern d’Aragó durant gairebé una dècada, la carrera política de Javier Lambán va començar des de la base de les institucions. El primer pas va ser al seu Ejea de los Caballeros natal, localitat a la qual sempre va estar lligat i que mai va arribar a abandonar.

Lambán es va estrenar com a regidor i segon tinent d’alcalde el 1983, amb 26 anys. Responsable de Cultura en una primera legislatura dins de l’equip de Govern, va passar a l’oposició el 1987, quan va actuar com a portaveu del PSOE al consistori. Ho va ser només durant quatre anys, el temps que van trigar els socialistes a recuperar l’alcaldia. Entre 1991 i 2007 va exercir com a primer tinent d'alcalde. A partir d’aquell any, i durant dues legislatures, Lambán va complir «el seu primer somni polític» i es va convertir en alcalde d’Ejea.

Si bé el seu pas a la política autonòmica va tenir lloc el 2014, la seva projecció es deixava veure des de molt abans a nivell provincial. El 1991 va ser elegit pel PSOE per representar el seu partit a la Diputació Provincial de Saragossa. Una institució, la DPZ, que també va presidir durant tres legislatures, entre 1999 i 2011. 

L’últim capítol de la seva carrera institucional el va escriure des de la Cambra Alta. Lambán va ser nomenat senador per designació autonòmica després de les eleccions del maig del 2023. El socialista va canviar la butaca presidencial del Pignatelli per un escó al Senat, una institució que va rebutjar en diverses ocasions i a la qual va admetre no trobar un objectiu i operativitat adequada. La seva elecció com a senador autonòmic va ser compartida amb Luisa Fernanda Rudi, en altre temps líder del PP i presidenta a la qual va passar al capdavant de l’Executiu autonòmic. 

Líder del PSOE a l’Aragó

La seva activa vida institucional, en ascensió constant, va viure un camí paral·lel en la política orgànica, on va arribar a ser secretari general del PSOE a Aragó entre el 2012 i el 2025. Abans va ser secretari general a la província de Saragossa, des del 2001 i fins que va assumir el lideratge dels socialistes a nivell autonòmic. 

La figura de pactes que va exhibir Lambán en bona part de la seva trajectòria política no la va replicar en la seva gestió del PSOE, habituat a l’enfrontament fraternal. No va ser diferent sota el comandament de l’eixà, que va succeir Marcelino Iglesias al capdavant del socialisme aragonès. No hi va haver un Beirut, però tampoc van ser temps de calma. 

I això que la seva trajectòria al màxim nivell del partit va començar amb bon peu. Recolzat pel 94 % dels delegats, Lambán va ser escollit secretari general del PSOE d’Aragó en un congrés que va acomiadar amb honors Iglesias i del qual l’eixamplí en va sortir fins i tot amb el suport de la federació d’Osca, que amb el temps esdevindria rival.

L’objectiu llavors era aconseguir el Govern el 2015, i ho va aconseguir. La presidència autonòmica no va mantenir la calma en el partit, sinó que va alterar la vida interna. Les tensions es van elevar al màxim el 2017, en un igualat enfrontament amb Carmen Dueso. Lambán va resistir amb tan sols el 56 % i amb l’evident fractura amb el PSOE Alt Aragó, una relació que va marcar la resta del seu treball orgànic. 

Notícies relacionades

Feijóo, des d’un lloc de comandament a Lleó, demana el desplegament de l’Exèrcit: «Estem en una crisi nacional i queda el pitjor»

Ràpids i virulents

La calma va tornar el 2021, quan fins i tot el president del Govern i líder nacional del PSOE, Pedro Sánchez, va acudir al conclave en què Lambán va rebre més recolzaments. El 97 % dels delegats van confiar en el llavors president de la DGA com la persona indicada per comandar el PSOE Aragó. Va durar el que va durar: les seves discrepàncies constants amb Sánchez, agreujades per la relació del president del Govern amb els partits independentistes, així com les peticions internes de renovar el lideratge del partit després de la derrota electoral davant Azcón, van dinamitar la vida interna del partit durant els últims mesos. 

El final del lambanisme va arribar el març del 2025, amb el relleu a la secretaria general del PSOE a l’Aragó. Unes noves eleccions internes que enfronten el candidat designat des de Ferraz i avalat per Osca, amb les federacions de Saragossa i Terol, més afins a Lambán. Va ser l’últim episodi d’una batalla amb difícil pronòstic per a l’aragonès des del seu començament: oposat a Pedro Sánchez en la majoria de les decisions, Lambán es va destapar en l’etapa final del seu lideratge al PSOE d’Aragó com un dels barons més contraris a l’aparell i als pactes presos per Sánchez durant la seva estada a La Moncloa.